El sistema penitenciari català “és un reflex de la societat” i, segons denuncia el funcionari de presons Albert Duchamp (Barcelona, 1971), fa anys que viu d’esquena a la realitat. Així ho explica l'autor del llibre No digas a nadie en qué trabajas, una novel·la basada en la seva experiència des del 2007 a les presons catalanes, en una entrevista a ElCaso.cat. L’autor signarà exemplars aquest dijous, 23 d’abril, al passeig de Gràcia de Barcelona, entre els carrers Mallorca i València, de 18 a 20 hores, amb l’Editorial Carena, coincidint amb els actes de Sant Jordi.
Les presons a Catalunya: falta relat
Duchamp assegura que el llibre neix per donar veu a un col·lectiu que considera invisibilitzat. Denuncia que durant anys “se’ls ha amagat com si fossin un monstre” i que existeix un dèficit de relat sobre la realitat dels funcionaris de presons. Segons explica, una de les espurnes que el va empènyer a escriure’l va ser la visió que s’ha projectat des de fora del sistema, especialment arran de relats que, a parer seu, no reflecteixen fidelment el dia a dia dins dels centres penitenciaris, com el que va fer Raül Romeva, pres a Lledoners, després del Procés.
En l’entrevista amb ElCaso.cat, Duchamp carrega contra el que defineix com un excés de “bonisme” en la gestió de les presons i alerta que la població reclusa ha canviat en els últims anys, amb un perfil que considera “més violent”. També critica que els responsables polítics no han sabut adaptar el model a aquesta nova realitat i denuncia que el sistema penitenciari ha estat “moneda de canvi política” en els darrers anys, fet que, segons ell, ha estat “nefast” per a la seva gestió.
El funcionari de presons també posa el focus en la seguretat i la protecció dels treballadors. Assegura que les agressions són inherents a les presons, però denuncia que l’administració sovint responsabilitza el funcionari en lloc de protegir-lo. “Sentim que se’ns tracta com si fóssim culpables”, lamenta, tot apuntant que el problema no és la manca de formació, sinó el perfil cada vegada més conflictiu d’una part dels interns. Un altre dels punts clau que aborda és el de les addiccions dins les presons. Segons Duchamp, la majoria de delictes tenen relació directa o indirecta amb les drogues, però alerta d’un fenomen creixent: la dependència dels telèfons mòbils i les xarxes socials. Explica que molts interns intenten mantenir el contacte constant amb l’exterior, fins i tot penjant contingut des de dins dels centres, una situació que es veu agreujada per la manca d’efectius i per l’entrada de dispositius, fins i tot amb drons.
A escala política, Duchamp és especialment crític amb els partits d’esquerres, als quals acusa d’haver “donat l’esquena” als funcionaris de presons. Considera que això contradiu el paper que haurien de tenir en la defensa de la funció pública. En canvi, apunta que la irrupció d’Aliança Catalana ha provocat un gir en el posicionament d’altres formacions com Junts per Catalunya, que, segons ell, han tornat a posar el focus en la seguretat i en els drets dels treballadors.
Contra el relat oficial
Amb aquest llibre, Duchamp busca obrir un debat incòmode, però necessari sobre l’estat real de les presons a Catalunya, donant veu a qui, assegura, fa anys que treballa “en silenci” dins d’un sistema cada vegada més tensionat. Una visió diametralment oposada a la que, segons els funcionaris de Marea Blava —l'entitat que agrupa treballadors de les presons i de la qual forma part Duchamp—, es presentarà en el documental de TV3 que s’emet aquest dimarts, 21 d’abril, al Sense ficció, sota el títol Què està passant a les presons?. Per a Marea Blava, aquest documental és “tendenciós, esbiaixat i allunyat de la realitat penitenciària”. El documental estava previst per ser emès el juliol de 2025, però, arran de les queixes dels funcionaris, es va reprogramar i reeditar, i ara, amb algunes novetats —com que, per exemple, el Parlament ha aprovat concedir als funcionaris de presons la condició d’agents de l’autoritat—, serà emès aquest dimarts.