En l'actualitat els esportistes d'elit són valorats, en gran manera, per les seves qualitats físiques i si segueixen un dur entrenament acompanyat d'un estil de vida saludable poden estendre molts anys una carrera que, a priori, hauria de ser curta. És l'exemple de jugadors com Zlatan Ibrahimovic (40 anys) de l'AC Milà o Joaquín Sánchez (40 anys) del Reial Betis.

Fa uns anys no es pensava tant en tenir cura del cos i les conseqüències que podien tenir els excessos i altres activitats no estaven valorades negativament com sí que ho estan en l'actualitat. Un dels jugadors més talentosos i reconeguts va ser el brasiler Manuel Francisco dos Santos, anomenat Garrincha per un dels seus germans, per la seva semblança amb una espècie d'ocell poc afavorit, veloç i matusser. Garrincha es va guanyar la vida com a jugador de futbol, destacant molt en la posició d'extrem, se'l considera com un dels precursors del perfil d'especialista de banda regatejador.

Garrincha va néixer al si d'una família de baixos recursos que formaven els seus pares i els seus 15 germans. Mané, com també era conegut, tenia una cama 6 centímetres més llarga que l'altra i patia de poliomielitis pel que tenia la columna vertebral torta. No era un exemple de vida sana, als 10 anys va començar a fumar tabac i mai no va deixar aquest vici. Aviat va destacar a les files de Botafogo i es va convertir en un ídol del país aixecant els Mundials de 1958 i 1962 amb la selecció brasilera.

Una persona peculiar

Garrincha sempre va tenir fama de despistat, dèspota i poc professional. Quan jugava contra algú es referia sempre al rival com 'Joao' de manera despectiva fos qui fos. Tampoc no semblava conèixer el que passava al seu voltant. Abans de la final del Mundial de 1962 va preguntar a Aymoré Moreira, el seu entrenador, per què hi havia tanta gent a l'estadi, ja que no sabia que aquell dia podia convertir-se en campió del món.

Garrincha celebra CBF
Garrincha celebra amb els seus companys / Twitter @CBF

Tampoc no era reconegut per ser una ment brillant. Abans de ser convocat amb la selecció nacional va fer un test psicotècnic en el qual va obtenir una puntuació de 38 sobre 123. Amb aquests resultats no podia formar part de l'expedició, però els seus companys van intervenir perquè pogués assistir per les seves bones condicions tècniques.

Va tenir diverses lesions i va patir de depressió. Tenia una vida poc exemplar, va tenir 14 fills reconeguts i diverses dones afirmaven ser mares de més fills del brasiler.

Últims anys condicionats per l'alcohol

Garrincha no va poder superar els seus problemes mentals i físics i va acabar retirant-se als 39 anys. L'artrosi als seus genolls i els problemes amb l'alcohol van fer que no destaqués en els seus últims anys com a futbolista. Després de retirar-se no va saber gestionar bé els diners que havia guanyat i va acabar arruïnats. Ell mateix va arribar a confessar que va buscar ajuda i no la va trobar. Fins i tot va arribar a demanar-li diners a Pelé en una entrevista: "Rei, no tens algunes monedes per deixar-me? Sé que estàs ple de bitllets".

El 20 de gener de 1983 Garrincha va morir a causa d'una congestió pulmonar, pancreatitis i pericarditis. Problemes associats a l'alcoholisme crònic. El poble brasiler va plorar a la seva estrella en una vetlla multitudinària a l'Estadi de Maracanà. Carlos Dummond, popular poeta brasiler, va escriure unes línies sobre l'adeu del campió del món: "Va ser un pobre i petit mortal que va ajudar un país sencer a suspendre la tristesa. El pitjor és que la tristesa sempre torna i no hi ha cap altre Garrincha. Es necessita un Garrincha nou que ens torni a fer somiar".