El vaixell Ángeles Alvariño trobava aquest dijous el cos d'Olivia Gimeno, la germana gran de les dues nenes desaparegudes a Tenerife, segrestades i presumptament assassinades pel seu pare, Tomás Gimeno. Aquest doble assassinat es classifica com un nou cas de violència vicària, una de les cares més cruels del masclisme. Què significa aquest tipus de violència?
Què és la violència vicària? Significat
"No les tornaràs a veure", va advertir Tomás Gimeno en un missatge a Beatriz Zimmermann, la seva exparella i mare de les seves filles, Anna i Olivia, d'un i sis anys, la nit que va desaparèixer per sempre.
Un mes i mig de recerca més tard, després de diverses evidències confuses i rastres sense sentit, es confirma la pitjor hipòtesi: el doble assassinat de les seves filles per part del pare.
Un pertorbador mètode de violència de gènere que serveix únicament per fer mal a la mare de les nenes. No és un cas aïllat ni una actitud erràtica, es coneix com violència vicària i es tracta d'una de les cares més cruels del masclisme.
La cara més cruel del masclisme
En aquests casos, la mort dels menors és utilitzada com un instrument de revenja i tortura aliè als nens i dirigit a les mares o parelles.
La primera institució que la va definir de forma oficial va ser la Junta d'Andalusia, que la va descriure com la violència exercida "sobre els fills i filles i utilitzada com a instrument per fer mal a la dona".
També s'inclou la utilització d'altres col·lectius vulnerables que depenen de les víctimes, com persones grans, amb discapacitat, o en situació de dependència.
L'actual delegada del govern espanyol contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, ho defineix com "una agressió als fills per fer mal a les dones a través d'ells".
Matar els fills per fer mal a les mares o parelles
Es tracta d'una deshumanització de les persones més vulnerables i estimades de la víctima de violència de gènere amb l'única finalitat de fer-li mal.
A més, provoca un sentiment de culpabilitat per no haver pogut protegir els fills o persones a càrrec.
En declaracions a La Vanguardia, el psicòleg forense Javier Urra explica que "aquests assassins no solen interpretar que posen fi a la vida de persones que porten la seva sang, la seva pròpia descendència: el que ells fan és matar els fills de la seva parella... L'assassí considera que ja ha provocat el dolor que buscava en l'altre progenitor i no pensa pagar el càstig penal i encara menys el moral en el seu entorn, per aquests fets".
I és per això que la majoria d'aquests casos acaba amb el suïcidi del mateix progenitor infanticida.
Suïcidi després de matar els fills
De fet, en el cas de les nenes de Tenerife, la recerca se centra a trobar, a part del cos de l'Anna, la germana petita, d'un any, en trobar segurament mort Tomás Gimeno.
La sospita es recolza en la desaparició del cinturó de busseig llastat que utilitzava per practicar pesca submarina i que podria haver fet servir per enfonsar-se també al mar després d'haver-les matat.
Aquest és un dels casos més recents, que s'afegeix a casos anteriors com el de José Bretón o el pare de Ciudad Real que va matar a trets els seus fills després que la mare li digués que es volia separar d'ell.