No són una “banda llatina”, però s’hi assemblen molt. Los 300 és, en el llenguatge tècnic policial, “un grup violent juvenil” i, després d’una investigació que ha durat més d’un any, els Mossos d’Esquadra de la DIC de Barcelona i la Unitat d’Informació de la Guàrdia Urbana han pogut “desmantellar-lo”. Els comandaments policials no en diuen “bandes llatines”, però s’hi assemblen molt. Després d’haver detectat un increment preocupant d’incidents amb armes blanques en diversos punts de la ciutat de Barcelona, sobretot a tota la ruta de la línia blava del metro, els dos cossos, de manera coordinada, van iniciar una investigació per aclarir què hi havia rere els assalts, els robatoris violents i un creixement del tràfic de droga, sobretot tusi i marihuana, que s’havia començat a detectar. No eren, com semblava a l’inici, “fets aïllats”.
S’han fet una vintena de detinguts i set dels majors d’edat han ingressat a la presó. Dos menors també han estat tancats en centres de menors. S’han pogut intervenir drogues, diners en efectiu, armes blanques i una pistola real, amb munició llesta per matar. L’explotació de la investigació s’ha precipitat en detectar un increment de la violència, però els mateixos investigadors han acceptat que no esperaven que en un dels escorcolls a casa d’un dels pandilleros trobessin una arma de foc, fet que confirma la perillositat d’aquest grup criminal.
Dels fets aïllats al denominador comú
L’anàlisi conjunta de tots els incidents ràpidament va permetre relacionar els fets i posar-hi un denominador comú: joves —tot i que molts originaris de Sud-amèrica, de països com Bolívia, alguns ja nacionalitzats, però també amb capil·laritat amb joves magribins i de l’Est—, armes blanques i un nom: “Los 300”. La indumentària i, sobretot, la propaganda a les xarxes socials van conduir els investigadors dels Mossos i de la Guàrdia Urbana a tenir clar que rere aquestes agressions, alguns cops contra altres grups de persones joves i d’altres contra víctimes a l’atzar, a qui aprofitaven per robar, hi havia un grup organitzat. Un “grup violent juvenil” que, asseguren, no és una banda llatina, però s’hi assembla molt.
Si bé és cert que no tots els integrants d’aquest grup que ara els Mossos asseguren haver desmantellat tenen origen a països de Sud-amèrica, sí que tota l’arquitectura de Los 300 recorda aquest tipus de bandes llatines. Els investigadors dels Mossos han acreditat com funcionaven, com s’organitzaven i també les proves que els soldats, els més joves, havien de fer per entrar a formar part d’aquest grup que, tot i el nom, estava lluny de ser molt nombrós. A més de la vintena de detinguts, també s’ha detectat un grupet més, de tres o quatre, que han sortit de la banda durant la investigació.
Un dels arrestats, que ha ingressat a presó, exercia de líder i, per sota seu, un petit grup reduït assumia les tasques de coordinació, sobretot del negoci de la droga, que era el que els permetia aconseguir diners per sobreviure. Les sortides, els sopars i altres vicis els pagaven de manera comuna amb els diners que aconseguien del narcotràfic a petita escala. Tot i que no rebien un sou per formar part de Los 300, sí que les seves despeses —no tenien cap altre ofici ni benefici— sortien d’aquest negoci il·lícit. A la part inferior de la banda, els Mossos hi situen els “soldats”, els més joves, que eren a qui encarregaven les accions més violentes i també el darrer nivell del tràfic de droga.
A diferència, això sí, de les bandes llatines tradicionals, els integrants de Los 300 no vivien exclusivament per a aquesta organització criminal. Tot i que el seu dia a dia pivotava molt sobre el grup, amb qui mantenien un sentiment de pertinença, amb publicacions a Instagram, on eren molt actius, i amb vestimenta de color blanc i negre, era de cara al vespre quan es trobaven en un parc de Sant Martí, al carrer de Menorca, un espai que feien servir com a zona franca per organitzar les seves operacions criminals, que molts cops desenvolupaven fora del districte. Després, tornaven a casa seva. Si en tenien. Alguns dels detinguts vivien en centres d’acollida, segons ha pogut saber ElCaso.cat.
Violència per controlar la venda de droga
Amb les drogues —que fins i tot, segons els investigadors, cuinaven ells mateixos, adulterant drogues sintètiques per crear tusi, la mal anomenada cocaïna rosa— aconseguien els diners per passar els dies, però també havien d’assegurar el territori on es guanyaven les garrofes —sopar al McDonald’s o comprar armes blanques—. D’aquí, les “caídas” —tornem-hi, no són una banda llatina, però s’hi assemblen molt—, baralles planificades i altament violentes, amb matxets i catanes —les càmeres del Metro de Barcelona han enregistrat imatges esgarrifoses; quatre de les agressions s’han tipificat com a temptatives d’homicidi— contra grups que consideraven rivals i que també podien robar-los el territori i, en definitiva, el poder i el negoci. Però també havien protagonitzat atacs violents a persones no relacionades amb aquestes no bandes llatines, a qui aprofitaven per robar-los els mòbils i les carteres. Durant les entrades i escorcolls a casa d’alguns dels caps de Los 300, la policia ha trobat documentació de les víctimes, un fet que encara ha reforçat més totes les diligències dels investigadors.
La presència a les xarxes socials, sobretot a Instagram, on publicaven imatges de les agressions i també clips musicals on sortien els mateixos integrants —que, tot i que feien les accions amb la cara tapada amb mocadors i passamuntanyes, després se’ls podia observar a cara descoberta pel carrer, amb la mateixa roba—, servia també per captar nous membres. Tot i que la majoria provenien d’entorns vulnerables, no tots responien al mateix origen. El punt de reunió era aquest parc de Sant Martí, però havien reclutat joves en altres punts de l’àrea metropolitana, a Ripollet i Montcada i Reixac, per exemple. L’expansió de Los 300 es va veure truncada a final de maig, quan, de manera coordinada entre Mossos i Guàrdia Urbana, es va explotar la investigació, es van assaltar les cases on vivien i es van detenir divuit persones, d’entre 15 i 27 anys, tots homes menys una noia, menor d’edat. Un important nombre han ingressat a la presó i això permet a José Merino, inspector cap de la DIC de Barcelona, i a Juan Guzmán, intendent de la Unitat d’Informació de la Guàrdia Urbana, donar per morta aquesta organització —que era originària de Barcelona, sense tentacles internacionals, com sí que tenen altres bandes llatines—. Però la feina no s’ha acabat. Els Mossos creuen que a Barcelona hi ha entre cinc i deu “grups violents juvenils” que, tot i que no són “bandes llatines”, s’hi assemblen molt.
De l’incivisme a la violència extrema
El primer dia que es van trobar en aquest parc de Sant Martí, els ara detinguts potser encara no sabien ni que acabarien entre reixes. Segons ha detallat, en una molt acurada explicació dels fets, l’intendent Guzmán, no comencen amb les greus agressions. És un procés de radicalització, d’ampliació del radi d’acció i d’eixamplament d’aquest poder informal sobre zones concretes de la ciutat que fa que es vagin generant també dinàmiques més violentes.
La suma de fets aïllats, després de ser analitzats, porta a unir punts i a poder confirmar que rere aquestes accions, que van augmentant la violència setmana rere setmana, hi ha un grup organitzat que fins i tot s’ha autobatejat amb un nom concret. El grup va passar d’un incivisme de carrer a una veritable organització criminal amb intents d’homicidi i tràfic de drogues. Detectar aquests “grups violents juvenils” de manera precoç permet un atac més directe i evitar que es puguin arribar a implantar en més punts de la ciutat, cosa que, indestriablement, vol dir que aniran deixant violència al seu pas.
Tendència “alcista” pels Mossos
Tot i que ara Los 300 siguin història, hi ha dos elements que fan patir els Mossos. El primer, que l’espai que aquesta organització deixi lliure serà ocupat per altres persones. I no és una previsió. És un fet. Merino, recentment nomenat inspector i alçat ara a cap de la complicada Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la regió Barcelona, avisa que la tendència d’aquest tipus de bandes criminals formades per joves és “alcista”. De manera coordinada entre la Comissaria General d’Investigació Criminal i la Comissaria General d’Informació —de qui depenien aquestes bandes antigament— s’està fent una anàlisi de situació per saber en detall quina és la força operativa que tenen aquestes bandes d’inspiració llatina a l’àrea metropolitana de Barcelona i arreu del país per poder-ho abordar policialment. L’inspector dels Mossos ha assegurat que l’arribada de persones estrangeres de països sud-americans, on aquestes bandes tenen una forta implantació, també genera una retroalimentació d’aquests grups criminals.
Els incidents són habituals entre grups de joves que, armats amb armes blanques —i recentment, i això esborrona els Mossos, també amb armes de foc—, s’esbatussen pel control territorial, sigui a l’Hospitalet de Llobregat —van executar un jove dominicà en un parc, a final de març—, a Rubí —un intent d’assassinat— o, la setmana passada, en un parc de Barcelona, a la Sagrera, on van matar a trets un jove de 15 anys. Merino ha evitat donar detalls de la investigació sobre aquest darrer crim —un dels pandilleros relacionats amb els fets ja ha ingressat a presó—, però sí que ha confirmat que Los 300 també es movien per la zona, tot i que, ara per ara, no sembla que estiguin relacionats amb la mort del menor. Sigui com sigui, aquesta guerra i l’augment de la violència entre “grups violents juvenils” s’assemblen molt a la guerra del que abans la gent coneixia com a bandes llatines.