Intentar vendre una casa i trobar-la ocupada el dia abans de signar. No és un cas aïllat, però el que va passar aquest dilluns, 4 de maig, al carrer de Francesc Macià de Sant Quintí de Mediona, a l'Alt Penedès, posa negre sobre blanc com funciona un negoci paral·lel que viu de la pressió i la por dels propietaris. Segons ha pogut saber ElCaso.cat, una família d'ètnia gitana va ocupar un habitatge que s’havia de vendre l’endemà, coneixedora que l’operació estava a punt de tancar-se. Els ocupes —un grup de cinc persones— van exigir 3.000 euros per marxar immediatament. “Me dan 3.000 euros y me voy ahora mismo, yo vivo de eso”, va dir una de les dones, evidenciant que no es tracta de cap ocupació per necessitat, sinó d’un mecanisme d’extorsió calculat i que no és el primer cop que feien.
Els fets van passar cap a dos quarts de quatre de la tarda, quan els Mossos d’Esquadra van rebre l’avís que un grup acabava d’entrar en un immoble del número 20 d’aquest carrer. Les primeres patrulles van arribar ràpidament i van identificar els ocupants, que en un primer moment es van negar a abandonar l’habitatge. La situació era delicada: si la casa no quedava alliberada, la compravenda prevista per a l’endemà podia saltar pels aires, un escenari que sovint empeny els propietaris a pagar els diners que demanen els extorsionadors per evitar perdre l’operació.
A diferència d’altres episodis semblants, la policia catalana no va marxar del lloc. Una patrulla es va quedar durant tota la tarda a la porta de l’immoble, controlant la situació i evitant que es consolidés l’ocupació, a l’espera de poder actuar amb més efectius. Finalment, amb l’arribada d’agents de l’ARRO —que estaven mobilitzats en un altre dispositiu a Esplugues de Llobregat— es va preparar l’entrada. Davant el desplegament policial, però, els ocupes van optar per fer marxa enrere. Sense incidents, van abandonar voluntàriament l’habitatge després d’un servei que es va allargar prop de quatre hores. La casa va quedar alliberada i la venda es podrà formalitzar sense més entrebancs.
Extorsió disfressada d’ocupació
El cas evidencia una pràctica cada cop més habitual: ocupacions exprés en moments clau per forçar pagaments ràpids. No hi ha rerefons social ni manca d’alternatives residencials, sinó una estratègia basada a detectar operacions imminents i posar-les en risc per treure’n benefici econòmic. Tot plegat, aprofitant els marges legals i la lentitud de determinats processos judicials, que aquests tipus de delinqüents coneixen a la perfecció.