El futbolista Dani Alves insisteix en sortir de la presó de forma immediata. A finals de febrer, l’Audiència de Barcelona va condemnar el brasiler a 4 anys i 6 mesos de presó per haver violat una noia a la discoteca Sutton de Barcelona. I si es descompta els 13 mesos que ja porta en presó provisional  -des del gener de 2023- li faltarien uns 5 mesos més per complir ¼ part de la condemna, que és quan la llei permet sortides de la presó; tot i que la condemna ha de ser ferma. Per això, la seva advocada, Inés Guardiola, ha demanat ara al tribunal que el va condemnar una vista per tornar a demanar la llibertat provisional d’Alves davant la condemna ajustada, segons han informat a ElNacional.cat fonts jurídiques.

A més, la secció 21 de l’Audiència de Barcelona ja deia en la sentència que analitzaria la petició de llibertat d’Alves, un cop es presentessin els recursos contra la sentència. L’advocada del futbolista ja ha complert aquest requisit i ha presentat recurs contra la condemna a la secció d’apel·lacions del TSJC perquè dicti l’absolució de l’exfutbolista del Barça, o que li rebaixi substancialment.

Recursos presentats

La Fiscalia i l’acusació particular, exercida per l’advocada Ester García en nom de la víctima, ja van anunciar que presentarien recurs contra la condemna d’Alves en considerar-la baixa. El termini per fer-ho finalitza aquest divendres. La fiscal Elisabeth Jiménez,  que ja ha presentat el recurs, demanava 9 anys de presó per al futbolista, mentre que l’acusació particular, la pena màxima pel delicte d’agressió sexual: 12 anys de presó. Totes dues acusacions comparteixen que l’Audiència de Barcelona no hauria d’haver aplicat l’atenuant de reparació del dany, que ha provocat una rebaixa de la condemna al brasiler. Consideren que els 150.000 euros van ser dipositats per Alves al jutjat quan la magistrada instructora de Barcelona ho va exigir, mentre que la defensa sosté que fins a dos cops ha indicat, abans del judici, que els diners es donessin a la víctima, que no els ha acceptat, fins a finalitzar el judici. L’Audiència de Barcelona ha valorat aquest esforç del jugador i li ha aplicat una atenuant simple de reparació del dany.

El perdó a la víctima

L'advocada del jugador, Inés Guardiola,  insisteix que l’atenuant de reparació del dany ha de ser “molt qualificada” perquè sí que ha suposat un esforç per al jugador. Si una persona diposita una fiança al jutjat, i al final és declarat innocent, se li torna els diners.  Això no passa quan la persona diposita la fiança i indica que se li aboni a la víctima, tot i que al final se la consideri innocent. És una mesura que fan els advocats per si el seu client no és absolt, que se li apliqui una atenuant. Per això, l'entrega dels diners es fa abans de la celebració del judici, com va fer Alves.

Les acusacions sostenen que Dani Alves no ha fet cap esforç econòmic per pagar aquesta fiança, ni ha demanat perdó a la víctima. La jurisprudència del Tribunal Suprem va en aquesta línia i en una recent resolució, el magistrat Javier Hernández, de ponent, sosté que en els casos d’agressions sexuals “no és suficient la consignació econòmica de l'import en el qual s'ha quantificat el mal moral. Ha de reclamar-se, també, l'exteriorització d'una conducta compromesa amb la idea de la reparació integral de la víctima, en la qual demanar perdó, reconeixent el mal causat, pot adquirir un rol i un valor molt destacat”.

Relacions sense consentiment

En el judici,  Alves  no va demanar perdó a la víctima perquè va assegurar que van ser relacions sexuals consentides i per això la seva advocada va demanar la seva absolució, en aplicar-li l'error invencible, és a dir, perquè suposadament no va entendre que la noia retirava el seu consentiment. En la sentència, l’Audiència de Barcelona va assegurar provat que Alves va usar la violència i va violar la noia.

La defensa demanava de forma alternativa a l’absolució una condemna d'un any de presó (que ja hauria complert) i rebaixar la indemnització a 50.000 euros, en aplicar tres atenuants: la reparació del dany, embriaguesa i  vulneració de drets fonamentals.  Segurament, l’advocada Guardiola tornarà a insistir en aquests arguments a la secció d’apel·lacions del TSJC, a la qual també ha demanat una vista per exposar-ho.