Podria ser-ho, però no és el guió rebuscat d'una temporada d'acció d'una sèrie de Netflix sobre narcotraficants mexicans. És realitat, aquella que molts cops sembla superar la ficció i que, cada cop més sovint, té escenaris que ens són familiars. Tortures, assassinats, drogues i armes al Maresme i al Baix Camp. El passat 22 d'octubre, els agents de la Unitat Central de Segrestos i Extorsions (UCSE) de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional van executar la investigació d'un cas que va començar el passat 31 de maig amb el segrest d'un home albanokosovar al Maresme i a qui els seus captors, tot i que ja l'havien mort i enterrat, seguien demanant diners a la seva dona, que era a Itàlia.
La investigació, que va deixar catorze detinguts, la majoria mexicans, i relacionats amb el càrtel de la droga de Sinaloa, la va avançar ElCaso.cat el matí del 22 d'octubre, quan agents del Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos i del Grup Especial d'Operacions (GEO) de la Policia Nacional van assaltar diverses cases i un restaurant al Maresme. Ara, però, s'han conegut més detalls del cas, batejat com a "Dipòsit" per la policia catalana, i que posa en relleu, un cop més, la perillositat de les bandes criminals estrangeres instal·lades a casa nostra.
Un deute amb el càrtel, desenllaç fatal
Un home kosovar de 45 anys va sortir d'Itàlia amb l'objectiu d'arribar fins a la zona del Maresme on, a final de maig del 2024, havia de trobar-se amb el cap d'una organització criminal d'origen mexicà, una ramificació internacional del càrtel de Sinaloa, dedicat, arreu del món, al negoci de la droga. Va arribar, però va deixar de donar senyals de vida. La seva dona, des d'Itàlia, va presentar una denúncia a la policia d'aquell país per una desaparició, i fins i tot es va presentar en una comissaria dels Mossos, a Barcelona, dies després, per també posar en coneixement de la policia catalana que el seu marit havia desaparegut. A Kosovo, el pare de l'home va fer el mateix: també va denunciar que després d'haver dit que anava a Barcelona, havia deixat de contestar tots els missatges. Amb les dues denúncies sobre la taula, i amb la Interpol i Europol com enllaços amb les policies dels dos països, els Mossos, amb la UCSE al capdavant, i la Policia Nacional, des de Madrid, van començar a investigar el cas.
Entre el 31 de maig i el 2 de juny, l'home havia pogut arribar a Sant Andreu de Llavaneres, al Maresme, i són les dates en què els investigadors creuen que va ser segrestat. Amb el seu vehicle es va traslladar fins a aquest municipi i, en una casa on vivia el capo i la seva dona, ja no en va sortir mai més. La trobada amb un dels líders de l'organització criminal ubicada a Catalunya no va anar bé. El van torturar fins a matar-lo els primers dies de captiveri. Segons ha pogut saber la policia catalana, després d'estirar el fil dels darrers moviments de l'home assassinat, s'havia perdut un carregament de droga i li reclamaven un deute de més de 200.000 euros. Aquestes organitzacions entenen la violència com la mesura més forta de pressió i por, tant a les seves víctimes com a tothom qui té negocis amb ells. Haver perdut la droga i haver posat en complicacions l'organització criminal s'havia de pagar, fins i tot amb la vida; els líders del càrtel no podien demostrar debilitat davant dels altres integrants del grup. I així va ser. L'home no va tornar a sortir amb vida d'aquella casa de Sant Andreu de Llavaneres.
Extorsió a la família per cobrar el deute
Tot i que el missatge era clar, els diners de la droga extraviada no s'havien recuperat, i va ser quan van orquestrar el pla que els va delatar. De manera paral·lela van iniciar dos camins. El primer, desfer-se del cadàver i intentar eliminar les proves del crim. Amb el mateix turisme que l'home havia arribat al Maresme el van traslladar fins al Baix Camp i el van abandonar. El vehicle, en canvi, el van tornar cap a l'àrea de Barcelona, i també el van deixar a la via pública. Una grua municipal el va traslladar fins a un dipòsit municipal, on va ser trobat pels Mossos. Les investigacions policials, quadrant moviments, càmeres de seguretat i el rastreig del terminal mòbil de la víctima, van poder saber que havia passat per Sant Andreu de Llavaneres, on va deixar de donar senyals de vida, i que el seu cotxe havia estat per la zona del Camp de Tarragona, on el 5 d'agost els Mossos van trobar el cos sense vida de l'home, amb signes de violència i en estat avançat de descomposició.
Tot quadrava, menys que la família seguia rebent pressions per part de l'organització criminal per cobrar el deute per alliberar l'home, si bé ja era mort, tal com va avançar ElCaso.cat. Des de Barcelona, tot i que assegurant que eren a Mèxic, els líders de l'organització van reclamar el pagament de més de 200.000 euros al pare de l'home a canvi d'alliberar-lo. Van poder enviar alguna prova de vida, de les primeres hores de captiveri, però no en van poder entregar més, ja que l'home ja estava mort. La família va pagar, amb criptomonedes, de la manera que l'organització va demanar, per fer més difícil el rastreig, uns 30.000 euros i va seguir buscant-ne més, per satisfer les peticions de l'organització. Des del 5 d'agost, els Mossos van confirmar que l'home era mort, com sospitaven, però van evitar comunicar-ho al pare i a la dona per mantenir viva la investigació, i si bé ja era impossible alliberar-lo, almenys, poder-los localitzar; sabien que encara eren a Catalunya, i poder-los detenir. Durant aquests mesos d'angoixa, tot i que la família no rebia proves de vida de l'home, sí que van seguir sent extorsionats per l'organització, que volia recuperar els diners que, suposadament, la víctima els havia fet perdre amb la droga que havia desaparegut.
Hereus de Joaquín "El Chapo" Guzmán
Després de mesos d'investigació, i de poder convèncer el jutge de Reus que ha portat el cas, el passat 22 d'octubre, de manera coordinada, els Mossos i la Policia Nacional van entrar a les cases dels líders de l'organització i en un restaurant, a Sant Andreu de Llavaneres, on s'havia detectat moviment d'aquests perillosos narcotraficants. Es va organitzar amb totes les mesures de seguretat possibles. Es tracta de gent molt violenta. Es van activar dos dels equips d'elit de les dues policies, l'espanyola i la catalana, i van assaltar, de matinada, els pisos on vivia el líder i la seva parella, i també altres cases dels lloctinents. Es van poder detenir catorze persones, onze homes i tres dones, d'entre 30 i 70 anys, la majoria mexicans, i segons les investigacions fetes durant i després de l'execució del cas, relacionats amb el càrtel de Sinaloa, un dels més perillosos del món liderats, abans de ser capturat pels Estats Units, per Joaquín "El Chapo" Guzmán.
Aquesta facció catalana del càrtel està relacionada amb delictes de tràfic de drogues a escala internacional, delictes de blanqueig de capitals, segrest i assassinat. La policia sospita que rebien paquets d'origen amb metamfetamina impregnada en peces de roba que enviaven a Catalunya des de Mèxic i, un cop aquí, realitzaven el procés d'extracció de la substància estupefaent en un laboratori que tenien al Maresme. Els membres d'aquesta organització mantenien un fort vincle amb Mèxic i també es movien per tot Europa, on acabava la droga sintètica que tractaven i venien.
Droga des de Mèxic a Europa, passant per Catalunya
Durant els escorcolls, en cinc domicilis i en un restaurant, es va localitzar un laboratori d'extracció de metamfetamina impregnada en superfícies sòlides com peces de roba, així com metamfetamina preparada per al consum, una gran quantitat d'èxtasi i una plantació de marihuana. També es van intervenir armes de foc, material tecnològic i diners, així com indicis relacionats directament amb el segrest i l'assassinat del segrestat, tot i que havien intentat esborrar les pistes, agents de la policia científica dels Mossos en van trobar indicis en un dels xalets utilitzats com a pis franc de l'organització criminal.
No va ser fins que es va executar la investigació i es van poder detenir tots els membres de l'entramat criminal, també el cervell del segrest i el líder a Catalunya d'aquesta branca del càrtel de Sinaloa, que els Mossos no van comunicar a la família que l'home kosovar estava mort. Durant la investigació, que el titular del jutjat 2 de Reus va mantenir sota secret per evitar filtracions i complicar la investigació, els dos cossos policials van evitar explicar a la família els avenços i així poder seguir seguint els passos de l'organització, fins que van poder ser caçats. La majoria dels detinguts al Maresme i a Barcelona han ingressat a presó. Els nous detalls d'aquest cas s'han conegut poques hores després d'un altre cas que conjuga violència i narcotràfic a casa nostra: l'assassinat, amb un tret al cap, d'un històric estibador del Port de Barcelona, que la policia relaciona amb el tràfic de cocaïna. El nou paisatge de la Catalunya actual, presa per organitzacions criminals de totes les nacionalitats, i cada cop més violentes, tal com demostren els fets i els informes interns dels Mossos, que alerten de l'increment d'armes, algunes de guerra i altament letals, als carrers del nostre país.
🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!