La venda de productes de 'growshop' era només la façana. Al darrere, segons una investigació de la Guàrdia Civil i la DIC del Camp de Tarragona dels Mossos d’Esquadra, hi havia una trama empresarial perfectament coordinada que havia convertit el subministrament de material per a plantacions il·legals de marihuana a gran escala en el seu modus vivendi. L’operació 'Krippy' ha permès desarticular aquesta estructura, que operava principalment des del Camp de Tarragona, amb ramificacions a Granada i també a Alemanya, i que, suposadament, havia mogut més de 80 milions d’euros, tot i que l’activitat econòmica declarada no arribava als 15 milions. Els negocis paral·lels de la marihuana, un dels grans problemes a casa nostra, comencen a aflorar.
La investigació ha permès destapar que les empreses investigades no es limitaven a vendre productes aïllats, sinó que oferien un servei integral, un "kit complet", per muntar i mantenir plantacions il·legals de marihuana. Subministraven il·luminació, ventilació, sistemes de reg, fertilització i control ambiental: tot el necessari per posar en marxa cultius interiors de grans dimensions. No era, segons els investigadors, una activitat comercial ordinària, sinó una estructura orientada a facilitar la producció massiva de droga per tot tipus d'organitzacions criminals, fossin de persones de nacionalitat espanyola o també de persones albaneses, els que controlen el conreu d'aquesta droga a casa nostra.
Els agents han detingut quatre persones i n’han investigat dues més. Dos dels arrestats, considerats els màxims responsables de l’organització, de nacionalitat espanyola, han ingressat a la presó. També s’ha decretat el cessament de l’activitat de les empreses investigades i el bloqueig dels comptes bancaris i del patrimoni vinculat a la trama, valorat en uns 800.000 euros.
Una estructura sense botiga oberta al públic
La clau del funcionament de l’organització era la discreció. Les societats mercantils, aparentment independents, funcionaven com una única estructura empresarial sota una direcció comuna. Segons la investigació, compartien recursos logístics, operatius i comercials, plataformes de venda, personal i sistemes de distribució de mercaderia. Els locals no tenien una activitat comercial visible al públic. Operaven habitualment a porta tancada i només obrien en moments concrets, sobretot per a càrregues i descàrregues de material. Aquesta manera de treballar permetia mantenir una aparença d’activitat empresarial legal, però alhora reduïa l’exposició i dificultava la detecció del volum real del negoci.
La investigació ha acreditat una doble operativa. D’una banda, una venda majorista a altres empreses, amb menys marge de benefici i amb aparença de legalitat. De l’altra, la venda directa a organitzacions criminals dedicades al cultiu internacional de marihuana, molt més rendible i fora dels canals legals de facturació. Aquestes operacions es feien majoritàriament en efectiu i sense factura per evitar-ne la traçabilitat.
Doble comptabilitat i 13 milions en diner paral·lel
El cas també ha posat al descobert una doble comptabilitat. Una era l’oficial, declarada davant l’administració. L’altra, paral·lela, recollia els ingressos procedents de les vendes il·lícites. Segons els investigadors, aquesta comptabilitat opaca ascendia a uns 13 milions d’euros. Els diners s’emmagatzemaven, es comptabilitzaven internament i es redistribuïen dins de la mateixa trama per pagar proveïdors, afrontar despeses personals i introduir progressivament el capital en el circuit econòmic legal.
Durant el període investigat, els comptes bancaris vinculats als principals responsables van registrar moviments superiors als 80 milions d’euros, una xifra que contrasta amb els menys de 15 milions declarats com a activitat econòmica. Aquesta diferència és un dels elements que va permetre als investigadors dimensionar el volum real del negoci. La trama també disposava d’una filial a Alemanya, des d’on replicava la mateixa operativa. Aquesta delegació permetia ampliar l’activitat a escala europea i facilitar la gestió de grans quantitats d’efectiu, aprofitant particularitats normatives en matèria de pagaments, segons la investigació de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra.
Clients amagats i logística encoberta
Un altre dels punts clau era la protecció dels clients. Molts estaven vinculats a grans plantacions de marihuana. Per preservar-ne la identitat, l’organització feia servir entregues indirectes, ocultava les adreces finals i utilitzava intermediaris per rebre la mercaderia. Segons la investigació, els responsables i treballadors de la trama coneixien plenament el destí il·lícit del material subministrat i participaven en la gestió de comandes, la fixació de preus i la logística de distribució.
L’operatiu s’ha tancat amb tretze entrades i escorcolls: dotze al Camp de Tarragona —a Tarragona ciutat, Torredembarra, Salou i Perafort— i una a Peligros, a Granada. Els agents. han intervingut 240.000 euros en efectiu, quatre vehicles —dues furgonetes, un turisme i una motocicleta—, material tecnològic i abundant documentació d’interès per a la investigació, que seguirà per, ara, anar també contra les persones que compraven el material per poder muntar les plantacions de marihuana.