L'explotació per part dels Mossos d'Esquadra del cas Níquel, de fabricació de monedes de dos euros falses, que s'ha conegut avui i que ElCaso.cat n'ha avançat alguns detalls, ha permès saber que la màfia xinesa que s'encarregava d'aquesta falsificació ha aconseguit, des de 2018, quan van ser detectats per primer cop, posar milions de monedes de dos euros en circulació. El Banc Central Europeu n'ha intervingut més de 500.000 i durant la investigació, en diferents fases i intervencions, se n'han confiscat 100.000. Però la pregunta és, on són les altres?

El cap de la Unitat Central de Falsificació de Moneda (UCFM) de la DIC dels Mossos d'Esquadra, el sotsinspector Sergi Sánchez, ha explicat que les monedes que fabricava aquesta màfia desarticulada ara eren venudes només a persones de nacionalitat xinesa que estaven instal·lats a Catalunya. El valor era, més o menys, variant segons el volum que compraven, d'uns 80 cèntims d'euro. Les persones que les compraven les posaven en circulació de dues maneres, segons ha pogut saber ElCaso.cat. O bé jugant en màquines escurabutxaques de bars i casinos -moltes persones de la diàspora xinesa tenen problemes amb el joc, i d'aquesta manera, podien apostar per menys de la meitat- i també, i aquí és on és important, com a canvi de bars i botigues regentades per persones de nacionalitat xinesa de la zona de Barcelona i de l'àrea metropolitana. 

Com una feina de formiga, però rendible, algunes d'aquestes persones que havien adquirit bosses de monedes de dos euros falses les posaven en circulació tornant-les de canvi en compres o consumicions. És a dir, i així ho expliquen els Mossos d'Esquadra, hi ha milions de monedes que corren per Catalunya, Espanya i Europa que aquesta organització criminal xinesa ha posat en circulació. Les monedes falses de dos euros poden ser al moneder de totes les persones.

Com es poden detectar?

És molt complicat, per la seva qualitat de falsificació, poder detectar quines monedes de dos euros són falses i quines són reals. A ull nu, impossible, assegura el sotsinspector. Tenen alguna diferència amb el pes i els colors, però és molt complicat poder-ho fer si no és amb un imant. 

 

Les peces que fan servir per muntar les dues monedes les porten des de la Xina, per separat, per no cridar l'atenció a la duana. La circumferència de fora i la part interior. Aquí, amb maquinària preparada -i perillosa, un dels falsificadors va perdre un dit-, ajunten les dues parts i les marquen per donar-hi versemblança. Un dels problemes de la falsificació de monedes és poder-ho fer rendible. A part de punxar la llum de la fàbrica, els falsificadors evitaven un sobrecost no imantant el material de les monedes falsificades. D'aquesta manera, si es vol comprovar si les monedes són reals o fetes per aquesta màfia només cal fer la prova de l'imant. Si la moneda queda enganxada a l'imant, és una moneda bona. Si no s'hi queda, és la prova que és falsa. 

En el cas de detectar aquestes monedes fraudulentes cal evitar fer-les córrer i és necessari entregar-les a una comissaria dels Mossos, fent la corresponent denúncia.