Les dades de la criminalitat a Barcelona no són bones. Les dades que avui, de manera conjunta, han presentat l'Ajuntament de Barcelona i el Departament d'Interior sobre els primers sis mesos de l'any 2026 a la capital del país apunten a una baixada de l'11,2% dels delictes coneguts, però la realitat que amaguen aquestes dades no es pot llegir amb optimisme. Si s'analitzen les dades que avui la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, i el tinent d'alcalde de Seguretat, Albert Batlle, han presentat públicament després de la reunió de la tradicional Junta Local de Seguretat abans de les vacances d'estiu, es poden detectar algunes tendències que confirmen el que els polítics han batejat com a "percepcions" i que, finalment, fins i tot les dades han acabat donant la raó als ciutadans, malgrat els cants de sirena dels responsables de la seguretat de Catalunya i de la ciutat de Barcelona.
Parlon i Batlle han presentat les dades acompanyats de la cap dels Mossos a la ciutat de Barcelona, la comissària Montserrat Estruch, i de l'intendent major Pedro Velázquez, cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Concretament, segons les dades presentades a la reunió, els fets coneguts baixen un 11,2%, de 83.705 entre gener i juny de 2025 a 74.350 en el mateix període de 2026. En fred, les dades podrien semblar bones. Però el que evidencien, si s'analitzen, és que el que realment baixa només són els furts, fets amb poca victimització i, per tant, lleus, i que, tot s'ha de dir, molts cops les víctimes ni denuncien. L'assegurança no els cobreix i els ciutadans, també ho assegura una enquesta de l'Ajuntament de Barcelona, creuen que la denúncia no servirà de res. El descens de l'11,2% són 9.355 fets menys, una xifra que, segons ha pogut saber ElCaso.cat, quadra gairebé exactament amb els furts de diferència entre 2025 i 2026: 9.357. Si s'aïllen els furts, que certament baixen un 21,1%, el descens total dels delictes contra el patrimoni desapareix: només hi ha menys furts.
El descens dels furts permet, alhora, tapar altres dades que pugen, com els robatoris amb força, que augmenten més d'un 14% comparat amb els sis primers mesos de 2025. Els robatoris amb violència i intimidació, en canvi, es mantenen estables i registren una baixada del 0,7%, una dada poc rellevant. Sí que ho és, però, que creixen aquest tipus de robatoris a la via pública, un 3,2%. És on se'n registren més. Durant els primers mesos de 2026 s'han denunciat gairebé 5.000 robatoris violents al carrer. Més de 25 robatoris amb violència o intimidació cada dia a la ciutat de Barcelona. I pujant. La "percepció", la recepta dels polítics per distreure la població, sembla confirmada per les dades, tot i les peripècies de les xifres en fred. En definitiva, les dades globals baixen, però és una trampa al solitari. Baixen els fets que menys victimitzen i, en canvi, pugen els delictes que més impacte tenen en la víctima: sigui per l'assalt violent que pateix al carrer (+3,2% comparat amb 2025) o per la intromissió en espais privats (+14,1% comparat amb 2025).
Com són els robatoris violents a Barcelona?
L'objecte que més es roba a la ciutat de Barcelona, en gairebé un 40% dels casos, és el telèfon mòbil. Seguit, amb un 21%, de les cadenes d'or, que cada cop són més objectiu dels lladres instal·lats al centre de la ciutat. Les bosses de mà i les carteres ocupen el tercer lloc, amb un 20%. Els rellotges representen un 7,8% dels robatoris violents que s'han registrat durant els primers mesos de 2026, segons les dades dels Mossos. El 85% dels assalts es fan sense armes. Més d'un 8%, amb armes blanques. El 0,3% dels robatoris, amb armes de foc. Més de la meitat dels robatoris els comet un lladre sol. En un 31% dels casos, són dos. Tot i que la majoria són sense lesions (65,2%), sí que hi ha ferits lleus (32,2%) o greus (2,6%) en aquests robatoris. La majoria, un 73%, són pel mètode de l'estrebada, per robar-te la cadena, el mòbil o fins i tot el rellotge.
Nou persones assassinades aquest 2026
Tampoc les dades dels delictes contra les persones baixen, si es comparen amb les dades dels sis primers mesos de 2025. Aquest primer semestre de 2026 han matat nou persones a la ciutat de Barcelona. Dos menys que en tot el 2025. Una xifra, doncs, que creix. I aquesta, alhora, segueix sent un dels elements que permet generar al ciutadà aquesta percepció d'inseguretat. D'aquestes nou morts violentes a la capital del país, cinc s'han pogut resoldre, amb detinguts, i quatre encara estan obertes, pendents de poder-les aclarir. Cal recordar que les execucions del carrer de la Mineria, a la Zona Franca, o el tiroteig de Balmes, on també van matar un home a plena llum del dia, encara no s'han resolt. Els Mossos sí que van fer un detingut relacionat amb l'execució a trets d'un noi menor d'edat, de 15 anys, al parc de la Pegaso, a la Sagrera, fa pocs dies.
Més reincidents pel canvi de mètode de comptar-los
Els Mossos d'Esquadra atribueixen part de la reducció del 15,9% dels delictes vinculats a la multireincidència durant el primer semestre de 2026 al desplegament del Pla Kanpai i al nou sistema d'identificació dels delinqüents d'alt risc de persistència (DARP). En aquest període s'han identificat 2.190 DARP vinculats a l'activitat delictiva a Barcelona, dels quals 771 ja figuraven com a multireincidents el semestre anterior i 1.419 s'hi han incorporat per primer cop. En conjunt, acumulen 6.276 delictes patrimonials a Catalunya. Els Mossos remarquen, però, que la xifra no és directament comparable amb les dades anteriors perquè, a finals de 2025, es va modificar el sistema de recompte: es va abandonar el concepte de "multidetingut" en favor del de DARP i es va implantar un índex d'activitat delinqüencial homogeni per a tot Catalunya, que prioritza els autors més actius i els delictes més recents.
Aquest índex permet ordenar els delinqüents segons la intensitat de la seva activitat criminal, tenint en compte factors com el nombre de delictes, la tipologia dels fets, el lloc on s'han comès i la seva proximitat temporal. Això explica que, malgrat que a la darrera Junta Local de Seguretat es parlés de 470 DARP actius a Barcelona, els Mossos insisteixin que no hi ha hagut un augment real del nombre de multireincidents, sinó un canvi metodològic que permet identificar-los amb més precisió i de manera homogènia a tot el país. El Pla Kanpai, que sembla que dona resultats a la ciutat de Barcelona, es veu amb recel en altres punts de Catalunya, on han vist que la pressió que es fa a la capital es nota en altres municipis de l'àrea metropolitana o també en altres poblacions lluny de Barcelona, amb l'arribada dels lladres, siguin "multidetinguts" o DARP, "expulsats" de la capital per la pressió dels Mossos.
En paral·lel, la policia catalana també destaca el reforç de la coordinació institucional amb la posada en marxa de l'Oficina Adscrita a la Fiscalia (OAF) de la Guàrdia Urbana, que en els seus primers quatre mesos ha tramitat 72 expedients relacionats principalment amb la multireincidència i la protecció de víctimes vulnerables. A aquesta estratègia s'hi suma el desplegament del Pla de Videovigilància, que actualment disposa d'unes 160 càmeres a Barcelona i preveu incorporar-ne fins a 500 més abans del 2027 per facilitar la prevenció, la investigació policial i l'obtenció de proves judicials.
"Cultura de la navalla"
Més enllà de les dades globals de criminalitat, els Mossos d'Esquadra alerten d'un augment de la conflictivitat interpersonal a l'espai públic, un fenomen estretament vinculat en alguns casos a l'ús d'armes blanques. Tot i aquest context, el balanç del primer semestre del 2026 deixa una evolució positiva dels principals indicadors: els incidents relacionats amb armes blanques han baixat un 20,9% i les intervencions policials d'aquest tipus d'armes s'han reduït un 6,1%. Interior atribueix aquesta tendència als resultats del Pla Daga, basat en dispositius preventius, controls específics i més presència policial als espais públics i al transport públic per limitar la circulació d'armes i reduir el risc d'agressions.
Els Mossos, però, adverteixen que continua existint una preocupació creixent per la normalització de la tinença de navalles entre alguns grups de joves, que les utilitzen com a element d'autoprotecció, prestigi o pertinença al grup, un fenomen conegut com la "cultura de la navalla", terme usat amb fortuna per Albert Batlle i que ara ja s'ha acceptat oficialment. La policia insisteix que es tracta d'una "realitat minoritària", centrada sobretot en grups de joves estrangers —la setmana passada es va desmantellar una banda llatina—, però que requereix una resposta que vagi més enllà de l'actuació policial. Per això, el Pla Daga es complementa amb actuacions de prevenció, proximitat i coordinació amb els àmbits educatiu i social per evitar que la presència d'armes blanques es consolidi com un comportament socialment acceptat.
Es disparen els delictes d'odi
En paral·lel, els Mossos també han posat el focus en l'increment dels delictes d'odi. Durant els sis primers mesos del 2026 aquestes infraccions han augmentat un 64,3% respecte del mateix període de l'any anterior. Tot i que el nombre absolut de casos continua sent relativament baix, els Mossos consideren que aquesta evolució obliga a reforçar la detecció precoç d'aquestes conductes, la protecció de les víctimes i la investigació especialitzada per garantir una resposta policial més eficaç davant dels fets motivats per la intolerància o la discriminació.