Madrid, 27 de desembre del 1870.  Fa 149 anys. 19.30 hores. El general Joan Prim i Prats (Reus, 1814), president del govern d’Espanya, era emboscat i cosit a trets en un cèntric carrer de Madrid. Feia pocs minuts que havia sortit de les Corts (actual Congrés dels Diputats) i es dirigia a casa. En el trajecte entre la “Casa dels lleons” (a la Carrera de San Jerónimo) i el palau de Buenavista (al carrer del Barquillo), el seu carruatge va ser assaltat i tirotejat per uns desconeguts. El general Prim va quedar malferit, però tres dies més tard es consumaria la tragèdia i acabaria morint, oficialment, a causa d’una septicèmia. La policia va efectuar diverses detencions, però mai ningú va ser condemnat per aquell magnicidi.

Qui era el general Prim?

En el moment en què es va produir aquell atemptat, el general Prim era el líder del Partit Progressista i el president del govern d’Espanya. Però era, també, un dels tres líders de la Revolució Gloriosa (1868), que havia provocat l’exili de la reina Isabel II. Prim pretenia modernitzar Espanya i considerava que la dinastia Borbó no era més que un impediment al seu projecte polític. No obstant això, cal aclarir que Prim (el militar més prestigiós de l’Espanya de l’època) no era republicà.  El projecte de Prim consistia a implantar una democràcia moderna que havia d'expulsar el caciquisme i la corrupció de la política espanyola, i que havia de ser liderada per un nou rei d’una dinastia prestigiosa: Amadeu I, de la casa de Savoia.

Primer govern del general Prim (1869). Font Archivo Nacional de España

Primer govern del general Prim (1869) / Archivo Nacional de España

Com van assaltar Prim?

La berlina de Prim va ser bloquejada per una barricada improvisada aprofitant la foscor del carrer i la nul·la afluència de vianants de l’hora. I tot seguit, un grup indeterminat d’homes armats (s’estima que podrien ser-ne una dotzena) van disparar els seus trabucs contra l’interior de la berlina. Malgrat la confusió i la foscor que regnaven, Prim va rebre nou impactes de bala que li van afectar l’espatlla i el braç esquerres, la mà dreta i la cara. Però, en canvi, les dues persones que l’acompanyaven (els seus ajudants González-Nandín i Moya) sorprenentment van resultar del tot il·lesos. Segons les fonts documentals, es van llançar a terra (oportunament o no) i des d’allà van donar l’alarma: “Mi general, agáchese que nos abren fuego”.

Com va morir Prim?

Poc després de l’atac, el cotxer es va poder refer i va encarar el carruatge ―a tota velocitat― fins al palau de Buenavista. Allà, Prim va quedar ingressat per recuperar-se de les ferides, i des del primer moment seria atès pels millors metges de la Villa y Corte, que li van diagnosticar ferides molt greus, però que no feien témer per la seva vida. En canvi, sorprenentment, l’home que havia combatut en mil batalles i havia estat ferit en infinitat d’ocasions perdria la vida tan sols tres dies després a causa d’una infecció. Mentre això passava,  la premsa assenyalava l’ambiciós Montpensier (el cunyat d’Isabel II) com el més que probable inductor del crim, i la policia es limitava a detenir sospitosos que, es demostraria, no tenien cap relació amb aquell magnicidi.

Mapa de la colónia espanyola de Cuba (1895). Font Bibliothèque Nationale de France

Mapa de la colònia espanyola de Cuba (1895) / Bibliothèque Nationale de France

Qui va matar el general Prim?

Aquest és el gran misteri que, interessadament o no, va quedar irresolt. La investigació moderna ha esbrinat que el general Prim havia iniciat converses secretes amb el govern dels Estats Units per a vendre Cuba, per un import que equivalia al dèficit públic espanyol. Aquesta operació hauria desmantellat un lucratiu negoci clandestí (la venda il·legal d’esclaus) on participaven alguns armadors catalans, bascos i andalusos, alguns caps militars de la colònia espanyola de Cuba, i alguns polítics de Madrid. I el paper de Montpensier en aquella trama s’explicaria quan se’l relaciona amb la seva sogra (i mare d’Isabel II), Maria Cristina de Borbó, que el 1840 s’havia vist obligada a dimitir en esclatar l’escàndol que la situava al capdavant d’una trama de trànsit il·legal d’esclaus.

Com va morir, realment, Prim?

La investigació moderna apunta que Prim no va morir a causa d’una infecció, sinó que molt probablement va ser ofegat amb un coixí, mentre estava postrat al seu llit recuperant-se de les ferides de l’assalt. Si es confirmés aquesta hipòtesi, quedaria palesament manifest que qui va tramar l’assassinat de Prim tenia gent infiltrada en tots els racons de totes les estructures de l’Estat.  

Gravat de l'assalt al carrutage del general Prim (1871). Font La Ilustración Española y Americana

Gravat de l'assalt al carruatge del general Prim (1871) / La Ilustración Española y Americana