Els incidents relacionats amb armes blanques a Barcelona han experimentat un descens del 20,9% durant el primer semestre de 2026, segons les dades presentades pels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana en el balanç de seguretat de la ciutat durant la reunió de la Junta Local de Seguretat. Les dades les han presentat els comandaments dels Mossos d'Esquadra, la comissària en cap de Barcelona, Montserrat Estruch, i el cap de la Guàrdia Urbana, l'intendent major Pedro Velázquez, acompanyats de la titular d'Interior, Núria Parlon, i del regidor de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle. Aquestes dades se sumen també a la baixada dels delictes globals durant els primers mesos de 2026, una davallada general arrossegada per la disminució dels furts.
Pel que fa a les armes blanques, aquesta reducció de més de vint punts arriba en un context en què la policia no nega que continua detectant un augment de la conflictivitat a l'espai públic, però defensen que les mesures desplegades els darrers mesos, amb més pressió al carrer i amb el Pla Daga reforçat, comencen a donar resultats. La davallada dels incidents s'ha produït en paral·lel a una disminució més moderada, del 6,1%, en les intervencions d'armes blanques. Per als Mossos, aquesta diferència demostra que la pressió policial continua sent elevada i que els dispositius preventius a la ciutat de Barcelona, amb la saturació dels espais públics i de les zones més calentes, permeten retirar armes de la via pública abans que acabin implicades en episodis violents.
"Cultura de la navalla"
La policia alerta que no només amb presència policial es pot revertir aquesta tendència. Els investigadors alerten que, entre una minoria molt concreta de joves, s'ha detectat una certa normalització de portar armes blanques com a element d'autoprotecció, de prestigi o de pertinença a un grup, el que popularment es coneix com la "cultura de la navalla". Tot i remarcar que no és una realitat extrapolable al conjunt de la joventut, des d'Interior i també des de l'Ajuntament de Barcelona consideren prioritari evitar que aquesta conducta es consolidi. Per fer-hi front, a més dels controls policials, el Pla Daga, que lideren els Mossos amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana, combina controls policials i identificacions amb actuacions de proximitat i coordinació amb els àmbits social i educatiu, amb l'objectiu de prevenir la tinença d'armes i reduir el risc que conflictes quotidians acabin derivant en agressions greus.
Baixen també, segons les dades conegudes avui, gairebé un 30% els robatoris violents amb armes blanques. Un 8,3% dels fets registrats com a robatoris violents es cometen amb ús d'armes blanques. La majoria dels robatoris es fan sense arma i, gairebé sempre, mitjançant estrebades per robar mòbils (40%), cadenes (21,6%), bosses de mà i carteres (20%) i rellotges (7,8%).
Els grups juvenils violents, sota vigilància
Una de les principals preocupacions dels Mossos continua sent l'activitat dels grups juvenils violents, grups inspirats en les antigues bandes llatines, que ara són més heterogenis, malgrat mantenir part de l'arquitectura i l'escala de comandament. Des del juny de 2025, la policia manté un seguiment específic d'aquests grups a Barcelona conjuntament amb altres cossos policials per analitzar-ne l'evolució i adaptar-hi la resposta operativa. La setmana passada van fer públic que havien aconseguit desmantellar, en una llarga investigació entre els Mossos i la Guàrdia Urbana, una de les bandes més actives, la de Los 300, tot i que encara en queden entre cinc i deu d'actives a Catalunya.
Segons les anàlisis policials, el fenomen es manté actualment en un nivell de risc moderat i es concentra en zones molt concretes de la ciutat. Els episodis violents detectats estan vinculats, sobretot, a rivalitats puntuals entre grups o entre individus. Durant els primers mesos de 2026 es va registrar un repunt d'incidents, alguns dels quals amb ús d'armes blanques. Davant aquesta situació, els Mossos van reforçar el Pla Daga amb dispositius específics que, asseguren, han permès reduir la conflictivitat durant el segon trimestre de l'any. Les investigacions també apunten que la major part dels fets es concentren en un nombre reduït de persones i que la majoria dels joves identificats no tenen una trajectòria delictiva continuada.