Ara mateix hi ha unes 40 persones, tots homes, que es dediquen a viure de robar a turistes a l'AP-7 al nostre país. Tenen el modus operandi altament perfeccionat i han anat millorant la manera d'actuar fins al punt que saben perfectament que, per la invisibilitat del delicte que cometen, gairebé tenen via lliure per seguir-ho fent. Els Mossos han fet una radiografia del fenomen i han dissenyat un dispositiu Kanpai per fer front a aquesta multireincidència també a l'autopista, repetint el model d'operatiu que s'ha fet els darrers mesos en zones urbanes. Aquest divendres, des de les onze del matí i fins a les sis de la tarda, se n'ha fet un, d'aquest nou Kanpai Pista, a tota l'AP-7, des de l'entrada nord, des de la Catalunya Nord, fins al País Valencià. L'any passat es van registrar 4.000 fets delictius a les carreteres ràpides de Catalunya. La majoria a l'AP-7 i combinats entre els furts a turistes i els cada cop més violents assalts a camioners, els que s'han batejat com a 'teloners'.
Però qui són els lladres que actuen a l'AP-7 per furtar a turistes? El sotsinspector Lluís Soler, sotscap de la comissaria de la Selva Interior, qui ha assumit el lideratge de la guerra contra aquests lladres a la regió de Girona, ho explica, a peu de carretera, a ElCaso.cat. Es tracta d'un entramat de persones kosovars que van acumulant antecedents i que s'han especialitzat, arribant a viure exclusivament d'aquest tipus de robatoris, en assaltar turistes que entren al nostre país a passar dies de vacances. El que sempre s'havia anomenat com a robatori 'peruà', que ara ja només fan aquests kosovars que viuen per l'àrea metropolitana de Barcelona, però que tenen una gran mobilitat i que "treballen" per tot el país, de nord a sud.
Com actuen els furtadors de l'AP-7?
Dos homes, sempre homes, ben arreglats, que fins i tot fan cara de bona persona, viatgen amb un cotxe de lloguer o un cotxe estranger —que encara permet aconseguir més confiança per part de les víctimes— i fan aturar vehicles de turistes que, despistats i relaxats, pensant en la paella que es menjaran quan arribin al municipi on passaran les vacances, cauen a les seves trampes. Quan el cotxe s'atura al voral, els dos ocupants del vehicle dels lladres baixen i intenten explicar que les víctimes tenen algun tipus d'avaria. Un tercer, que molts cops no arriba ni a ser vist, a quatre grapes, avança fins a la porta del copilot i agafa la bossa de mà. L'objectiu és aconseguir diners en efectiu. Busquen diners i joies, res que els pugui fer deixar rastre. Quan tenen el botí escapen a gran velocitat. No són violents, ni contra les víctimes ni en el cas que la policia els enxampi. Fugen a gran velocitat, però no s'enfronten a la policia —a diferència dels teloners, que són molt més agressius— i molts cops abandonen targetes i altres objectes que no volen. Diners i alguna joia. No volen res més. Menys indicis si els enxampen.
Si són detectats per la policia i els poden detenir, sigui mentre preparen els fets o quan ja l'han comès, es comporten de manera excel·lent amb els agents. Saben que tenen la llei del seu costat. El que fan, segons el Codi Penal, és un delicte de furt. Entren i surten del jutjat. Un dels més coneguts, i tal com va avançar ElCaso.cat, suma més de 100 antecedents. El procés judicial és complex. No tots els fets acaben al mateix jutjat i les penes que tenen associades aquests delictes poden arribar a ser ridícules, comparades amb els botins que aconsegueixen en pocs segons. Algunes multes que acaben havent de pagar són inferiors als diners robats. El negoci (il·lícit) els surt a compte. Ells mateixos demanen als Mossos agilitzar els tràmits de la detenció i ser entregats al jutjat de guàrdia per poder tornar a sortir al carrer i aprofitar, abans que marxi el sol, per tornar a robar.
A la demarcació de Girona els fets han baixat en picat per tres elements clau els darrers dies: la pressió policial que lidera el sotsinspector Soler; que dos d'ells han ingressat a la presó després de poder evidenciar a la Fiscalia la reiteració delictiva i l'organització criminal, un fet que ha fet replantejar a alguns la manera de funcionar; i també ha afectat que, fa pocs dies, a Trieste, a Itàlia, dos d'ells, fugint després d'un robatori, van morir encastats contra un camió. La feina contra aquests lladres, però, no s'atura. Els Mossos saben que la pressió pot haver desplaçat els lladres a un altre punt del país o fins i tot en altres zones de l'Estat, però sospiten que aquestes organitzacions treballen interconnectades i que si algun grup —alguns cops són fins i tot familiars entre ells— sap que Girona ha quedat descoberta, serà ocupada per un altre clan. L'oportunitat de negoci hi és.
Clans familiars dedicats al furt a l'AP-7
Entre la llista dels detinguts que es van fent per aquest tipus de robatoris a l'AP-7, sempre contra víctimes estrangeres, turistes, els cognoms es repeteixen. Són familiars. Ara hi ha molts germans que treballen junts. També s'han detectat pares i fills, tots kosovars, que robaven a la mateixa bateria. Mai paguen amb targeta de crèdit per evitar deixar cap rastre i es mouen per tota l'AP-7 buscant víctimes. No sempre són els mateixos tres i van canviant de rols. A la zona de Girona, aprofitant punts elevats, els lladres tenen guaites que marquen els objectius. A més, per complicar la feina de la policia, els furtadors de l'autopista han millorat també el seu modus operandi, i si fins ara feien servir cotxes de lloguer —llogats fora de Catalunya, per allargar la possible identificació—, ara han optat per comprar cotxes a l'estranger i portar-los fins aquí. Els Mossos estan convençuts que ho fan per aconseguir que els turistes, si veuen un cotxe amb matrícula del seu país, s'aturin al voral, que és l'objectiu dels lladres. Tots ho faríem, fora de casa, si veiéssim uns suposats compatriotes fer-nos senyes.
La feina conjunta entre les regions i les comissaries territorials dels Mossos amb la tasca que fa la Unitat Operativa de Mobilitat (UOM), que s'encarrega de la investigació d'aquests grups criminals, dona els seus fruits i hi ha diverses línies d'investigació en marxa per agrupar tots els indicis i poder construir una causa conjunta contra ells. Ara per ara, les sospites dels Mossos són que treballen de manera altament coordinada. S'ha de provar davant del jutge.
Però els que fa anys que els segueixen la pista asseguren que funcionen com una empresa. Treballen de sol a sol —durant el dia és més fàcil que s'aturin els turistes—, es reparteixen els trams d'autopista i agrupen els diners com les màfies de l'Est. Quan s'ha de pagar una fiança, els diners surten d'una caixa comuna. I els Mossos també creuen que ara que dos dels lladres han caigut en acte de servei, a Itàlia, entre tots pagaran a la família dels finats una mena de liquidació. També concentren els esforços en la defensa. Una sola advocada, catalana, s'encarrega de tots els casos quan són arrestats.
Un delicte invisible
La pressió policial, les ordres d'allunyament i els ingressos a la presó hauran d'anar expulsant aquests lladres de l'autopista, però els investigadors i comandaments dels Mossos tenen un element en contra: la invisibilitat del delicte. Les víctimes són turistes. No es queixen. No surten als mitjans. Els alcaldes no es queixen al delegat del Govern ni a la consellera. Genera un perjudici greu, crea una sensació d'inseguretat del país, però són delictes que no generen preocupació entre els autòctons. Algun missatge d'alerta d'alguna ambaixada o la queixa formal d'algun consolat pot generar enrenou, però, per norma general, aquests delictes passen desapercebuts. Els turistes, si poden, segueixen el viatge o, en el pitjor dels casos, giren cua i tornen cap al seu país i donen per acabades les vacances.
Per contra, però, sí que hi ha un element que genera més optimisme als Mossos: el canvi legislatiu amb la llei de la multireincidència que Junts va aconseguir aprovar al Congrés dels Diputats a Madrid, després d'estirar cap a les seves posicions també el PSOE. Caldrà veure com s'acaba aplicant a cada jutjat i partit judicial, però és una evolució que pot servir per, o bé aconseguir més mesures cautelars, o per expulsar-los definitivament i que busquin altres llocs on robar a turistes. A França no actuen. Saben perfectament que des del Pertús s'acaba el “can pixa” que és l'Estat espanyol i que poden tenir problemes de veritat amb la justícia si els enxampen.
🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!