Feta la llei, feta la trampa. Les persones que són víctimes de violència de gènere o de tràfic de persones, si ho denuncien, es poden acollir a uns beneficis que, en el cas de les persones estrangeres, impliquen també poder sol·licitar permís de residència i també cobrar una indemnització. I sempre hi ha qui troba l'escletxa per aprofitar-se del sistema i això és el que han descobert els Mossos d'Esquadra de la comissaria de Lleida i de la DIC de Ponent que feia una dona de nacionalitat marroquina que controlava un prostíbul de la capital del Segrià i que falsejava denúncies per violència de gènere, amb agressions incloses, per aconseguir permisos de residència i el pagament d'aquestes indemnitzacions públiques per a les falses víctimes. 

Aquest cas, que s'ha batejat com a Luperca -la lloba que va alletar els fundadors de Roma, segons la mitologia-, té moltes coincidències amb una investigació semblant feta per agents de la Unitat d'Investigació de Lleida l'any 2019 també on dones del Nord d'Àfrica simulaven agressions masclistes per poder aprofitar-se del sistema i aconseguir permisos de residència i de treball a casa nostra, tot i estar en situació irregular. La policia catalana, tot i aquests casos, que també s'han detectat en altres punts de l'Estat, asseguren que el percentatge de denúncies falses en l'àmbit de la violència de gènere és residual i s'emmarquen en aquest tipus de tripijocs il·legals.

El cas Luperca: 3.000 euros per falses denúncies

Arran d'una denúncia, i la perícia dels agents dels Mossos de la comissaria de Lleida, es va posar en marxa, de manera coordinada amb la DIC de Ponent, una investigació per aclarir uns fets que semblaven tenir moltes similituds amb el cas de 2019 -que aquell moment es va arxivar, quan va arribar a judici. 

Estirant el fil, els investigadors van arribar a saber que una dona que controlava un prostíbul de Lleida havia ordit un pla per oferir marihuana i pagaments d'entre 2.000 i 3.000 euros a homes drogodependents per simular una relació amb una de les dones que ella traslladava des d'altres punts de l'Estat, per simular, alhora, també una agressió masclista i poder optar a aquestes ajudes socials i, al mateix temps, també aconseguir el permís de residència. 

Els Mossos van poder arribar a contactar amb dos homes que estaven a la presó de Lleida condemnats per agressions masclistes i després de parlar amb ells van poder traçar com funcionava aquest entramat criminal dedicat a falsejar denúncies de violència masclista per aprofitar-se de les ajudes. En els dos casos, els dos homes no van rebre els diners que la dona els hi va prometre per acceptar participar en aquest delicte. També els havien promès que retirarien les denúncies per evitar finalment ser condemnats, però no ho van fer, i van acabar a la presó.

Van col·laborar, sabent que també n'havien estat còmplices, i això va permetre estirar el fil fins a poder detenir a dotze dones que havien regularitzat la seva situació a l'Estat inventant-se denúncies per violència masclista. Les denúncies tenien similituds i estaven fetes amb pocatraça, han explicat fonts de la investigació a ElCaso.cat, però calia que els investigadors s'ho miressin sabent aquesta estafa. A més, també es va detenir la parella d'una d'aquestes dones, amb qui havien participat també amb la venda de marihuana al prostíbul, i la dona que s'encarregava de coordinar les estafes, la propietària del prostíbul, considerada la líder d'aquest entramat.

Si bé onze de les detencions van quedar sense efecte i les dones ni van ser entregades al jutjat de guàrdia, el d'instrucció 4 de Lleida, que és qui va portar el cas, les altres dues dones i l'home detingut sí que van passar a disposició del jutge, que a falta de petició per part de la Fiscalia, van quedar en llibertat amb càrrecs a l'espera que se celebri el judici. 

Investigació pendent d'una segona fase

Els Mossos van poder tenir el testimoni d'aquests dos homes condemnats i que estaven a la presó per les falses agressions i també en van poder localitzar d'altres, que no van voler col·laborar amb la policia. Els Mossos mantenen oberta aquesta investigació i esperen que en una nova fase del cas Luperca puguin identificar a més persones implicades; homes còmplices que per la promesa d'entre 2.000 i 3.000 euros participaven de l'estafa i dones que van regularitzar la seva situació aprofitant-se del sistema i inventant-se ser víctimes de violència de gènere.