El tràfic d’éssers humans continua sent una realitat amagada i difícil de detectar a Catalunya. Tot i que l’explotació sexual segueix sent la principal finalitat investigada pels Mossos d’Esquadra, la policia catalana alerta d’un augment dels casos d’explotació laboral, especialment en petits supermercats i establiments de comerç detallista que durant els darrers anys s’han multiplicat arreu del país.
Es tracta, en molts casos, de botigues d’alimentació amb horaris molt amplis, algunes obertes gairebé durant tot el dia, gestionades per persones d’origen estranger i que poden operar sota franquícies o marques comercials conegudes. Segons ha explicat Lluís Moreno, especialista en la investigació contra el tràfic d’éssers humans de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos, darrere d’alguns d’aquests negocis s’han detectat treballadors sotmesos a jornades interminables, salaris inferiors als que marca la llei i greus irregularitats laborals. No tots aquests establiments amaguen situacions delictives, però els investigadors han detectat xarxes d’explotació consolidades en alguns negocis controlats per persones d’una mateixa comunitat o entorn familiar. En diversos casos investigats, els responsables i les víctimes són de nacionalitat pakistanesa o procedeixen d’altres països asiàtics, una circumstància que pot facilitar el control dels treballadors mitjançant vincles familiars, comunitaris o de dependència econòmica.
Treballadors sense llibertat real per denunciar
Les víctimes acostumen a trobar-se en una situació de gran vulnerabilitat. Algunes desconeixen els seus drets laborals, no parlen català ni castellà, depenen econòmicament dels explotadors o tenen una situació administrativa precària. També poden haver contret deutes per arribar a Catalunya o dependre dels responsables del negoci per tenir feina, allotjament o documentació.
Aquestes circumstàncies fan que denunciar sigui especialment complicat. Encara que aparentment puguin entrar i sortir del supermercat o mantenir contacte amb clients, moltes víctimes no tenen llibertat real per abandonar la feina ni capacitat per enfrontar-se als seus explotadors. La por de perdre els ingressos, ser expulsades de l’habitatge, patir represàlies o tenir problemes administratius fa que moltes situacions no arribin mai a coneixement de la policia. Els investigadors han de treballar conjuntament amb Inspecció de Treball, serveis socials, entitats assistencials i altres organismes per diferenciar una infracció laboral d’un possible delicte de tràfic d’éssers humans. Perquè existeixi aquest delicte, no n’hi ha prou que les condicions siguin precàries o irregulars: cal acreditar que la persona ha estat captada, traslladada, acollida o controlada amb enganys, amenaces, coaccions o aprofitant-se d’una situació de vulnerabilitat per explotar-la.
L’explotació sexual continua sent majoritària
Malgrat l’increment dels casos laborals, l’explotació sexual continua sent la principal finalitat del tràfic d’éssers humans detectada pels Mossos. Entre el 2025 i el 21 de juliol del 2026, la policia catalana ha obert 36 investigacions, ha identificat 24 víctimes i ha detingut 32 persones. De les 24 víctimes identificades, catorze eren explotades sexualment, cinc patien explotació laboral, dues havien estat obligades a contraure matrimonis forçats i tres eren explotades per cometre activitats delictives. En total, les víctimes eren quinze dones i nou homes procedents de països com Colòmbia, Romania, la Xina, Bangladesh, el Marroc, Veneçuela, el Pakistan, Hondures o Mèxic.
En l’àmbit sexual, els Mossos alerten que l’activitat s’està traslladant progressivament dels prostíbuls tradicionals a pisos i habitatges particulars. Aquest canvi fa que les víctimes siguin encara més invisibles i que les organitzacions criminals puguin controlar-les amb més facilitat, limitant-ne les sortides i el contacte amb l’exterior. Les xarxes també utilitzen cada vegada més les xarxes socials, les aplicacions de missatgeria i altres plataformes digitals per captar víctimes, guanyar-se la seva confiança i oferir-los falses oportunitats laborals o de vida. Posteriorment, aquestes mateixes eines serveixen per controlar la seva activitat, gestionar els clients o vigilar-ne els moviments.
Víctimes explotades també en plantacions de marihuana
L’explotació laboral no es limita al comerç al detall. Els investigadors també han detectat persones obligades a treballar en plantacions de marihuana repartides pel nostre país, els coneguts com a jardiners. Les víctimes s’encarreguen de mantenir, vigilar i cuidar les plantes, sovint tancades durant setmanes o mesos en cases aïllades, naus industrials o habitatges ocupats.
En alguns casos no poden abandonar l’espai, no cobren el que se’ls havia promès i viuen sota amenaces o amb els documents retinguts. Aquesta situació les converteix alhora en víctimes d’explotació i en possibles investigades quan la policia localitza la plantació, fet que obliga els agents especialitzats a analitzar cada cas abans d’atribuir-los responsabilitats penals. Durant aquest 2026, els especialistes de la DIC han fet 127 entrevistes a persones que podrien trobar-se en una situació d’explotació o de risc. Aquestes converses permeten detectar indicadors, comprovar informacions i activar mesures de protecció, fins i tot abans que es pugui acreditar policialment el delicte.
Un correu i un codi QR per alertar els Mossos
La principal dificultat dels investigadors és arribar fins a les víctimes. Moltes estan amagades en pisos, supermercats, plantacions o altres espais privats, i la policia no pot accedir ni controlar tots els establiments sense indicis previs. Per aquest motiu, els Mossos han activat dos nous canals de contacte directe amb la ciutadania.
A partir d’ara, qualsevol persona podrà enviar informació al correu stopexplotacio@mossos.cat o accedir mitjançant un codi QR a un formulari disponible en català, castellà i anglès. Els canals permeten comunicar possibles situacions d’explotació, aportar informació als investigadors o demanar ajuda en cas de ser víctima. La informació es pot facilitar sense haver d’acudir inicialment a una comissaria, fet que busca reduir la por i les barreres que frenen moltes víctimes i testimonis. Els avisos seran analitzats pels especialistes en tràfic d’éssers humans de la DIC, que podran fer comprovacions i coordinar-se amb Inspecció de Treball, la Fiscalia, serveis socials i altres organismes competents. Els Mossos confien que la col·laboració ciutadana permeti descobrir casos que fins ara quedaven completament ocults. Un client, un veí, un proveïdor o un antic treballador poden detectar indicis com empleats que treballen cada dia durant moltes hores, persones que viuen al mateix establiment, treballadors que semblen vigilats, que no poden parlar lliurement o que mostren por davant dels responsables.