Alba Díaz i Daniel Camino s’havien de casar el passat dissabte, 14 de març, feia un any que preparaven aquest gran dia que se celebraria a Monforte de Lemos (Lugo). Però no va poder ser ja que un dia abans Galícia decretava l’Emergència Sanitària pel coronavirus, i el mateix dissabte, el Govern espanyol anunciava l’estat d’alarma.
Casament suspès
El casament, per tant, es va suspendre. I això va suposar cancel·lar un banquet “espectacular” que tenien preparat per a prop de 200 convidats i que s’havia de fer en un espai molt especial que portava dotze anys tancat i que ells mateixos van condicionar. Al final, per res, tots van haver de quedar confinats a casa.
Jugaven amb avantatge perquè Alba Díaz és la directora de “Frida Kiwi”, una reconeguda empresa d’organització d’esdeveniments, i per això el seu havia de ser un casament únic i diferent.
I ho va ser, però no per com l’havien pensat ni previst, però l’Alba i el Daniel es van casar.
Confinats i des de la finestra
Ella mateixa ha explicat, tal i com publica La Voz de Galicia, que el dissabte 14 es van llevar al seu pis de la Corunya sense saber què fer. Va ser el Daniel qui li va proposar: “I si ens casem per la finestra?”
Tot i que en un principi no en tenien moltes ganes perquè estaven “molt desanimats”. Però de cop i volta els seus amics van començar a enviar-los fotografies vestits de gala per a l’ocasió i amb missatges d’ànim: “Lluitar contra el coronavirus amb els talons posats”.
En aquest moment, diu l’Alba, van decidir-ho: “Només coneixíem la veïna de davant i li vam demanar que ens gravés. La resta van ser tots espontanis”. Quan la resta de veïns els van veure, van començar a sortir per la finestra. Un d’ells va fer de mestre de cerimònies.
Llançament del ram inclòs
“Alba, vols al Daniel com a marit?”, els va dir traient el cap per la finestra del pis del costat. I a partir d’aquí, els llums de molts pisos van començar a obrir-se. Tot va anar, més o menys, com havia d’anar: la núvia fins i tot va llançar el ram, i tots els veïns van començar a aplaudir.
El de l’Alba i el Daniel va ser, efectivament, un casament únic, traient el cap per la finestra del seu pis, obligats pel confinament. Tampoc hi haurà viatge de noces: “Ara la nostra lluna de mel la passarem en aquest pis mentre sigui necessari”. Fins que, per fi, s’aixequi i el puguin fer. Abans, però, es casaran i celebraran el banquet allà on tenien previst fer-ho: aquell lloc secret i tan especial de Monforte de Lemos.