Aviat farà tres anys que Mataró té en marxa una unitat singular a nivell nacional. La col·laboració entre dos cossos policials, creant una unitat permanent de patrullatge motoritzat, només passa a la capital del Maresme, i fa tres anys que dos caporals —un de la policia local i un dels Mossos— van tenir aquesta idea que, amb la bona disposició per part de les direccions policials dels dos cossos, ja s'ha convertit en una necessitat a la ciutat. Batejats com a Guilles, com els seus cosins germans de Barcelona —ElCaso.cat els va poder acompanyar fa poc en un patrullatge, també—, l'experiment de Mataró va més enllà i no només està format per agents de la policia catalana. La unió fa la força, i és la màxima que han explotat durant aquests anys el caporal Boltas, dels Mossos, i el caporal Rosales, de la policia municipal. Tots dos són els ideòlegs d'aquesta unitat mixta i els encarregats d'estirar-la.
Però accepten, en una entrevista a ElCaso.cat, que més aviat el que han de fer és frenar els agents que en formen part. Per conèixer com han aconseguit, amb un patrullatge intensiu, amb saturació i aliats amb les motocicletes —que permeten arribar a llocs on els cotxes no poden— pacificar algunes places de Cerdanyola i Rocafonda on abans costava veure la canalla jugar a futbol i que ara, centímetre a centímetre, han anat recuperant. Rosales i Boltas, Boltas i Rosales, treballen gairebé de bracet. Els colors de l'uniforme els permet diferenciar, evidentment, però no la forma de treballar. Tots dos expliquen que els agents de les dues policies que formen part d'aquesta unitat Guilla de Mataró s'han convertit en un mateix escamot i treballen de manera conjunta, sense importar gens a quina estadística acaba una detenció o una confiscació de droga o d'armes. ElCaso.cat els ha acompanyat durant una tarda de feina a Mataró. D'ençà que es posen el casc, no s'aturen. Ni temps per berenar. Es pot veure en el següent vídeo.
Els integrants de la unitat Guilla de Mataró inicien el servei en dos briefings diferenciats: a la comissaria de la policia local de Mataró o a la dels Mossos d’Esquadra. Després de repassar les novetats de cada cos, però, es troben amb els seus companys. Comparteixen les novetats rellevants i es posen a treballar. Fer-ho amb moto els permet ser molt més àgils, arribar a llocs molt més ràpid i arribar a punts, com els centres de les places, on amb un vehicle de quatre rodes és molt més complicat i els resta efectivitat. De camí a la zona de platja, els agents detecten un habitual en cotxe. En una maniobra ràpida, impossible de fer amb cotxe patrulla, l’aturen, l’escorcollen, l’identifiquen i li retiren material suposadament sostret. Denunciat, de nou. El coneixen pel nom i el cognom. La pressió no s’atura. Aquesta és l’ordre dels comandaments per a aquesta singular unitat policial que, amb aquesta coordinació entre els dos cossos, no funciona enlloc més del país. Els Guilla de Barcelona només estan formats per agents dels Mossos. Combinar la informació, la intel·ligència i les competències de les dues policies fa més robusta la resposta.
El patrullatge dels Guilla de Mataró està pensat per atacar zones amb més conflictivitat: la zona del passeig marítim —ara comença la temporada—, la zona de l’estació —s’hi barregen lladres i camells— i també les places d’interior, on cal actuar amb contundència per evitar que els camells i malfactors se les facin seves. Els comandaments marquen els objectius de cada dia amb patrullatges dirigits a llocs concrets. La guerra es guanya centímetre a centímetre. Rosales explica a ElCaso.cat que saturar els espais, passar-hi cada dia, identificar cada dia les persones amb actituds sospitoses a la via pública o en bars conflictius fa que els habituals s’ho pensin dues vegades. I es nota. Tres anys de pressió, gairebé diària, en alguns punts de la ciutat han donat fruits. “Ja els hem tret del centre de la plaça”, assegura Rosales. I cada cop és més complicat que portin armes o drogues a sobre. “Saben que els identifiquem i escorcollarem dos cops per setmana; han començat a entendre que no poden portar armes o drogues”, insisteix.
És una feina de formiga, no ho nega el caporal, però que doni resultats els permet, de cara als comandaments, justificar aquesta unitat, que ja s’ha convertit en una necessitat a Mataró. Els caps de la policia local, l’intendent Xavier Santajuliana, i dels Mossos, l’inspector Josep M. Cavallé, tenen màxima confiança en aquestes unitats, com també la regidora Núria Moreno, titular de la regidoria de Seguretat, però els dos caporals expliquen que un canvi polític o de direcció tampoc faria possible dissoldre els Guilla. “Ja som una necessitat de ciutat”, assegura Rosales. L’agraïment dels veïns que han vist com, a poc a poc, es recuperen alguns espais —sobretot places— també serveix als dos responsables de Guilla per carregar forces i seguir treballant en aquest projecte que aviat complirà tres anys.
De camí a una plaça, els agents reconeixen un home. Entra i surt de la presó. Acostuma a tenir ordres de recerca i captura penjades a la base de dades de la policia. L’aturen, l’escorcollen, té més de vint antecedents. Avui no porta res estrany a sobre i no consta que cap jutjat, encara, l’estigui buscant. El deixen seguir. Però sap que, si té res pendent, el coneixen, l’aturaran i l’acabaran detenint. L’objectiu és fer complir la llei, evidentment, però la pressió també vol enviar un missatge: Mataró no és un lloc de campi qui pugui. La policia et vigila. A la zona de la platja, els agents escorcollen un grup de joves magribins que es dediquen a robatoris amb força i estafes. El mateix objectiu: la policia us vigila. Un parell d’aquests joves, ara estan asseguts en uns bancs d’una plaça. Són habituals de les fitxes policials. Alguns ja els han detingut tres o quatre cops. Després d’escorcollar els parroquians d’un bar de Cerdanyola, per ràdio agents de paisà dels Mossos avisen que han detectat un home amb cocaïna i han aconseguit saber d’on sortia. D’una barberia. La volen escorcollar. Necessiten l’ajuda dels Guilla. Anaven direcció a la comissaria a berenar. Però giren cua. L’entrada a la barberia surt bé. Ha permès confiscar diverses fraccions de droga i detenir un dels responsables del local per tràfic de drogues. Feina feta.
Les dades avalen la feina dels Guilla
Segons dades a les quals ha tingut accés ElCaso.cat, l’any passat, el 2024, el servei conjunt de patrullatge amb la unitat Guilla entre Mossos i Policia Local va permetre detenir gairebé 450 persones. Més d’una persona cada dia. Més de la meitat, detinguts en calent, és a dir, enxampats fent algun tipus de delicte. L’altra meitat, també rellevant, persones que tenien pendent una ordre de recerca i captura. Seguint el fil de l’explicat anteriorment, la feina de localitzar fugitius, persones amb recerques policials o judicials pendents, també ajuda en aquest objectiu compartit de pacificar la ciutat. L’any passat, els agents motoritzats Guilla van retirar del carrer més de 200 armes i es van fer 1.457 decomisos de drogues a la via pública, en escorcolls i també en inspeccions en locals.
Frenar els agents per evitar que es cremin
Una de les particularitats d’aquesta unitat mixta Guilla és el nombre de detinguts i intervencions —algunes en calent, amb poc temps de resposta o planificació— que fan. Això és la clau de l’èxit, però també pot ser un problema. Els dos caporals, més enllà de planificar serveis, patrullatges i operatius —comencen també a desplegar-se el cap de setmana a la zona d’oci, amb resultats molt positius— tenen entre cella i cella mantenir l’equip fort. La feina de Guilla és exigent i d’alta intensitat. La feina no s’acaba. Els agents reben avisos i volen arribar a tot arreu. Van ser els primers a arribar quan van ferir el pare de Lamine Yamal en una baralla, l’agost passat, i van ser molt útils per la seva coneixença dels habituals en les detencions que es van fer durant els dies d’aldarulls a Mataró.
I quan criden a files per dispositius especials, són els primers a aixecar la mà. Molts cops, la feina dels dos responsables de Guilla és frenar els agents per evitar que es cremin. És una capacitat policial necessària a Mataró per seguir en el camí de recuperar la ciutat. Però més enllà de les dades, cal que l’equip humà també funcioni. De moment, ho aconsegueixen. El cafè ràpid que fan en un bar de Rocafonda és gairebé una reunió de treball. Comparteixen fotos d’una bicicleta robada i fabulen on pot haver-se amagat el lladre, un habitual i conegut dels agents dels dos cossos.
Sigues el primer a rebre les notícies d'última hora d'ElCaso.cat al teu WhatsApp. Clica aquí, és gratuït!