Les carreteres catalanes continuen cobrant-se vides. Entre l’1 de gener i el 30 de juny del 2025, un total de 69 persones han perdut la vida en 65 accidents mortals a la xarxa viària interurbana del país, segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT). Això suposa una víctima més que el mateix període del 2024, malgrat que el nombre d’accidents amb víctimes ha disminuït lleugerament. La dada més alarmant? Que gairebé la meitat dels morts eren motoristes, ciclistes o vianants, col·lectius considerats vulnerables. I que més d’un terç de les víctimes eren menors de 35 anys.

Joves i motoristes, els més vulnerables

El balanç deixa clar que els joves continuen sent un dels col·lectius més castigats per la sinistralitat viària. Fins a 25 de les 69 víctimes mortals (el 36,2%) tenien menys de 35 anys: dotze d’entre 15 i 24 anys, dotze més de 25 a 34, i una víctima menor de 14 anys. Una altra franja especialment afectada és la dels conductors i passatgers d’entre 55 i 64 anys, amb quinze morts. Dels 69 morts, 31 pertanyien a col·lectius vulnerables: 23 motoristes, cinc vianants i tres ciclistes. El col·lectiu motorista, un cop més, encapçala la llista negra. El SCT ha tornat a fer una crida a la prudència i al respecte a la carretera, especialment envers els més exposats. Per la seva banda, la resta de víctimes mortals viatjaven en turismes (27), camions (6) i furgonetes (4).

Els mesos més negres: març i abril

Encara que juny i maig han estat dels mesos amb menys mortalitat viària, amb vuit i nou morts respectivament, el març es va convertir en el pitjor mes del semestre amb divuit víctimes mortals. L’abril no es va quedar enrere, amb 12 persones mortes. Aquesta irregularitat en el nombre de víctimes preocupa el SCT, que alerta de la volatilitat de la sinistralitat malgrat els esforços per reduir-la.

De la seixantena llarga de sinistres mortals registrats, vint han estat accidents simples, setze xocs frontals, dotze col·lisions laterals, set encalços i cinc atropellaments. Preocupa especialment l’augment de les col·lisions laterals i els encalços, així com els atropellaments, que han incrementat lleugerament respecte al 2024. Pel que fa al dia de la setmana, els dissabtes concentren el pic de mortalitat, amb dotze morts, repartits pràcticament a parts iguals entre dies feiners (35) i caps de setmana, festiu o vigília de festiu (34).

L’AP-7, la carretera més mortal

La carretera AP-7 torna a encapçalar el rànquing negre de carreteres amb més víctimes, amb nou morts en el primer semestre. La segueixen la C-58 (6 morts), l’A-2 (4), i diverses vies com la C-25, la C-16 i l’N-II, amb 3 víctimes cadascuna. Altres carreteres amb dos morts cadascuna són la C-14, la C-12, la C-62, l’N-340 i la GI-555. En general, però, el SCT destaca la dispersió de la sinistralitat a tota la xarxa catalana. Dues demarcacions acumulen prop del 77% del total de víctimes mortals: Barcelona, amb 33 morts (cartoze d’ells motoristes), i Tarragona, amb vint morts, tres més que l’any anterior. A Lleida, s’han comptabilitzat 9 víctimes (sis d’elles al Segrià), i Girona tanca el balanç amb 7 morts. Tot i els esforços institucionals i les campanyes de conscienciació, la mortalitat a les carreteres catalanes no dona treva. I aquest primer semestre del 2025 ho confirma: els col·lectius més exposats continuen pagant un preu massa alt per la imprudència, la velocitat i la falta de respecte al volant.

🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!