Els humans sovint ens capbussem a l'aigua per diversió i gaudir d'emocions fortes, en cas que de llançar-nos des d'una altura considerable. El que no sabíem, pot ser, és que la forma com saltem a l'aigua, l'altura de la plataforma des de la qual ens capbussem i la velocitat de l'impacte provoquen moviments de fluids inestables, el que es coneix en el camp de la física com hidrodinàmica. Aquests moviments poden posar en risc el nedador, que li poden causar lesions musculars o òssies. Per aquest motiu, és essencial saber quina és la millor manera de capbussar-nos dins l'aigua sense patir mal.

Un grup d'investigadors de les universitats de Cornell (Nova York) i de New Chester (Wisconsin) ha publicat a la revista Science algunes conclusions que ens poden ajudar. Utilitzant models 3D que imiten la morfologia humana i de diversos animals, han demostrat que la clau d'un salt segur és l'altura i la posició en què s'entra a l'aigua.

Lesions al cap i medul·la espinal

A diferència dels ocells, que fan servir la seva capa de plomes del cap per distribuir la força de l'impacte al coll, els humans no tenim característiques semblants per amortir l'impacte. Per aquesta raó, som propensos a patir lesions relacionades amb els salts a l'aigua. De fet, als Estats Units són una de les principals causes de lesions al cap i a la medul·la espinal. "Una lesió en la fase de cop pot perjudicar la capacitat del nedador per arribar a la superfície amb seguretat. Entendre les forces hidrodinàmiques d'aquesta fase és fonamental", asseguren els experts.

L'altura, un factor clau per evitar lesions

Els resultats dels investigadors conclouen que quan ens llancem amb el cap, l'altura crítica per patir lesions són els 8 metres. En aquestes immersions, normalment accidentals, el crani xoca directament amb l'aigua. Això pot provocar lesions cerebrals mortals. "La força de cop presenta un comportament no monòton, i arriba al pic immediatament després de l'impacte", expliquen els científics.

En canvi, si el salt es produeix primer amb les mans, l'altura crítica són els 12 metres."La capbussada orientada amb la mà condueix a una entrada d'aigua suau i evita l'impacte directe al cap." A diferència d'aquest impacte, si submergim primer els peus, l'altura crítica de la lesió és d'uns 15 metres. 

Alerta amb la velocitat del salt

Els científics, en la seva investigació, expliquen que, com que l'aigua és mil vegades més densa que l'aire, el canvi d'un estadi diluït a un de molt dens comporta un fort impacte.

Els experts han calculat el risc de lesions analitzant la relació entre les forces òssies o musculars i la postura a l'hora de capbussar-se. Per exemple, un salt de cap produeix lesions als ossos cervicals. En les immersions amb les mans al davant, el cos i el cap es protegeixen amb la cavitat d'aire que creen les extremitats. La zona més vulnerable, en aquest cas, és la clavícula. I si se submergeixen amb els peus, són els lligaments dels genolls els que poden patir més.

Malgrat que la postura en la qual la persona es capbussa és important a l'hora d'evitar lesions, també cal tenir en compte la funció de la velocitat a la qual es llança el nedador. Per tot això, és molt important no fer-se el valent i vigilar com ens llancem a l'aigua.