El temps per trobar el culpable del triple assassinat de les nenes d'Alcàsser, València, s'esgota. Després de gairebé 30 anys d'investigació, només queden vuit anys per resoldre el cas abans que prescrigui, el 14 de desembre de 2029.

Compte enrere per resoldre el cas Alcàsser

El principal sospitós, Antonio Anglés, va desaparèixer poc després del succés i és en parador desconegut des d'aleshores. És per això que una de les prioritats de les indagacions és trobar-ho per poder demostrar la seva culpabilitat.

I així ho ha fet aquest dijous la Secció de Fugitius de la Comissaria General de Policia Judicial, que ha demanat permís al jutjat que dirigeix la investigació per iniciar una campanya divulgativa a nivell europeu que sol·liciti la col·laboració ciutadana per localitzar al pròfug.

Antonio Anglés Martins / Europa Press

En un escrit remès al Jutjat d'Instrucció número 6 d'Alzira, a València, el grup segon de Fugitius de la Policia Nacional demana a la jutgessa d'instrucció que comuniqui "si existeix algun impediment per a l'ús del perfil d'Anglés de manera pública, ja que es té previst dur a terme l'esmentada campanya en les pròximes setmanes" tant per la Policia espanyola com per Europol.

Ordre internacional per trobar Antonio Anglés

Els agents exposen a la magistrada que aquest fugitiu, del qual es va perdre la pista el 1993, és "una persona de gran interès policial" de qui, "després de diverses gestions, no ha pogut establir-se la seva localització".

A això la instructora ha respost en una providència -un dia després que la Policia demanés permís- que "per part d'aquest Jutjat no hi ha inconvenient en la utilització del perfil d'Antonio Anglés Martins de manera pública" a la campanya.

Sobre aquesta petició de la Policia Nacional, una de les acusacions personades en la causa, l'Associació Laxshmi per a la Lluita Contra el Crim i la Prevenció, ha presentat al jutjat diverses al·legacions i ha informat la jutgessa de la imminent presentació d'un informe criminològic sobre la fuga d'Antonio Anglés.

Les autoritats angleses són claus per a la investigació

En un altre document, publicat per EFE, el lletrat Diego Costa, en representació de Laxshmi, dona la seva conformitat amb "qualsevol iniciativa destinada a esbrinar o confirmar el parador d'Anglés".

El text, que està sent redactat, inclou una anàlisi de totes les actuacions practicades respecte a la fuga d'Anglés, des de 1993 fins ara, elaborat pel criminòleg Félix Ríos i el seu equip, en el qual es recomana contrastar l'ADN d'Anglés amb mostres no identificades en els anys 90 a la costa oriental irlandesa i l'occidental d'Anglaterra.

L'informe recalca la necessitat de contactar amb les autoritats irlandeses per localitzar la documentació que se li va requisar a un polissó del vaixell City of Plymouth - on se sospita que Anglés va poder fugir d'Espanya- i que, segons declaracions de la tripulació, contenia una foto del pròfug.

Fugit en un vaixell amb destinació a Dublín

També s'apunta la necessitat d'establir contacte amb la premsa portuguesa, a fi de localitzar a un supòsit periodista que va poder parlar per radiotelèfon amb ell el 24 de març de 1993.

El segrest i assassinat el novembre de 1992 de Miriam, Toñi i Desirée, les tres veïnes d'Alcàsser, València, d'entre 14 i 15 anys, violades i torturades fins a la mort pel fugitiu Antonio Anglés i el seu company Miguel Ricart -en llibertat des de 2013, vint-i-un anys després d'ingressar a la presó després de ser condemnat per l'Audiència de València a 170 anys de presó-, va mantenir en joli a Espanya durant més de dos mesos, fins que van aparèixer els seus cadàvers.

Nenes d'Alcàsser / EFE

Les tres nenes van ser vistes per última vegada el 13 de novembre de 1992, quan es dirigien des d'Alcàsser, on vivien, a la discoteca Color de la veïna Picassent, on mai no van arribar.

Alcàsser, el cas més mediàtic d'Espanya

La seva desaparició va donar pas a una intensa recerca que va concloure el 27 de gener de 1993 quan dos apicultors van trobar els cadàvers semienterrats de les adolescents en un paratge de difícil accés conegut com a La Romana, a prop de la presa de Tous. Les autòpsies van confirmar que Miriam, Toñi i Desirée van ser torturades i violaeds abans de morir d'un tret.

Investigacions posteriors han seguit la pista del possible parador d'Anglés, en cas de continuar viu, o la confirmació de la seva mort, que va poder haver-se produït en llançar-se al mar des de l'esmentat vaixell rumb a Dublín.

Tot això s'haurà de fer gairebé a contrarellotge, tenint en compte els pocs fruits de la llarga investigació, perquè no prescrigui sense ser resolt el desembre de 2029.