Isidre i Dolors Orrit Pires tenien cinc i 17 anys quan es van esfumar d'una habitació de l'hospital de Manresa, el Sant Joan de Déu, el 5 de setembre de 1988. Els presumptes delictes van prescriure el 2016 i el cas no s'ha reobert després de l'aparició dels últims testimonis. Però no se sap res d'ells i moltes dades no quadren. Això és tot el que se sap.
Isidre i Dolors Orrit Pires, desapareguts fa 33 anys
Tot va començar el 2 de setembre de 1988. Isidre Pires Orrit, de cinc anys, va acudir a urgències de l'hospital de Manresa per unes nafres que li havien sortit a la boca. Es tractava d'una reacció a la penicil·lina que li havia provocat el que es coneix com a estomatitis aftosa. Llavors es va decidir que el nen es quedés ingressat.
Hospital Sant Joan de Déu de Manresa en l'actualitat / ACN
La família era molt humil i la mare, María Orrit, havia enviduat dos mesos abans, als 47 anys, quedant a càrrec dels seus quinze fills. Es dedicava a netejar cases, i per això la tercera nit li va tocar fer-se càrrec de cuidar a l'Isidre a una de les seves germanes, la Dolors, que en aquell moment tenia 17 anys.
L'hospital Sant Joan de Déu de Manresa se'ls va empassar
L'última persona que els va veure va ser la infermera que havia fet la ronda durant la nit anterior a la desaparició, cap a les onze. Quan va tornar per a la seva ronda matinal cap a les set del matí, l'Isidre i la Dolors s'havien esfumat.
A dos quarts de nou, els Mossos d'Esquadra van cridar a la porta de la mare per preguntar pels seus fills, "els de l'hospital". Segons relata la germana dels desapareguts, Mari Carmen Orrit Pires, la dona els va dir als agents: "Doncs a l'hospital".
Cas arxivat per prescripció de delictes el 2016
Però no eren enlloc. La Mari Carmen continua, en declaracions al mig La Razón: "Vaig buscar algú que em baixés al poble i vaig anar a buscar-la per anar corrent-nos a l'hospital".
Allà no les va rebre ningú. "Va sortir al cap de poca estona una infermera amb l'encàrrec del metge: que se n'anava de vacances a Turquia i que no anava a perdre el temps per la 'mala passada' d'uns nens". La realitat és que els nens havien desaparegut i ningú no havia vist ni sentit res estrany.
O això semblava, perquè encara hi ha molts serrells. Tanmateix, l'11 de juliol de 1989, un any després, es va decretar el sobreseïment provisional del cas. "De tot l'actuat es desprèn que els fets investigats són constitutius d'infracció penal, si bé no existeixen motius lògics suficients per atribuir la seva perpetració a cap persona determinada," es llegeix en la interlocutòria judicial, recollida pel mitjà El Mundo.
Tràfic d'òrgans o nens robats: hipòtesis obertes
I el 2016 es va dictaminar la prescripció del delicte, basant-se en l'antic Codi Penal del 73, que determinava que hi hauria hagut un delicte de rapte en el cas de l'Isidre i un altre d'inducció a l'abandonament de casa, la víctima del qual seria la Dolors.
Encara que des del principi es van veure indicis de criminalitat en la desaparició dels nens, el cas va quedar tancat i ningú no va buscar més aquests nens, malgrat que durant la instrucció van prendre algunes declaracions que van ser realment estranyes, relata a La Razón.
I és que es va arribar a estudiar la probabilitat que haguessin estat raptats per vendre els seus òrgans o que algú els hagués volgut separar de la seva família per donar-los en adopció altres persones. Això és el que creu la Mari Carmen, la germana gran.
Algú els va segrestar dins de l'hospital
En declaracions a El Mundo, diu: "Que què crec que els va passar? Crec que algú d'hospital se'ls va emportar perquè volia adoptar el nen sabent que la meva mare acabava de quedar vídua i que tenia molts fills... Per què penso això? No entenc que a un nen l'ingressessin per unes nafres a la boca. Per donar-li menjar triturat i posar-li iode amb bastonets a la boca, podíem fer-ho a casa. Després, quan l'ingressen el posen amb un nen que tenia el bracet trencat, i al tercer dia, just el de la desaparició, el canvien a una habitació individual. Per què? I aquella nit, les infermeres, com hem fet tots en la nostra feina alguna vegada, van portar pastetes perquè era l'aniversari o el sant d'una i se'n van anar a la sala d'espera a fer un pica pica. Crec que algú ho sabia i va aprofitar el moment, per això penso que va ser algú de dins".
Nou i inquietant testimoni
Iciar Iriondo, l'advocada de la família i criminòloga, havia intentat reobrir el cas al·legant l'aparició d'un testimoni, però el jutjat de Manresa els ha comunicat fa escasses setmanes el rebuig de la petició assenyalant que l'assumpte es va considerar prescrit el 2016.
Una persona vestida de metge se'ls va emportar en una cadira de rodes, segons un testimoni / Pixabay
Aquest presumpte testimoni nou va sortir a la llum el gener passat. El programa Viva la vida de Telecinco li va dedicar un espai al cas i l'home va cridar a la redacció. L'home, de 46 anys, en tenia 13 quan va estar a l'hospital, cuidant-se d'un germà malalt. Havia sortit de l'habitació quan va sentir crits i es va apropar a l'habitació de la qual es van esfumar els germans Orrit. Allà, segons va relatar, va veure com una persona vestida de metge s'emportava la Dolors i l'Isidre en una cadira de rodes.
Els injecten alguna cosa i se'ls emporten
Els va seguir fins al soterrani, on esperava un altre home vestit de sanitari. Als germans els van injectar alguna cosa -segons explica la Mari Carmen- i els van tapar amb llençols blancs. Hi havia altres cossos coberts amb llençols verds. El noi es va espantar i va sortir corrents de l'hospital.
Es valoraven hipòtesis com un rapte relacionat amb el tràfic d'òrgans / Pixabay
Aquest inquietant testimoni no va servir per reobrir el cas, que continua sense resoldre's. Altres dades que apunten a fets més tèrbols són les indagacions que es van fer sobre els empleats de l'hospital, a qui van prendre declaració.
Iriondo, tanmateix, ressalta en el mitjà La Razón que el director de l'hospital era membre de l'orde religiós Sant Joan de Déu i el 1984 havia estat condemnat per l'Audiència Provincial de Barcelona a sis mesos de presó per inducció a l'avortament d'una de menor de 17 anys amb qui havia mantingut relacions sexuals.
El director de l'hospital condemnat per abús sexual
Totes aquestes dades són sabudes per la família i poc més, ja que els cossos policials i judicials ja no estan implicats. I la família ja només prova de fer justícia, tal com diu la Mari Carmen, ara amb 52 anys, que només demana que la seva mare no mori sense saber que va passar amb els nens. A La Razón conclou que tot és "molt frustrant" perquè "encara que prescriguin els delictes, tenim dret a continuar buscant i saber què va passar amb els meus germans. No pararé fins a esbrinar-ho".