Els diners —molts— que genera la droga han d'acabar en algun lloc i tornar als narcotraficants després de vendre-la, sobretot marihuana, per Europa. Per fer-los entrar al circuit legal i que tornin a Catalunya, calen organitzacions paral·leles que treballen per blanquejar els diners, al servei de les organitzacions criminals de la droga. El nostre país s'ha convertit, primer per la desídia de la policia i ara per la incapacitat policial, en una de les bases d'operacions més importants del narcotràfic en l'àmbit europeu i mundial, i això fa que també s'hi hagin instal·lat organitzacions que es dediquen, de manera professional i molt elaborada, a moure els diners que generen aquestes organitzacions i blanquejar-los. Els Mossos d'Esquadra han desmuntat, en una operació de la Unitat Central de Blanqueig de Capitals de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC), un banc clandestí que, amb diferents modalitats, donava servei, a canvi d'una comissió d'entre el 3 i el 5%, a màfies albaneses i lituanes del narcotràfic de la marihuana per moure i blanquejar els seus diners. Els quatre líders de l'organització, tots de nacionalitat xinesa, han ingressat a la presó.
L'objectiu d'aquesta investigació, centrada en la trama econòmica que dona cobertura al narcotràfic, forma part de l'estratègia que els darrers anys han desplegat els Mossos per atacar les estructures criminals més enllà de les investigacions concretes contra els delictes contra la salut pública. Afeblir els mecanismes del narcotràfic per moure els diners i blanquejar-los permet escapçar també les estructures, sabent, també els Mossos, que atacar només el narcotràfic, i amb tots els diners que genera, és gairebé una guerra sense quarter. La capacitat de generar diners permet tornar a muntar les plantacions malgrat els cops policials. Aquest cop contra el banc xinès ha permès confiscar quatre milions d'euros en diners en efectiu i intervenir 30 milions d'euros en criptomonedes —controlades pels xinesos. A més, segons les investigacions, l'organització criminal ubicada a la zona de Granland de Badalona tenia capacitat per moure un milió d'euros cada setmana.
Sucursals del banc clandestí per tot Europa
Aquests ciutadans xinesos que es dedicaven a moure diners de les màfies de la marihuana ho feien amb diverses operatives. La primera, i la més destacada, era la que es coneix com a fei chien, un sistema de sucursals que permet als criminals moure els diners entre països de manera paral·lela al sistema bancari i de manera opaca, traslladant els diners entre punts sense arribar a moure'ls físicament, compensant les entrades i les sortides. Els criminals entregaven diners en un punt i l'organització entregava la mateixa quantitat —menys la comissió corresponent— en un altre punt.
Aquestes sucursals eren empreses, restaurants i botigues, totes controlades per persones xineses, a la zona de Badalona i també a Sabadell. Les entrades de persones per entregar i retirar diners, asseguren els Mossos, eren contínues. L'organització desmantellada pels investigadors dels Mossos tenia capacitat per moure diners per tot Europa, amb sucursals a tots els països. De les vigilàncies s'ha sabut que, sobretot, dos grups criminals, albanesos i lituans, eren els clients habituals d'aquesta organització, però la investigació segueix oberta per poder acreditar més moviments i també més clients, és a dir, més organitzacions criminals que necessitaven els serveis d'aquest banc xinès per moure i blanquejar els seus diners. La investigació ha permès enviar a presó també els líders d'aquestes dues organitzacions.
L'entramat també feia servir vehicles per moure els diners per tot Europa i també s'aprofitava d'empreses pantalla per moure diners simulant transaccions econòmiques. Si bé els criminals xinesos no col·locaven els diners directament en el circuit lícit, el Codi Penal —així ho ha explicat el sotsinspector José Ángel Merino, que ha liderat la investigació— considera també delicte moure diners que es puguin acreditar que hagin sortit d'una activitat il·lícita. Suposadament, els diners que el banc clandestí movia venien directament de la droga, sobretot marihuana. Quan aquesta droga es posava a la venda per Europa, els productors necessitaven que els diners tornessin a Catalunya per seguir produint i fent noves inversions per ampliar el negoci. El pagament d'entre un 3 i un 5% de comissió al banc xinès els sortia a compte. Quan els diners tornaven a Catalunya, els narcotraficants tornaven a comprar maquinària, narcollanxes o vehicles d'alta gamma. Atacar l'estructura financera permet, segons els Mossos, tallar la via que tenen els narcos per seguir creixent.
Cop contra l'estructura econòmica de la marihuana
El sotsinspector ha assegurat que aquest cop contra el banc clandestí és un dels més importants que han fet mai els Mossos d'Esquadra contra aquestes estructures de blanqueig i moviment dels diners de la droga. En els escorcolls que es van fer quan es va decidir explotar la investigació, es van intervenir prop de quatre milions d’euros en efectiu, gairebé 300 quilos de marihuana, quatre armes de foc, joies i rellotges de luxe, matrícules i dispositius de seguiment i monitoratge de vehicles, inhibidors de freqüències, telèfons d’encriptació militar, així com múltiples indicis documentals i electrònics relacionats amb el blanqueig de capitals i les activitats de tràfic de substàncies estupefaents i organització criminal. Els líders de la branca xinesa havien també iniciat inversions per dedicar-se a la falsificació de monedes, amb una màquina que permetia unir peces per fabricar monedes de dos euros falses.
També es va intervenir una caixa de seguretat gestionada per una empresa privada a Barcelona que contenia més de 40.000 euros. Els agents van demanar mesures cautelars patrimonials sobre els investigats, concretament sobre onze immobles, bloquejos de desenes de comptes corrents i la intervenció policial de dotze vehicles, quatre dels quals amb “caletes” —per amagar diners—, i dues d’aquestes contenien diners en efectiu. La investigació s'ha allargat durant anys i els agents han hagut de superar traves importants, com la idiomàtica, i també el fet que l'organització treballava de manera molt tancada, amb encriptació de comunicacions amb tecnologia militar. La investigació segueix oberta i es preveu que, amb l'anàlisi de tota la documentació intervinguda, es pugui aprofundir més en l'estructura que tenien muntada a Catalunya i trobar més clients.
El sotsinspector, tot i això, avisa que aquest tipus d'estructures clandestines per moure diners són recurrents i que, si bé la que s'ha desmantellat amb el batejat com a cas Doulu és la més gran que s'ha intervingut fins ara, estan segurs que n'hi ha més operant. El moviment de diners provinents de la droga, a gran escala, necessita aquestes organitzacions paral·leles —com també empreses de logística per moure la droga, per exemple— i, si els Mossos han escapçat ara els quatre homes forts del banc xinès de Badalona, avui ja els hauran trobat recanvi. Alguns dels arrestats en aquest cas ja van ser investigats i detinguts en una altra operació, dirigida pel mateix jutjat de Badalona, l'any 2023.
🔴 Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!