L’Audiència de Barcelona ha absolt d’assassinat el jove que el gener del 2024 va matar a ganivetades un amic seu al mig del carrer a Terrassa, en un crim que va avançar ElCaso.cat. José B.G. s’enfrontava a una petició de fins a 25 anys de presó, però el jurat popular ha descartat que actués amb intenció de matar i ha considerat provat que va ser el seu amic qui el va atacar primer amb un ganivet. La sentència, a la qual ha tingut accés ElCaso.cat, el condemna a dos anys i sis mesos de presó per homicidi per imprudència greu. El jove ja ha quedat en llibertat perquè havia passat més temps en presó provisional que la pena que finalment li han imposat.
La defensa del condemnat l’ha exercit l’advocat Alejandro Caballero, del bufet Calero&Caballero de Tarragona, que va assumir el cas des de la seva detenció. Durant el judici, la defensa va demanar l’absolució i va plantejar, com a alternativa, que els fets es consideressin un homicidi imprudent. El jurat va acabar avalant aquesta qualificació per set vots contra dos, després de descartar que José B.G. hagués volgut matar el seu amic o hagués actuat acceptant conscientment la possibilitat de provocar-li la mort.
Una discussió per WhatsApp abans de trobar-se al carrer
Els fets es remunten al 17 de gener del 2024, al migdia, davant del número 164 del carrer de Bartrina de Terrassa. Segons recull la sentència, José B.G. i el seu amic, Franco A.F.R., de 21 anys, havien quedat aquell matí, però el Franco no es va presentar a la cita. Això va desencadenar un intercanvi de retrets per WhatsApp i una discussió que va acabar amb tots dos citant-se davant del domicili del noi que va acabar morint. El relat que el jurat considera provat situa el Franco com la persona que va iniciar l’agressió amb l’arma blanca. Durant la discussió al carrer, va atacar José B.G. amb un ganivet i li va causar una ferida de dos centímetres a la cama dreta, que posteriorment va necessitar dues grapes. Tot seguit, els dos joves van forcejar i José B.G. va aconseguir prendre-li l’arma.
Va ser en aquest enfrontament quan, segons els fets provats, el ganivet "va penetrar quatre vegades" al cos de la víctima, sense que José B.G. tingués intenció de matar-lo. Una de les ferides li va afectar el pulmó, l’artèria aorta i el cor i li va provocar una hemorràgia mortal. Els forenses van determinar que la mort va ser gairebé immediata.
El jurat descarta l'assassinat
Durant el judici, celebrat entre el 28 de setembre i el 9 d’octubre d’aquest any, la Fiscalia va mantenir una petició de 18 anys de presó per assassinat amb traïdoria, mentre que l’acusació particular en demanava 25, perquè també hi apreciava acarnissament. El jurat, però, va descartar l’assassinat per unanimitat.
Per arribar a aquesta conclusió, va valorar la ferida que presentava l’acusat a la cama, documentada amb informes mèdics, fotografies i les declaracions dels agents dels Mossos que el van detenir. La sentència recull, per exemple, que el jove havia enviat a la seva germana fotografies de la lesió a les 12.49 hores d’aquell dia. El jurat va considerar que aquella ferida s’havia produït durant l’enfrontament amb la víctima i va donar credibilitat a la versió segons la qual José B.G. havia rebut primer una ganivetada.
També van tenir pes els missatges previs entre els dos amics. El jurat hi va apreciar una actitud conciliadora de José B.G., que havia demanat disculpes al Franco. En canvi, la víctima havia escrit a la seva parella, poc abans dels fets, que faria mal a José B.G. A més, el testimoni que apuntava que l’acusat havia tret un ganivet de la màniga no ho va afirmar amb seguretat durant el judici oral a l’Audiència de Barcelona: la resolució destaca que es va expressar en termes de suposició i que va admetre que no ho havia vist bé.
Els testimonis que van sentir José B.G. cridar que truquessin a una ambulància i els agents que el van trobar en estat de xoc, pàl·lid i suat, també van contribuir a la valoració del jurat, que va descartar que tingués intenció de matar el seu amic. L’arma del crim no es va recuperar. Un ganivet localitzat en una riera de Terrassa un mes després no es va poder vincular amb els fets.
Condemnat per homicidi
Que el jurat descartés la intenció de matar no significa que considerés que José B.G. no tenia responsabilitat en la mort. La magistrada explica que, un cop havia aconseguit desarmar el Franco, era ell qui tenia el ganivet a la mà i havia d’evitar que l’arma causés més lesions. La sentència considera que mantenir el ganivet durant el forcejament, sense controlar-lo adequadament, va generar un risc que va acabar provocant la mort de qui va ser el seu amic. La jutgessa assenyala que José B.G. podia haver controlat l’arma o haver-se’n desfet, llançant-la a terra i demanant auxili. Aquesta falta greu de precaució és el que fonamenta la condemna per homicidi imprudent.
El tribunal també té en compte que el jove va actuar en una situació de pànic i de commoció emocional, amb por de perdre la vida, i li aplica una atenuant per aquest motiu. Tot i això, la magistrada considera que aquesta por no l’eximeix de responsabilitat, perquè quan ja havia pres el ganivet al seu amic, havia desaparegut l’amenaça imminent amb aquella arma.
En llibertat després de més de dos anys i vuit mesos de presó
Després de conèixer el veredicte, la Fiscalia i l’acusació particular van adaptar la seva petició i van reclamar dos anys i mig de presó per homicidi per imprudència greu. José B.G. era a la presó des del 20 de gener del 2024, tres dies després dels fets, i ja havia superat aquest temps empresonat. Per això, la magistrada va ordenar que quedés en llibertat el mateix 9 d’octubre, abans de dictar la sentència, datada el dia 19 i coneguda avui per ElCaso.cat.
A més de la pena de presó —que ja ha cobert amb el temps passat en presó provisional—, la resolució li imposa 155.000 euros d’indemnització: 100.000 per a la mare del Franco, 35.000 per a la germana i 20.000 per a la parella. També li prohibeix acostar-se a menys de 500 metres d’elles, dels seus domicilis i dels seus llocs de treball, i comunicar-s’hi per qualsevol mitjà durant set anys i mig. La condemna inclou cinc anys de llibertat vigilada, amb les mesures concretes pendents de determinar quan es declari extingida la pena de presó.