Un grup de lladres ubicat a Barcelona s’havia especialitzat a robar digitalment targetes de crèdit per fer compres i demanar préstecs amb les dades dels seus propietaris legítims. Les compres que feien amb les targetes robades, inserides en terminals mòbils de manera digital, és a dir, sense tenir les targetes de manera física, van posar en alerta els Mossos d’Esquadra.
Els cinc lladres detinguts estan acusats d’obtenir les dades de les víctimes mitjançant smishing. Segons els investigadors dels Mossos de l’AIC de Metro Nord i de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Granollers, els arrestats enviaven un missatge de text a diverses persones on els explicaven que havien de fer un petit pagament per rebre un paquet des de Correus o qualsevol altra empresa de paqueteria. Quan la víctima clicava, i picava a l’esquer, entrava en una pàgina web on li demanaven les dades bancàries i el correu. Per e-mail l’informaven que havia de canviar la contrasenya de la seva entitat bancària i llavors saltava a una pàgina on posava el seu login i des d’aquell moment els lladres ja tenien totes les credencials per entrar al compte corrent de la víctima, des d’on es feien amb la numeració de la targeta, que instal·laven als seus mòbils i la feien servir per pagar.
Quan aconseguien una targeta d’on poder estirar, no s’aturaven fins deixar-la seca. En un dels casos es van gastar uns 18.000 euros d’una víctima en sis dies i van intentar demanar un préstec al seu nom per valor de 45.000 euros més, des de la mateixa aplicació bancària. Com a mínim 37 persones han estat enredades o intentat ser enredades per aquests ciberlladres i s’han detectat víctimes a Madrid, Gijón, Cadis, Ciudad Real, Sevilla, Palma de Mallorca, Alacant, Palència, Badajoz i Bilbao. Els Mossos estan segurs que hi ha més víctimes i mantenen oberta la investigació per poder-les localitzar.
No tenien diners en efectiu
Però aquest modus operandi criminal generava diners en comptes corrents, que els hi permetia comprar, en botigues de roba o de menjar, tal com ha acreditat la investigació, però tenia una limitació: no aconseguien diners en efectiu. Tot i que cada cop és més fàcil pagar-ho digitalment, sigui en targetes de crèdit sigui de dèbit, o per Bizum, els delinqüents tenien la necessitat de tenir diners en efectiu. I van idear un pla. Van comprar centenars de jocs de ‘rasca i guanya’ de l'ONCE, que pagaven amb terminal mòbil, on tenien targetes de les seves víctimes.
Segons dades de l'ONCE, en un quiosc d’aquesta organització van detectar un increment sospitós de venda d’aquest tipus de joc d’atzar que et permeten guanyar petites quantitats de diners i, sobretot el que interès dels lladres, aconseguir diners en metàl·lic per pagar els seus vicis i el seu dia. Es van detectar compres per valor de 122.000 euros, segons les dades creuades entre els Mossos d’Esquadra i els responsables de l'ONCE. En l’escorcoll a casa dels lladres es van trobar gairebé 200 ‘rasques’ de l'ONCE. No s’ha pogut saber quants diners van guanyar amb els jocs.
Tots els ciberlladres detinguts, en llibertat
A final de setembre els Mossos van poder localitzar l’amagatall dels lladres i van obtenir l'autorització judicial per entrar a casa seva. Es van fer escorcolls a Barcelona, el Masnou i Sant Boi del Llobregat, on es van detenir cinc dels vuit membres de l'organització. Els tres que faltaven van ser localitzades i tot i que no van ser detingudes, van quedar imputades pels mateixos delictes: pertinença a grup criminal i per delictes d’estafa.
Es van trobar gairebé 50 terminals mòbils, 33 targetes SIM, 4.000 euros en efectiu, cinc ordinadors portàtils, 43 tiquets de compra, 191 cupons de l'ONCE, sis rellotges d’alta gamma i gran quantitat de roba de bones marques amb etiquetes. Tots els detinguts, després de ser entregats al jutge de guàrdia, en va ordenar la seva posada en llibertat amb càrrecs.