La densa columna de fum negre que emetien les restes de plàstic i altres objectes altament contaminants en cremar-se va posar els agents de la Guàrdia Civil sobre la pista d'una planta de desballestament il·legal, que també funcionava com a taller de vehicles clandestí, amagada per la zona del polígon industrial l'Oriola, als afores d'Amposta, al Montsià. El fum va guiar la patrulla —que feia un servei rutinari— fins a unes instal·lacions on van trobar una persona cremant material a l'interior d'uns bidons.
Per tot arreu hi havia restes de camions i altres vehicles industrials, peces de cotxes clarament desballestats i pneumàtics desgastats amuntegats. Dins de la nau industrial també van localitzar màquines i eines que evidenciaven que el lloc funcionava com un taller mecànic —com, per exemple, un elevador de cotxes i compressors. El problema era que el responsable de les instal·lacions no va poder acreditar els permisos necessaris per dur a terme aquesta activitat. De fet, els papers que tenia corresponien a una mena d'empresa completament diferent i no tenia cap mena de llicència municipal i incomplia diversos requisits exigits per les administracions públiques.
Els perills del taller il·legal
A banda de les infraccions legals, la nau també suposava un greu perill per a la seguretat de les persones i un clar risc mediambiental. Tant a l'interior d'aquest taller com a l'exterior, els agents van detectar una important acumulació d'oli de vehicles, bateries de camions, motors i peces en desús, cosa que, sumada al fet que les instal·lacions elèctriques i els sistemes de protecció contra incendis no havien passat les inspeccions reglamentàries, podia provocar un potencial incendi.
Els agents de la Guàrdia Civil van obrir diligències i van estendre diverses actes de denúncia per infraccions administratives relacionades amb la gestió de residus, la seguretat industrial i la documentació per exercir l'activitat, com també amb incompliments en matèria tributària i de la Seguretat Social. Algunes d'aquestes infraccions poden suposar sancions econòmiques de fins a 300.000 euros.