Des de 2019 que Tío Lolo, Manuel S.A., era considerat pels Mossos d’Esquadra el patriarca de Los Manolos, un clan familiar d’ètnia gitana que operava, presumptament, en l’àmbit criminal a la Mina, a Sant Adrià del Besòs. Ell i el Tío Pijón, Juan A.M., eren els dos líders, segons les investigacions fetes pels Mossos, d’aquest clan que, entre altres coses, estan acusats de conreu i tràfic de marihuana i també d’atacs a altres grups criminals per tal de quedar-se el control del territori i del negoci atemorint tot el barri.

El juliol de l'any 2020 els Mossos d’Esquadra van fer una gran batuda al barri de la Mina amb la detenció de diverses persones d’aquest clan presumptament criminal per tallar de soca-rel aquesta organització. Van assegurar que havien pogut decapitar la cúpula de Los Manolos. Ara la Fiscalia de Barcelona ha presentat la seva qualificació i demana penes de presó pels líders i alguns dels membres de la banda que, en alguns casos, superen els 10 anys de presó. Per un d’ells, Curro, Manuel S.B., la pena que demana la Fiscalia s’enfila fins als 22 anys de presó per organització criminal (2 anys), salut pública (6 anys), tinença d’armes de guerra (9 anys) i blanqueig de capitals (5 anys). En total, per tots els imputats que relacionen amb les parts més altes d'aquest clan demanen més de 240 anys de presó.

Una família, presumptament, dedicada al negoci de la marihuana

Segons consta a la qualificació de la Fiscalia, a la qual ha tingut accés ElCaso.cat, per sota de Tío Lolo i Tío Pijón, hi havia els fills d’un d’ells, Manuel i Lisardo S.B., que, per sota, també tenien altres membres de l’entramat com Tío Antonio (Antonio S.A.), Tío José (José S.A.) i Tío Miguel (Miguel S.A.), germans de Tío Lolo. Entre tots, i sempre segons la versió dels investigadors de la policia catalana i de la Fiscalia, estaven organitzats per instal·lar plantacions de marihuana d’interior en pisos que ells tenien en propietat o que estaven controlats per ells. 

Entre els investigats en aquesta causa hi ha també, en la part alta de l’organització, Curro i Moño, els germans Manuel i Lisardo S.B., fills del patriarca i que, segons el relat de la fiscalia, “tenien un especial protagonisme criminal, tenint sota seu un gran nombre de membres del grup que obeïen les indicacions i oferien els seus serveis que ells necessitaven” en l’execució dels fets delictius, sobretot, tot i que no de manera exclusiva, al cultiu, manteniment i vigilància de les plantes de marihuana.

Mossos 001
Imatge d'arxiu d'agents dels Mossos d'Esquadra en una porta d'un bloc de pisos, a la Mina / CME

Els dos germans, però, per imposar el seu terror i controlar el territori, i segons van poder demostrar els Mossos d’Esquadra, també actuaven amb violència contra membres de clans rivals per fer-los fora del barri. Els dos també es van encarregar de blanquejar, presumptament, els diners que obtenien de les plantacions de marihuana. De manera col·lectiva amb les seves parelles, van adquirir habitatges i vehicles d’alta gamma per poder blanquejar els diners. Les famílies dels dos germans també estaven al corrent dels negocis i s’encarregaven de vigilar i amagar, entre altres coses, les armes de guerra que Curro tenia en el seu poder i que feia servir per amenaçar els clans rivals. L’entramat segueix amb escalons més baixos, per sota dels germans i per sota dels dos líders. Hi ha un total de 29 imputats amb peticions de penes de presó, sobretot per organització criminal i delictes contra la salut pública, que superen en molts casos els deu anys de presó. 

Los Lobos, els més perillosos de Los Manolos

De la documentació explotada pels Mossos d’Esquadra i que recull la Fiscalia en la seva qualificació fiscal, s’assegura que alguns dels imputats havien creat un grup molt violent dintre de Los Manolos que havien batejat com Los Lobos i que s’havien també especialitzat a aconseguir diners extorsionant a altres clans. Amb el ‘truco’, Los Lobos feien creure a altres clans, com el de Los Cafeletes, que la policia havia descobert les seves plantacions per culpa d’ells, demanant una “indemnització”. Aquestes extorsions no sempre funcionaven. El juny de 2020 es va produir un tiroteig entre els dos clans al carrer de Llevant, a la Mina, amb diversos ferits. En aquest compendi d’accions presumptament criminals, els integrants d’aquest grup també havien assaltat a clans rivals per fer-se amb els seus diners i la seva droga i fins i tot havien organitzat controls falsos de policia per aturar els vehicles on viatjaven els líders dels clans rivals. 

Una arma de guerra amagada a casa la cunyada

En les entrades que es van fer els Mossos abans de l’estiu de 2020 en diversos pisos de la Mina, amb la mobilització de gairebé 500 agents d’intervenció i d’investigació, es va trobar una arma de guerra prohibida. Va ser localitzada en un pis del carrer de Mart on vivia una cunyada de Curro, un dels principals investigats. Els investigadors van trobar un fusell de la marca Zastava M70 AK-47 fabricat a Iugoslàvia i també un arsenal d’armes i munició que la dona que vivia al pis, Alba C.N., presumptament, tenia en dipòsit a disposició del seu cunyat Curro o de les persones de l’entramat criminal que les necessitessin. D’aquesta manera no les havien de guardar ells pel perill que comportava si la policia assaltava casa seva. Durant la investigació, però, els Mossos van poder saber que les armes estaven en aquest pis.

Els líders de Los Manolos, a judici

Totes aquestes sospites per part dels Mossos d’Esquadra i la Fiscalia s’hauran ara de provar durant un judici que està previst que se celebri els mesos que venen. Després de la instrucció que ha fet un jutjat de Badalona serà ara l’Audiència de Barcelona qui haurà d’acollir ara aquest macrojudici contra els líders de l’entramat criminal que lideraven Los Manolos a la Mina. Alguns d’aquests acusats seran defensats per l’advocat penalista Eloi Castellarnau, que ja ha defensat a altres rellevants membres d’aquesta família en altres processos judicials contra ells. 

La Fiscalia demana penes de presó de 8 anys per Tío Pijón -sobretot per Salut Pública- i 6 anys per Tío Lolo -també sobretot per Salut Pública. Pels germans de Tío Lolo demana 10 anys per Tío Antonio (Organització criminal, salut pública, coaccions i armes), 8 anys per Tío José (Organització criminal, salut pública i armes) i 5 anys per Tío Miguel (Organització criminal i salut pública). Qui s’enfronta a una petició de pena més alta és Curro, fill de Tío Lolo, per qui demanen 22 anys de presó per organització criminal, salut pública, blanqueig de capital i tinença d’armes de guerra). Per l’altre germà, Lisardo Moño, demanen 16 anys de presó pels mateixos delictes que Curro

En total, pels 29 imputats, la Fiscalia demana penes de presó de més de 240 anys. En la seva totalitat, per delictes d’organització criminal, per estar relacionats directament amb aquest clan familiar, i també per salut pública. També s’hi sumen altres delictes com detencions il·legals, robatoris amb violència, tinença d’armes i armes de guerra, receptació i blanqueig de capitals a alguns dels encausats.