Les presons de Catalunya acumulen una dada que retrata, amb fredor estadística, la tensió que es viu dins dels centres penitenciaris: entre els anys 2020 i 2025 s’han decomissat 4.952 armes blanques, una mitjana de més de dues al dia. Són dades oficials de la Conselleria de Justícia recollides en un informe de Marea Blava, l’associació de funcionaris de presons de Catalunya, que també radiografia l’entrada i circulació de droga i telèfons mòbils als centres penitenciaris catalans durant els darrers anys, en un informe al qual ha tingut accés ElCaso.cat.

Armes blanques d'oportunitat, un perill a les presons

El gruix d’aquestes armes blanques són objectes punxants i tallants. Segons l’informe, els punxants acostumen a ser peces metàl·liques sostretes del mateix centre i manipulades pels interns per fabricar “punxons” o “pinxos”, sovint amb mànec i amb finalitats d’atac o defensa. També s’hi inclouen tornavisos extrets de tallers o zones de manteniment. Les armes tallants, en canvi, solen ser fulles d’afaitar manipulades, soles o enganxades a un mànec, en aquest darrer cas conegudes com a “diablos”. També hi ha ganivets, navalles i, en alguns casos, armes de grans dimensions, com matxets o destrals, a més d’objectes sostrets que poden convertir-se en armes, com tisores, martells, pals d’escombra, plàstics rígids o perfils de finestra.

Segons les dades de l’estudi, en aquests sis anys s’han decomissat 1.974 objectes punxants i 2.978 objectes tallants. Marea Blava alerta que les armes punxants es mantenen en una xifra “molt preocupant”, amb una estabilitat d’entre 300 i 340 intervencions anuals, pràcticament una arma punxant cada dia —0,9 al dia—. En el cas dels objectes tallants, l’informe detecta un salt entre els anys 2020 i 2021 i els quatre exercicis posteriors, del 2022 al 2025, amb un increment mitjà del 22% en les intervencions. Les dades anuals també mostren aquesta evolució. L’any 2020 es van decomissar 318 objectes punxants i 419 tallants; el 2021, 292 punxants i 423 tallants; el 2022, 372 punxants i 544 tallants; el 2023, 346 punxants i 525 tallants; el 2024, 343 punxants i 548 tallants, i el 2025, 303 punxants i 519 tallants —sumades, més de dues cada dia, de mitjana—. Per a Marea Blava, que durant sis anys s’hagin requisat gairebé 5.000 armes blanques és “una mostra més de la manca de convivència” dins les presons catalanes.

L’associació també vincula l’augment dels objectes tallants amb l’increment de les conductes autolítiques dins del sistema penitenciari. L’informe assenyala que el 2020 es van registrar 884 episodis d’autolesions lleus i greus, mentre que el 2025 la xifra va pujar fins a 1.541. Segons Marea Blava, aquest increment i les requises d’objectes tallants “estan clarament relacionats”. L’entitat també apunta a un canvi de perfil de la població interna durant aquest període i lamenta que la possessió d’objectes punxants hagi deixat de ser interpretada com un indicador d’inadaptació greu a la vida penitenciària, cosa que, segons l’associació, genera una sensació d’impunitat entre interns de perfil violent.

Quatre Camins, el centre amb més armes blanques

Per centres penitenciaris, Quatre Camins encapçala la llista de decomisos d’armes blanques entre 2020 i 2025, amb 498 objectes punxants i 610 tallants. El segueixen Puig de les Basses, amb 246 punxants i 369 tallants; Brians 2, amb 250 punxants i 464 tallants; Lledoners, amb 311 punxants i 303 tallants, i Mas d’Enric, amb 136 punxants i 232 tallants. Al Centre Penitenciari de Joves s’han decomissat 168 objectes punxants i 222 tallants, mentre que al CP Dones de Barcelona consten 195 punxants i 356 tallants. A Brians 1, les dades són molt inferiors: 7 punxants i 11 tallants. Als centres oberts de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, el balanç és de 4 punxants i 1 tallant, segons les dades de Justícia.

Més droga a les presons

La radiografia feta per Marea Blava també assenyala un fort increment de la droga intervinguda. No és un problema nou, i sempre s'ha relacionat amb la vida a la presó, però les dades marquen un augment. Entre el 2020 i el 2025 s’han decomissat 100,93 quilos de droga confirmats, amb una projecció mínima de 108,53 quilos —uns 25 quilos aquest passat 2025—. La substància més habitual és el cànnabis i els seus derivats —haixix, marihuana, resina, THC o cànnabis sintètic—, però també consten intervencions de cocaïna, heroïna, èxtasi, tusi, metamfetamina, amfetamina i medicació amb efectes psicoactius no pautada als interns.

L’evolució és clara: el 2020 es van decomissar 5,83 quilos de droga; el 2021, 8,25; el 2022, 14,68; el 2023, 20,65; el 2024, 34,11, i el 2025, amb dades provisionals, hi ha 16,90 quilos confirmats, però l’informe situa la projecció mínima en 25 quilos. Marea Blava remarca que la quantitat decomissada s’ha multiplicat per sis des del 2020 fins al 2024 i la projecció del 2025, i considera que el tràfic de substàncies estupefaents i de fàrmacs sense prescripció mèdica és una “realitat molt crítica” i un problema de salut pública dins les presons. Per centres, Quatre Camins també lidera els decomisos de droga, amb 21,28 quilos entre 2020 i 2025. Per darrere hi ha Brians 2, amb 18,51 quilos; Brians 1, amb 17,18; Puig de les Basses, amb 13,06; Mas d’Enric, amb 12,31; Lledoners, amb 9,34; Joves, amb 5,17; Dones de Barcelona, amb 0,25, i els centres oberts, amb 0,43 quilos.

La nova addicció i font de problemes

L’informe també posa el focus en els telèfons mòbils. Entre el 2020 i el 2025 se n’han decomissat 5.016 unitats a les presons catalanes. Marea Blava assenyala que aquests dispositius són objectes prohibits i que, tot i que molts interns els fan servir amb finalitats lúdiques o de comunicació, també poden servir per trencar ordres d’allunyament, gestionar entrades de droga, organitzar-ne la distribució a l’interior, impulsar extorsions o continuar activitats delictives prèvies a l’ingrés a presó, com ja ha passat. Les requises de mòbils han crescut per 2,5 des del 2018, tot i que en els darrers tres anys s’han estabilitzat al voltant de les 860 unitats anuals. El 2023 se’n van decomissar 874; el 2024, 859, i el 2025, 855. Segons Marea Blava, entre el 2023 i el 2025 es va intervenir una mitjana d’un telèfon mòbil per cada deu presos a Catalunya, una dada que l’associació considera “escandalosa i inacceptable”.

Més eines de control

Davant d’aquest escenari, Marea Blava reclama més plantilla, especialment a les àrees de comunicacions i ingressos; més controls en els sistemes clàssics d’entrada de substàncies prohibides, com les comunicacions i els retorns de permís; la dispensació de medicació psicotròpica diluïda en aigua per dificultar el tràfic de pastilles, i la implantació de sistemes d’inhibició de telèfons mòbils i de detecció i inhibició de drons a tots els centres penitenciaris —s'estan fent passos en aquest sentit, en coordinació amb els Mossos—.