Almenys 75 reclusos morts i desenes de ferits en els motins a tres presons de l'Equador. El president Lenin Moreno ha assegurat que els enfrontaments han estat provocats per les bandes criminals que lluiten pel control d'uns centres penitenciaris sobrepoblats.
Motins Equador / @jo_serica
Motins a les presons de l'Equador: 79 morts
L'Equador s'enfronta a una crisi carcerària sense antecedents: 75 presos morts en les presons de Turi; a la Regional de Guayaquil i a la de Latacunga, segons les autoritats. S'han descartat víctimes mortals entre els treballadors dels centres.
Per què tant enrenou? El director del Sistema Penitenciari, Edmundo Moncayo, va atribuir l'escalada de violència a una pugna de poder entre dues bandes, en auge després de l'assassinat d'un dels seus líders després de recobrar la llibertat. Els antecedents es remunten a desembre de 2020. La mort del líder de la banda 'Els Choneros', conegut com a 'Rasquiña', va deixar un buit de poder entre l'organització criminal dins dels centres penitenciaris. "Esperàvem una acció immediata, però ha demorat, i és la que s'ha produït el dia d'avui. Dos grups tractant de trobar un lideratge delictiu dins dels centres de privació de llibertat", assegura Moncayo.
Les autoritats van descriure la ferotge disputa que lliuren bandes organitzades, que es "nodreixen del tràfic de drogues i que fan servir les presons com bases d'operacions".
El detonador dels motins: una inspecció
Els mitjans equatorians titllen els esdeveniments de "Matança sense precedents". A les nou del matí havien saltat les primeres alarmes. El Govern enviava reforços de la policia per reprendre el control a les presons. Set hores després, només s'havia aconseguit apaivagar la presó de Guayaquil, una de les més grans. No s'ha confirmat si els altres dos penals segueixen encara sota control dels presos.
Motins Equador / @ChikyNews
S'ha convocat el Lloc de Comandament Unificat, conformat per policies i militars, per aconseguir recuperar el control de les presons. Com a explicació preliminar, el Servei Nacional d'Atenció Integral a Privados de Libertad, SNAI va apuntar com a origen dels motins una inspecció realitzada la nit anterior. "Es va realitzar una requisa en el Centro de Privación de Libertad de Guayas N.º 4 -el de Guayaquil-, pel que es presumeix que aquests fets són senyal de resistència i rebuig per part dels interns davant de les accions de control", explica el SNAI a les xarxes socials.
Motins Equador / @HoyNoticias2
Moncayó va confirmar aquesta hipòtesi explicant que els funcionaris "van decomissar dues armes de foc que servirien per aniquilar els líders d'una de les organitzacions enfrontades que estan presos a Guayaquil". I afegeix que els motins simultanis es van iniciar perquè la banda rival, resident a la presó de Latacunga, es va anticipar i va ordenar "accions violentes i l'assassinat de presos en altres presons".
Presons sobrepoblades
El sistema penitenciari de l'Equador està compost per prop de 60 centres amb capacitat per allotjar 29.000 persones i 1.500 guàrdies. No obstant això, en les condicions actuals, la sobrepoblació ronda el 30%, les presons acumulen 38.000 reclusos i es registra un dèficit d'almenys 2.500 funcionaris.