Dino Marcello Miller és, des d’avui, 15 d’abril de 2026, un home lliure. Sortirà de la presó de Ponent, a Lleida, i podrà moure’s per tot arreu, sense cap limitació. Ha complert la condemna que li va ser imposada després de greus fets: dos assalts a punta de pistola l’any 2021 en dos supermercats de Lleida. Sortirà per la porta de la presó tot i que els serveis penitenciaris han assegurat que no està rehabilitat i que el perill de reincidència és elevat. Però, de moment, ha pagat els seus deutes amb la justícia. La seva excarceració ha posat tothom en alerta.
Els delictes pels quals va ser arrestat el dia de Sant Jordi de fa cinc anys els va cometre just quatre mesos després de sortir de la presó. Havia estat condemnat a 65 anys per haver matat un jove a la sortida d’una discoteca, a finals dels anys 90, i també, l’any 1998, per haver disparat contra dos agents de la policia que el van intentar detenir a Barcelona, després que pogués escapar d’un robatori en una oficina bancària. Un dels agents, finalment, va morir. Tot i la severa condemna —i que s’ha passat mitja vida a la presó per robatoris violents a Barcelona—, va estar entre reixes només 22 anys, i el 2020, quan va sortir, armat amb una pistola simulada, va cometre dos assalts molt violents en dos establiments del Segrià. Els Mossos el van poder arrestar i va tornar a ingressar a la presó. Va ser condemnat. Quan va sortir llavors, com avui, tothom va alertar que no semblava rehabilitat i que, per tant, el perill de tornar a actuar era alt. Així va ser. I ara els serveis penitenciaris han repetit l’informe.
Lliure i no rehabilitat
Dino Marcello Miller, de 56 anys, surt de la presó sense haver-se rehabilitat, fet que fa preveure que pot tornar a la casella de sortida. És habitual, i així ho marca el protocol, que des de Justícia s’alerti la Fiscalia quan s’excarceren presos violents o amb delictes crítics, com agressions sexuals, per si cal posar en guàrdia les víctimes. En aquest cas, la Fiscalia, en rebre l’informe d’aquest pres violent, considerat un dels més perillosos de Catalunya, ha demanat als Mossos d’Esquadra que facin una vigilància i seguiment de l’home, tot i que, legalment, no hi ha cap procediment que ho permeti.
La llei és clara: la policia no pot vigilar persones concretes si no és amb una motivació, i si s’arriba a vulnerar algun dels seus drets, cal que un jutge ho autoritzi prèviament. La Fiscalia de Lleida, qui fa aquesta petició als Mossos, no és cap jutge i, per tant, els Mossos, que han dit que compliran la demanda dins del que preveu la llei, no tenen gaire marge. La prevenció segons el risc potencial no està recollida a la llei, i els Mossos, de manera oficial, no poden vigilar-lo. Tampoc seguir-lo, estar sobre seu, posicionar el seu mòbil, sentir-liles trucades o geoposicionar el seu vehicle. El seu advocat podria demandar els comandaments dels Mossos que ho ordenessin fer. Només podran saber d’ell el que ell vulgui explicar. I és el que faran els Mossos: fer un seguiment “no invasiu” i estar en alerta. Si comet algun tipus de delicte violent serà fàcil enxampar-lo, tindrà tots els ulls a sobre, però prevenir-ho, amb la llei a la mà, pot ser complicat. Al cap i a la fi, des d’avui, Dino Marcello Miller és un home lliure, agradi o no.
Vigilància “no invasiva” dels Mossos
Com ho poden fer els Mossos? Parlen de vigilància “no invasiva” i s’aplica, habitualment, en condemnats per agressions sexuals o violència de gènere, a partir d’ordres de la Fiscalia i amb informació del Departament de Justícia. Aquest control no implica vigilància constant ni mesures restrictives com polseres o seguiments físics permanents —quedarien fora de la llei—, sinó un monitoratge discret i preventiu basat en el contacte periòdic, la supervisió de la seva situació i l’activació de mesures psicosocials per afavorir la reinserció. L’objectiu és detectar indicis de risc abans que tornin a delinquir i reduir la reincidència, amb seguiments que poden durar des de mesos fins a més d’un any en els casos més greus, asseguren fonts de la policia catalana.
El Departament de Justícia va analitzar l’any passat a Catalunya un total de 230 casos de persones excarcerades amb risc de reincidència, com l’expedient de Dino Marcello Miller. D’aquests, 176 es van derivar a les fiscalies territorials, que són les encarregades de decidir si s’aplica un seguiment policial “no invasiu” i durant quant temps s’allarga aquest control per part dels Mossos. A la demarcació de Barcelona, la Fiscalia va acordar durant el 2025 mesures de seguiment per a 94 persones. En 48 casos, aquest control es va fixar entre sis mesos i un any, mentre que en 21 dels casos considerats més greus es va prolongar més enllà de l’any. Dino Marcello Miller, amb 50 anys, va tornar a cometre assalts violents, com quan era un jove que atracava. Ara en té 56.