Portbou. Sis del matí. Els agents de la Unitat d'Estrangeria de la Policia Nacional inicien els patrullatges previs a l'arribada dels primers trens des de Cervera de la Marenda i Barcelona. Les primeres hores són claus, no només per controlar la frontera administrativa ferroviària, també per interactuar amb la Policia Nacional francesa, que torna alguns estrangers irregulars que haurien creuat a l'altre costat procedents, suposadament, de l'àrea de Girona. A mesura que passen les hores, i tot just arribar les nou, ja s'han iniciat els primers intercanvis de persones en situació irregular entre l'Estat francès i l'espanyol. Finalitzen el seu recorregut o fan parada a les últimes andanes gironines una trentena de combois al dia. La policia espanyola, en les seves competències d'Estrangeria, inspecciona els trens un a un, amb la complicitat dels vigilants que alerten si s'ha produït algun aldarull entre els passatgers. Són poc més de vint agents, una plantilla més reduïda del que seria idoni, i comença el patrullatge per un dels complexos internacionals més importants dècades enrere, actualment abandonat i paralitzat en el temps.
Patrullatge, sense document i identificació
El cap accidental de Portbou, el sotsinspector H., ha fet prèviament la reunió de planificació del dia amb el seu equip. Ha assignat una tasca a cada agent. Arriba un altre tren. Són les 9.46 hores. ElCaso.cat acompanya els sis agents que esperen a l'andana dels trens procedents de Barcelona. S'atura i baixen els primers viatgers. Uns policies entren a fer una inspecció travessant els vagons d'un costat a l'altre, mentre la resta revisa els passatgers que descendeixen en obrir-se les portes. La majoria són ciutadans francesos, però també d'origen magrebí, en aquest cas, de tornada a França per la ruta de baix cost que evita el pas per la Jonquera i l'alta velocitat cap a Lió, Marsella i París. Els policies espanyols demanen documents d'identitat a alguns passatgers. Tot està en ordre, no és habitual, però no es requerirà activar el protocol. La policia francesa arriba poc després, en un cotxe sense logotipar, amb un home, en virtut de l'acord de readmissió vigent. Comença el procés d'identificació.
El procediment per identificar una persona en territori espanyol és una mica més complex del que es creu, tant és així que als nostres DNI o NIE apareix, per exemple, qui són els nostres pares, detall que no es plasma en altres països. Segons expliquen fonts policials a aquest mitjà, fan falta un mínim de dotze característiques úniques -com plecs o línies diferencials- a l'empremta dactilar per considerar una persona completament identificada, requisit que en descendeix sis o vuit en Estats del nostre entorn. Aquest alt grau de precisió també s'observa en estrangers que pregunten, en més d'una ocasió, per què han de facilitar-los el nom dels seus progenitors o altres dades que, com s'ha dit, tots portem als nostres carnets d'identitat. Però tornem al cas de l'home lliurat per la policia francesa. Van comprovar i no portava cap mena d'acreditació, no sortia als registres. Què passa en aquest cas?
"Com es troba en situació irregular procedirem a la seva detenció per Estrangeria per l'article 53.1 a. Li assignarem un número de NIE, apuntarem les dades que ens ha manifestat i li incoarem un expedient d'expulsió i avisarem l'advocat. Una vegada que se li incoï, quedarà en llibertat", explica el sotsinspector. L'home va ser conduït als calabossos i els agents li van preguntar si havia menjat. Molts passen dies sense ingerir cap mena d'aliment i se'ls proporcionen unes safates amb plats precuinats variats. Falten deu minuts per al pròxim tren, aquest procedent de França. La Policia Nacional inspecciona l'estació, troba un ciutadà comunitari que, en documentar-se, se li revisen els antecedents que pugui tenir. Anuncien el comboi francès per megafonia.
Arriba el tren de França: sol·licitants d'asil i detenció per narcotràfic
La Policia Nacional té una regla no escrita: entra als trens espanyols, però no en els francesos, en aquests se sol·licita la documentació a les portes de sortida de viatgers. Els nacionals francesos presenten els seus carnets oficials. Tot està en ordre, més encara en virtut de les regles de lliure circulació de l'espai Schengen europeu. Diversos agents troben quatre sospitosos i alerten el cap accidental de Portbou, que està parlant, amb extrema paciència, amb un jove que dona diferents versions: primer havia perdut la seva identificació i després l'hi havien robat. Entre els altres quatre nois, hi ha dos d'ells amb sol·licituds d'asil en països de la Unió Europea. Porten els cinc a comissaria i els fan les corresponents comprovacions. Dos reflecteixen nerviosisme, mentre un altre es mou amb aparent facilitat entre els policies. Està tranquil i diu no haver fet res, és el que no porta cap classe de credencial. Quatre dels cinc queden en llibertat després de ser registrats i amb un document que acredita que els van aturar i van ser registrats a l'estació gironina.
Els agents d'Estrangeria acaren les dades de l'últim noi, qui va dir no tenir cap mena de document, després d'agafar-li les primeres empremtes digitals amb el sistema d'identificació ràpida. Hi ha resultats i està registrat. Comença la investigació preliminar per creuar les dades amb altres cossos policials. "Nosaltres veiem les seves dades, noms i cognoms que ens apareixen i el número de persona que assigna la Policia Nacional quan es realitza una detenció en alguna ocasió. Tanmateix, també ens apareix número dels Mossos d'Esquadra en aquest cas, així que aquest noi també ha estat detingut per ells", relata el sotsinspector H. Trobat: està buscat per un jutjat de Barcelona per tràfic de drogues. "Procedirem a la seva detenció, fer l'ofici i enviar-lo al jutjat de guàrdia de Figueres", sentència. L'arrestat és, segons ha pogut saber ElCaso.cat, un jove de nacionalitat marroquina. Com en el cas anterior, abans de passar als calabossos, els policies tornen a preguntar si ha menjat.
Al migdia continuen arribant trens, que per la reduïda plantilla no aconsegueixen atendre en haver d'estar identificant els sospitosos. Possiblement, la falta d'efectius en les seves àrees competencials és una de les demandes històriques que els sindicats de la Policia Nacional reclamen al Ministeri de l'Interior, juntament amb la consideració de professió de risc que mai no arriba. Respecte a la Llei d'Estrangeria, tendeix a ser modificada per cada govern espanyol i els agents, sigui per deixar en llibertat o per detenir un individu, la compleixen amb canvis constants per part dels legisladors, especialment en llocs fronterers com el de l'última ciutat costanera gironina.
Portbou segueix com fa 50 anys, quan es va aturar el temps a aquesta estació que va estar a la cúspide internacional ferroviària durant dècades. Els delinqüents aprofiten per travessar a Europa per allà, com ho feien o intentaven abans els contrabandistes, però no el crim organitzat a gran escala o les organitzacions terroristes que utilitzen, suposadament, vies principals amb més dificultat per col·locar controls com l'autopista per la Jonquera. No obstant això, cal recordar que en aquestes andanes van detenir el febrer de 2010 a l'etarra Faustino Marcos Álvarez, portant set cartutxos per a un revòlver a la roba interior i 5.000 euros a les plantilles de les sabates. Els combois continuen creuant els túnels mentre els agents vigilen en una frontera administrativa ara menys coneguda, més enllà de la Jonquera o de l'estació de Figueres.
🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!