A Catalunya, a final de 2024, hi havia 8.594 persones preses als nou centres penitenciaris tancats i als dos centres oberts del país. És la dada més gran des de 2019, si bé, anteriorment, i segons les dades recollides per Marea Blava, l'any 2011 eren 10.510 les persones privades de llibertat al nostre país. Les dades faciliten clarament diverses lectures, sobretot, i un dels fets que denuncien els treballadors de les presons de Catalunya és que cada cop hi ha més interns i que els centres estan sobresaturats, fet que fa que el control en sigui més complicat i que, sumat a la permissivitat de la Direcció General i dels directors dels centres, per rebaixar les estadístiques i aconseguir més tercers graus, han convertit les presons que controla el Departament de Justícia en un veritable calvari pels funcionaris. L'any 2024, segons les dades que s'han conegut avui, 550 treballadors han estat agredits i la responsable de la cuina de la presó de Mas d'Enric, a Tarragona, va ser assassinada. Ara mateix, l'ocupació de les presons s'acosta al 87,20%, que és la que el Departament considera òptima. En els darrers dos anys ha crescut un 11,4%. El 51,83% són estrangers.

Menys primers graus, la majoria estrangers

Sobta, també, del mateix recull de dades, que ha baixat lleugerament el percentatge de persones en primer grau (persones castigades a l'interior de la presó per agressions, confiscació de droga, etc.) i també ha pujat gairebé un punt, en relació amb 2023, els presos preventius que hi ha al sistema penitenciari català. Els funcionaris apunten que abans d'aquest creixement exponencial d'agressions contra els treballadors de les presons, fins i tot, hi havia més sancionats, per tant, més persones amb primer grau. Concretament, l'any 2010 i 2011 van ser 234 i 210 interns classificats com a primer grau. En canvi, l'any 2023 i 2024, només 181 i 171 han rebut aquesta sanció interna. Segons han explicat fonts penitenciàries a ElCaso.cat, amb el temps s'han anat rebaixant els llindars que impliquen aplicar un tercer grau, augmentant, per exemple, els grams de droga que cal confiscar per a considerar que es tracta de tràfic i no consum propi. Aquesta relaxació, alhora, també fa que la tensió als centres hagi crescut, ja que molts, tot i agredir funcionaris, no són castigats, fet que els fa sentir impunes.

El nombre de preses dones ha baixat en relació amb els darrers anys. L'any 2010 n'hi havia un 7,11% i l'any 2020 un 6,49%, segons el mateix informe al qual ha tingut accés ElCaso.cat. El dia 31 de desembre de 2024, entre els 8.594 presos, homes i dones, que hi havia a les presons de Catalunya, un 51,83% eren estrangers. La resta, de nacionalitat espanyola. Fa dos anys, l'any 2023, es va superar per poc el 50% i si es compara amb dades de 2019, era del 46%, i l'any 2010, del 44,66%. El creixement també és notable, un fet, alerten els funcionaris de presons, que ha canviat també el paisatge de les presons del nostre país, amb persones d'altres cultures i religions, altres tipus de relació amb el poder, l'ordre i la violència.

🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!