Existeix un poble idíl·lic, que pràcticament ha estat copiat d'un conte de fades, però amb un enorme problema: ningú no l'habita. El poble compta amb més de 700 castells construïts amb l'objectiu de convertir-se en la llar de centenars de famílies, però que, amb el temps, no ha aconseguit cridar l'atenció de cap. Ara, aquest poble de conte de fades té un aspecte pràcticament fantasmagòric, amb imponents edificacions en les quals regna el silenci, tant dins com fora.

El poble en qüestió és Burj Al Babas, i es troba ubicat a Turquia, concretament a meitat de camí entre Istanbul i Ankara, les dues ciutats principals del país. Vist en fotografies o des de lluny, té una estètica idíl·lica: centenars de castells blancs, d'estil europeu, construïts en fila, formant un paisatge que ni la ruta dels castells d'Alemanya no podria imitar. No obstant això, no és or tot el que resplendeix, i existeix una explicació per la qual aquesta ciutat fantasma està deshabitada.

Una idea només apta per a les classes altes

L'any 2011, quan gran part de la societat occidental encara patia els estralls de la crisi econòmica de l'any 2008, uns empresaris turcs van tenir la idea de construir un poble en el qual els seus habitants visquessin en castells. Aquesta idea pretenia satisfer les demandes d'un públic molt exclusiu i refinat, caracteritzat pel seu gran poder econòmic i el seu desig d'ostentació. Així doncs, l'empresa de construcció turca Sarot es va fer càrrec del projecte, i va començar a edificar formidables castells europeus al mig de Turquia, en la qual cosa era un ambiciós macroprojecte urbanístic.

L'empresa va idear els castells perquè servissin de residència principal, o bé de segona residència, per a tots aquells que poguessin (i voldrien) comprar-los. Ja abans que comencés la construcció de la majoria de fortaleses, l'empresa va comprometre o, més ben dit, va vendre anticipadament, un elevat nombre d'elles a diversos inversors procedents del voltant del món; els principals clients interessats a adquirir els castells, tal com va escriure El País, procedien de països com Qatar, Kuwait, o els Emirats Àrabs Units. La prevenda dels immobles es va traduir en la tala massiva d'arbres, així com a la destrucció de milers d'hectàrees de terra fèrtil. El projecte, que va començar el 2011, va superar en tot just tres anys el límit establert de castells construïts: el 2014, s'havien construït un 80% més de l'estipulat.

El projecte es va paralitzar perquè els compradors no podien fer front a les despeses

Dos anys després que l'empresa constructora sobrepassés el límit establert, van començar a arribar els problemes. Els clients eren incapaços de pagar els préstecs que devien a l'empresa i van començar a anul·lar moltes operacions, quan el projecte estava pràcticament acabat. Els responsables del grup, segons recull El País, també apunten que la caiguda del preu del petroli va contribuir a l'anul·lació de les operacions. Tot això va portar que el projecte es quedés sense finançament, i a la constructora a declarar-se en fallida.

El poble de conte de fades es va aturar en el temps, com si un encanteri hagués caigut sobre ell.