Surrealista. Així és la situació que en les darreres setmanes està vivint Manuel Caamaño Pais, un veí de 79 anys de Mazaricos, a la Corunya, que el passat 26 de desembre va descobrir que les institucions públiques feia un any i mig que l'havien donat per mort. Va ser quan va anar a treure diners en un caixer automàtic quan es va adonar que, sense el seu consentiment, s'havien produït diversos moviments al seu compte, del qual li havien retirat 20.180 euros. En anar a l'entitat bancària a preguntar què havia passat, allà li van dir que era l'Estat qui li havia retirat tots aquells diners que corresponien a la seva pensió de jubilació.

Per tal d'esbrinar què podia haver passat, va anar a una oficina de la Seguretat Social, tal com ha detallat a Telecinco, i allà li van explicar que en tots els fitxers oficials constava que feia gairebé un any i mig que havia mort, concretament l'agost del 2022. De fet, els 20.000 euros que li havien retirat era la pensió que li havien pagat, suposadament de més, des d'aleshores. A més, en donar-lo per mort, també havia perdut el dret als serveis sanitaris o al cofinançament dels medicaments, entre altres coses. Tot i això, ningú se'n va adonar ni va notificar durant tot aquest temps que es tractava d'un error i que l'home era viu.

Una lletra, l'origen de la confusió

Des que va tenir coneixement de l'error, en Manuel ha vist com la seva vida s'ha tornat en un periple per intentar desfer el problema, anant d'una oficina a una altra per confirmar a tothom que està viu. Ja ha aconseguit que el tornin a inscriure al padró municipal de l'ajuntament, així com al Registre Civil, un dels pocs llocs on encara figurava que era viu. A la Seguretat Social, en canvi, encara el donen per mort i els 20.000 euros que li van treure encara no li han retornat. Pel que fa a l'origen de l'error, en Manuel ha pogut esbrinar que el mateix dia en què suposadament va morir, qui va perdre la vida va ser un veí de Muro, també a la Corunya, que es deia pràcticament igual que ell. Només canviava una lletra del segon cognom. Era París, no Pais.