Feia quatre anys que pel seu banc la Maria era morta. Tenia un compte corrent amb una bona quantitat de diners (140.000 euros) que no movia, i les ganes de guanyar diners d’un grup d’estafadors, els va portar a cometre un error fatal. L'error que els ha descobert i que els pot condemnar. Van pensar que la dona, la Maria, de 80 anys, era morta i van desplegar el que, per ells, era el seu modus operandi habitual. Falsejar les dades per fer-se passar, davant dels responsables del banc, com a hereus d’una persona difunta per quedar-se amb tots els seus actius, en efectiu o inversions, que les persones que morien deixaven als seus hereus universals. Feia cinc anys que dos homes, els dos espanyols, els dos d'uns quaranta anys, els dos lligats per una relació sentimental, feien aquest tipus d'estafa, molt ben elaborada, segons ha explicat el cap de la unitat dels Mossos que ho ha descobert, el sotsinspector Merino.
El dia que la Maria, el passat mes de març, va presentar-se al banc per fer actualitzar la llibreta, i després de comprovar amb el seu DNI les dades que tenien d’ella, van descobrir que algú s’havia endut tots els diners després d’assegurar que havia mort. Feia quatre anys que estava, suposadament, morta.
L'error de voler donar per morta una víctima abans d'hora
Això va ser el que va fer iniciar una investigació que ha liderat la Unitat Central de Blanqueig de Capitals i Delictes Econòmics de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra i que ha permès la detenció de nou persones a Rubí, Terrassa, Sabadell i Barcelona en el que s’ha batejat com el cas Llegat. El cas de la Maria no era l’únic. Els detinguts, presumptament, ho havien fet amb altres víctimes que sí que, realment, havien mort, i, fent-se passar pels seus hereus, van anar buidant comptes corrents fins a estafar, segons els comptes inicials dels Mossos d’Esquadra, a l’espera que puguin sortir més víctimes, uns 2.300.000 euros.
Entre els nou detinguts hi ha els dos líders, que actuaven de manera coordinada per aconseguir informació de persones que morien, i, alhora, aconseguir persones que, amb documentació falsa, es fessin passar pels hereus. Un dels líders era treballador de la mateixa entitat bancària i s’aprofitava de la informació que tenia per trobar víctimes i saltar-se els controls interns del mateix banc. Sabia perfectament què es necessitava i també tenia accés als comptes corrents de persones que possiblement ja eren mortes, com la Maria, una àvia de 80 anys de Barcelona.
La majoria de les víctimes que van escollir eren dones, d'edat avançada i sense hereus coneguts, fet que facilitava la segona part de l'estafa. L’altre líder arrestat, presumptament, s’encarregava de trobar les persones i les preparava per representar la figura d’hereu dels titulars dels comptes del qual el titular havia mort amb documentació falsificada. Era un home sense ofici ni benefici que va ser el que va introduir en el negoci de l'estafa el treballador de banca. Tots dos tenen 40 anys, no tenen antecedents i una de les hipòtesis dels Mossos és que fossin parella sentimental.
Vuit operacions de testaments sospitosos
Arran del cas de la Maria, l’entitat i els Mossos van començar a estirar el fil i van trobar noves operacions similars. Els especialistes en delictes econòmics dels Mossos, una de les unitats que s’ha dimensionat els darrers anys, per la lluita contra el crim organitzat en la seva branca econòmica, van poder arribar a detectar vuit operacions de testamentaria sospitoses amb un patró molt similar. La relació dels detinguts era clara i ja es va poder relacionar els falsos hereus amb els dos principals dirigents del grup criminal, segons els investigadors. El passat 29 de novembre es va explotar la investigació del cas Llegat i es van fer escorcolls i les nou detencions, amb els dos líders al capdavant. Els altres detinguts -en falta un per arrestar- eren els que es feien passar per hereus i cobraven els saldos que tenien als comptes corrents les àvies mortes. Es quedaven, per donar la seva cara i posar el seu DNI, entre 3.000 i 4.000 euros, segons les investigacions dels Mossos. Totes les víctimes eren de Barcelona i clients de la mateixa entitat.
No només buidaven els comptes corrents. L’any 2022 els dos investigats van fundar una empresa que gestionava algunes propietats a Sort, Masella i Llívia adquirides amb diners provinents dels comptes corrents de l’entitat bancària que havien desviat de forma fraudulenta. També disposaven, gràcies al gran patrimoni que havien aconseguit fent-se passar per hereus de persones que havien mort, d’un gran patrimoni i cotxes d’alta gamma -un d'ells té un valor de 120.000 euros-. En les entrades, i sota la tutela judicial, s’han pogut recuperar béns que superen el milió d’euros que es podran destinar al ressorgiment econòmic de les víctimes. Cal tenir en compte que si bé l'estafat, ara per ara, és l'entitat bancària, els diners, si no hi ha hereus coneguts, acaben a les arques públiques.
Els líders de la banda, en llibertat
Els dos líders arrestats, de nacionalitat espanyola, van ser entregats al Jutjat d’Instrucció en funcions de guàrdia de detinguts de Barcelona el divendres 1 de desembre, quedant tots dos en llibertat amb càrrecs pels delictes d’estafa, falsedat documental, blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal. Els altres detinguts, que són els que van ser captats per fer-se passar per hereus, van quedar en llibertat després de ser interrogats pels investigadors. La policia no descarta que els investigats haguessin pogut cometre aquest tipus d'estafa a altres víctimes i en altres entitats bancàries. La investigació encara no s'ha acabat. L'entitat bancària afectada, a part de cessar el treballador, que no era el director ni un responsable amb rang, també està fent una revisió de més casos per si poden presentar noves denúncies davant dels Mossos d'Esquadra.