La sisena temporada de Crims continua aquest dilluns després de l'aturada de Setmana Santa. La sèrie de true crime que dirigeix Carles Porta a TV3 i que cada dilluns fa petar els audímetres s'endinsarà en un cas dur: l'assassinat d'un jove d'uns 35 anys, d'un tret al cap, a l'interior del seu taxi, a Lloret de Mar. El judici va condemnar dues persones, de Sant Adrià, però encara queden dubtes per resoldre. Qui va ordenar el crim? O va ser un error? Tot i que van dir que l'objectiu era robar droga, els Mossos tenen clar que la víctima mai va tenir relació amb el narcotràfic. El cas es resoldrà en dos capítols. Alerta, aquest article conté spoilers.
L'assassinat de Paulino Cobo
El crim de Paulino Cobo, ocorregut la matinada de l’1 de juliol de 2002 a Lloret de Mar (la Selva), és un dels casos més foscos jutjats a l’Audiència de Girona. La víctima era Paulino Cobo Ortiz, un taxista d'uns 35 anys, separat i amb fills, que treballava de nit. Aquella matinada, com feia habitualment, recollia clients a la zona d’oci de l’avinguda Just Marlés. Un dels seus companys el va trobar cap a les cinc del matí, assegut al seient del conductor del seu vehicle, amb el motor en marxa, a l’entrada de la urbanització Cala Canyelles. Tenia un tret al cap i va morir a l'hospital per la ferida. Tot indicava que havia estat sorprès, sense possibilitat de defensar-se, i des d’un primer moment es va descartar el robatori com a mòbil, ja que no li havien sostret la cartera.
Segons la reconstrucció dels fets que posteriorment van sostenir la fiscalia i les acusacions particulars, el crim havia estat planificat. Iván Rodríguez i Francisco ‘Paquillo’ García, dos dels tres detinguts pels Mossos —els dos que van arribar a judici—, es van desplaçar des de Sant Adrià del Besòs fins a Lloret amb l’encàrrec de matar el taxista a canvi d’una recompensa econòmica. Coneixien els seus hàbits i sabien on trobar-lo. Rodríguez va pujar al taxi fent-se passar per client i li va demanar que el portés fins a Cala Canyelles. Un cop allà, assegut als seients del darrere, li va disparar un tret al cap que li va travessar el crani. Tot seguit, García el va recollir amb el seu cotxe i tots dos van fugir. Abans de marxar definitivament, es van aturar en un descampat per enterrar l’arma del crim. Dies després, segons la investigació, van cobrar entre 600 i 2.400 euros dels inductors, que mai no van ser identificats.
Iván Rodríguez i Francisco ‘Paquillo’ García a judici
El cas va trigar anys a arribar a judici. Persones de l’entorn dels acusats, com la parella de García i el germà d’una coneguda, van ser investigades per haver ocultat informació. De fet, la dona hauria netejat una samarreta tacada de sang de Rodríguez, i el germà hauria alertat l’acusat que la policia el buscava.
El judici, celebrat el gener de 2008 amb jurat popular, va incloure desenes de testimonis i pèrits. Durant la vista, Iván Rodríguez va admetre la seva participació en els fets, però va negar ser l’autor del tret. Va assegurar que li havien ofert participar en el crim a canvi de droga o diners i que la seva funció era portar la víctima fins al lloc acordat. Segons la seva versió, una tercera persona, no identificada, va ser qui va disparar. Va arribar a dir que tot plegat havia estat una “trampa” per carregar-li el mort. Per la seva banda, Francisco García va negar qualsevol implicació, tot i incórrer en contradiccions, i va defensar que aquella nit només havia coincidit amb Rodríguez de manera casual.
Condemnats els dos
Malgrat aquestes versions, el jurat popular va considerar provat que tots dos havien participat en un assassinat per encàrrec i amb traïdoria. El veredicte, emès per unanimitat, els va declarar culpables de la mort del taxista. També es va concloure que no hi havia prou proves per condemnar per encobriment la parella de García ni el seu germà, que finalment van quedar absolts.
Després del veredicte, el fiscal va sol·licitar penes de 20 anys de presó per a Iván Rodríguez i de 25 anys per a Francisco García pel delicte d’assassinat, a més d’afegir penes d’1 i 2 anys respectivament per tinença il·lícita d’armes. Finalment, García va ser condemnat a 22 anys i 8 mesos, i Rodríguez a 21, per col·laboració amb la justícia després de ser detingut. El cas va quedar així tancat judicialment, amb la confirmació que la mort de Paulino Cobo no havia estat un acte fortuït ni un robatori fallit, sinó un crim planificat i executat a sang freda per encàrrec. El que mai es va arribar a saber va ser qui el va ordenar.
I si va ser un error?
Carles Monguilod, que va exercir l'acusació particular de la família de Cobo, va voler deixar clar durant el judici que qualsevol insinuació dels autors del crim sobre una relació de la víctima amb la droga era una falsedat. Durant l'interrogatori als agents de la DIC dels Mossos que van portar el cas, aquests van assegurar que, durant les diligències posteriors al crim, no van trobar cap vincle del taxista amb el tràfic de drogues. No descobrir qui va ordenar el crim de Cobo va fer pensar que tot podria haver estat un error dels dos implicats en els fets.