Anys d'investigació rere de l'explotació del cas Montana, que ha permès detenir a diverses persones relacionades amb un entramat que es dedicava al blanqueig de capitals procedents de la droga per a narcotraficants amb un complicat sistema i capitanejat, des de Catalunya, i concretament des de Valls (Alt Camp), per un home amb doble nacionalitat espanyola i veneçolana, Simeon Gaitx. La investigació, que va iniciar la Unitat Central d'Estupefaents i l'Àrea Central de Delictes Econòmics, les dues de la DIC dels Mossos, va arrencar per un error dels narcotraficants. Sembla de pel·lícula, però és real. L'any 2018 un contenidor carregat amb 1.400 quilos de cocaïna va caure mentre era transportat per l'interior d'una nau de Sant Boi de Llobregat. Si bé els traficants tenien persones que havien de controlar aquest contenidor, en caure, i obrir-se, altres treballadors van veure el carregament, i van trucar als Mossos d'Esquadra, que va obrir una investigació que va acabar amb la detenció de catorze persones el febrer de 2020.
D'aquella investigació, però, es van poder analitzar pistes molt rellevants que van deixar els narcotraficants i es van poder desxifrar unes converses entre el principal investigat al cas Montana, Simeon Gaitx, amb altres grups de narcotraficants. Les peces van començar a encaixar. Si la investigació iniciada a 2018 era per saber qui havia entrat la droga, la del cas Montana arrenca més tard i amb l'objectiu d'aclarir com es blanquejaven els diners que procedien d'aquest negoci.
Catalunya-Portugal-Veneçuela
Durant aquests tres anys, amb la pandèmia pel mig -que va fer caure l'activitat delinqüencial- s'ha anat estirant tots els fils d'aquesta organització que a Catalunya dirigia Gaitx, però que al seu país, a Veneçuela, controlava un dels seus lloctinents, que també s'ha detingut en l'explotació d'ara. A la part alta de l'organigrama criminal també hi ha un altre lloctinent, un dels homes que s'encarregava, aprofitant tot l'entramat de persones veneçolanes que hi ha a Portugal, moure els diners i blanquejar-los.
Gaitx, segons les investigacions policials, era l'encarregat de coordinar totes les accions de l'entramat criminal per blanquejar diners. Si bé també s'encarregava de traficar amb droga, el seu negoci era amb el blanqueig. Tenia una xarxa potent i fiable i oferia els seus serveis a altres màfies del narcotràfic a canvi de comissions d'entre el 10 i 15%. Ell rebia l'encàrrec per treure els diners de l'Estat i buscava la millor manera de fer-ho: amb empreses pantalla o correus personals.
Els diners, grans quantitats, feien el camí des de Catalunya fins a Portugal, i des d'allà, viatjava fins a Veneçuela amb petites aportacions fetes per mules, que cobraven també una part per fer aquesta operació -el que es coneix com a 'smurfing', de Barrufet- i finalment acabava a Colòmbia, que era el país d'on sortia la droga.
Aquest sistema era pràcticament indetectable gràcies a l’enorme diversificació de l’efectiu que feien els més de 200 testaferros i mules que treballaven per l'organització que liderava, segons les investigacions, Gaitx. Era ell, i els seus lloctinents, a Veneçuela i Portugal, qui exercia un control total dels testaferros donant instruccions clares de com s’havia de procedir en cada operació i utilitzant codis de comunicació xifrats mitjançant imatges compartides per aplicacions de telèfon mòbil. Aquests codis s’enviaven entre els diferents col·laboradors de l’organització, encarregats de moure els diners o d’ingressar-los en comptes corrents, segons han explicat el sotsinspector José Ángel Merino, cap de l'Àrea Central de Delictes Econòmics de la DIC dels Mossos.
D'un error a detectar la xarxa de blanqueig
La investigació és rellevant. Neix d'un error dels narcotraficants, però els investigadors asseguren que el sistema que feien servir Gaitx i els seus homes era molt elaborat, molt professional, oferint molta seguretat i estabilitat a les altres bandes criminals a qui oferien els seus serveis de blanqueig. Sense la caiguda del contenidor a Sant Boi, difícilment els Mossos haurien pogut arribar a lligar tots aquests moviments que ara han pogut sortir a la llum amb l'explotació del cas Montana. Els investigadors creuen que aquesta organització ha estat funcionant durant gairebé deu anys si bé la investigació ha anat enrere set anys.
La majoria dels moviments que ara es poden acreditar són anteriors. Simeon Gaitx va ingressar a presó i es va notar un descens de l'activitat de l'organització, si bé els darrers mesos s'havia detectat un increment, creient, els Mossos, que havia trobat un lloctinent que li tornava a fer funcionar el rendible negoci del blanqueig de capital dels narcos.
El passat mes de març, i de manera coordinada amb la Policia Nacional, la Policia Judicial de Portugal i l'Europol, es va explotar el cas i es van fer diversos escorcolls a Valls (Alt Camp), Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Arenys de Mar i també Guadalajara, Albacete, Vera, Huelva i Madrid, a Espanya. A Portugal a Aveiro i Lisboa, on es va detenir un dels líders, que vivia en un xalet de luxe. La Interpol va detenir a Veneçuela un dels altres números dos de Gaitx. A Valls es va escorcollar la casa del líder, si bé ell no hi era; va ser formalment arrestat a la presó. Els dos líders detinguts a l'estranger esperen ser extradits a Sant Boi, on es va iniciar la investigació, que està sota la tutela del Jutjat d’Instrucció número 1. A més dels tres líders, quatre persones més de l'organització van ingressar a la presó. Els Mossos van fer una vintena de detinguts quan van explotar el cas, però no descarten que se'n puguin fer més en una nova fase de la investigació per localitzar més implicats en aquesta professional xarxa de blanquejadors.
En els escorcolls es van intervenir més de 130.000 euros en efectiu, lingots d’or, joies i altres objectes de luxe: es van localitzar 30 rellotges de luxe valorats en mig milió d’euros. De les investigacions, i del material recollit en les entrades judicials, els Mossos donen per acreditat un blanqueig de diners superior als 10 milions d’euros, tot provinent de la droga, sobretot, de la cocaïna. Els agents especialistes en aquests tipus de delictes, on es pot trobar el taló d'Aquil·les dels narcotraficants seguiran per trobar més connexions del crim organitzat amb països d'Amèrica del Sud i aquesta llatinització que pateix Catalunya.