Per Catalunya campen un miler de pandilleros vinculats, almenys, a 34 grups violents juvenils. És la radiografia que els Mossos d’Esquadra fan de les noves bandes juvenils que operen a Catalunya, hereves de les conegudes com a bandes llatines, però ara molt més multiculturals i amb estructures més flexibles. Davant d’aquest auge, la policia catalana activa el Pla Proa, una resposta que arriba després d’haver desmantellat, fa anys, la unitat que controlava aquestes organitzacions i d’haver retirat aquesta competència de la Comissaria General d’Informació. Quan els Mossos van desarticular diverses d’aquestes bandes, ara fa deu anys, van donar la guerra per acabada, però aquella retirada ha propiciat que ara les bandes juvenils, inspirades en aquelles, tornin a campar fora de control per Catalunya, generant problemes, homicidis i lesions greus.
El pla de xoc l’ha dissenyat la Prefectura dels Mossos amb la col·laboració de la Comissaria General d’Investigació Criminal i la Comissaria General d’Informació. Aquest dijous l’han presentat a la premsa la comissària en cap, Sílvia Catà, i el sotscap, el comissari Ramon Chacón, sense la participació de responsables d’aquestes dues comissaries generals. La resposta arriba després d’una anàlisi iniciada l’octubre de 2024 i d’una radiografia territorial de l’abril de 2026 que confirma l’abast del problema, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
La desaparició de l’antiga estructura especialitzada va ser un error que ara els Mossos han de corregir: després d’haver decapitat diverses bandes i d’haver reduït la seva activitat, es va desfer la unitat que en mantenia el seguiment. La nova aposta, però, no passa per reconstruir-la. La Prefectura ha optat per un pla transversal, amb diferents serveis, centrals i territorials, treballant sota una mateixa direcció, per recuperar coneixement del fenomen, anticipar els atacs i evitar que els grups continuïn creixent.
Trinitarios, Barrio 18 i Los 300 concentren el gruix dels incidents
La radiografia policial situa Trinitarios, Barrio 18 i Los 300 al centre del problema: aquests tres grups concentren el 66% dels incidents coneguts. Si s’hi afegeixen Latin Kings, PGS, Lobos i Mara Salvatrucha, el percentatge s’enfila fins al 80%. Són set noms que sobresurten entre els 34 grups detectats arreu de Catalunya. El principal focus és Barcelona i el seu entorn metropolità, però els Mossos també han identificat ramificacions al Camp de Tarragona, Girona i Lleida. El miler de membres vinculats a aquestes organitzacions és una estimació policial, amb aproximadament la meitat actius. Precisament, un dels objectius del Proa és afinar aquesta fotografia: saber qui són, amb qui es relacionen, quins lideratges tenen i en quins espais exerceixen influència per poder-los atacar amb més efectivitat.
Els incidents es registren cada setmana i, en els últims dos anys, els Mossos atribueixen a aquests grups almenys tres homicidis. L’augment de la presència d’armes blanques i de foc afegeix preocupació a un fenomen en què la violència serveix tant per atacar rivals com per imposar respecte, reforçar la cohesió interna i mantenir el control del territori.
Les bandes llatines han canviat de cara
Els noms i alguns dels codis recorden les bandes llatines que van irrompre a Catalunya durant la primera dècada dels anys 2000. La composició i el funcionament, però, han evolucionat. Aleshores predominaven organitzacions més jerarquitzades, amb una forta simbologia importada dels Estats Units i d’Amèrica Llatina i amb membres majoritàriament llatinoamericans, especialment equatorians. L’abordatge policial i transversal en va provocar una davallada notable a partir de 2011, i algunes van acabar convertides, segons el relat oficial, en associacions culturals.
Ara els Mossos es troben amb grups molt més multiculturals, amb joves nascuts aquí, alguns de famílies immigrants, i integrants estrangers. Hi ha persones de procedència llatinoamericana, però també espanyola, magrebina i de països de l’Est. L’origen compartit ha deixat de ser el vincle que explica per si sol la pertinença a una banda. L’arquitectura també és diferent. Els lideratges són variables i l’organització és més flexible, amb relacions menys rígides i formals. Això no significa que siguin colles sense estructura: tenen normes internes, rols diferenciats i mecanismes de lleialtat i obediència que condicionen el comportament dels membres. La violència forma part del funcionament del grup i es barreja amb altres activitats delictives, com el tràfic de drogues, els robatoris violents o les estafes. El territori continua sent una peça central. Ocupar un espai, fer-s’hi visibles i defensar-lo davant d’altres grups alimenta les rivalitats. Alhora, hi ha joves que imiten aquestes organitzacions o que aprofiten la seva reputació violenta per intimidar i delinquir pel seu compte, un altre element que complica la feina policial.
Tres detinguts pel crim del 12 d’octubre
Un dels episodis que els investigadors relacionen amb membres d’aquestes bandes és el crim de la matinada del 12 d’octubre a les Roquetes, a Barcelona. La investigació ha comportat tres detencions i continua oberta. Els Mossos vinculen els implicats, de nacionalitat hondurenya, amb una d’aquestes organitzacions. La policia, però, descarta descriure els fets com una batalla entre bandes. Segons les indagacions, el grup va atacar una persona vinculada a la família d’un exmembre de l’organització. El cas exemplifica com els vincles i els conflictes d’aquests grups poden desencadenar agressions més enllà d’un enfrontament directe amb una banda rival. En l'assassinat, a trets, d'un home el mes de març a l'Hospitalet de Llobregat també s'han detingut membres d'una d'aquestes bandes.
Més pressió al carrer i seguiment dels membres
El Pla Proa combina el coneixement del fenomen amb la prevenció i la pressió operativa. Els Mossos volen identificar sistemàticament els integrants, detectar nous grups abans que es consolidin i reduir la captació de membres, especialment de menors d’edat. També es reforçarà la presència policial als espais on es reuneixen, amb dispositius específics i la participació de policies locals.
Una Taula Central i diferents taules territorials coordinaran la informació i les actuacions. L’objectiu és superar les investigacions limitades a un municipi —per exemple, l’Hospitalet de Llobregat és un feu molt important, després de Barcelona, d’aquestes bandes— i connectar membres, incidents i organitzacions, amb una visió estatal o internacional quan calgui. El pla també es coordinarà amb el Daga, contra les armes blanques, i el Kampai, contra la multireincidència. Alhora, també es col·laborarà amb policies municipals, com la Guàrdia Urbana de Barcelona, que durant aquest temps en què els Mossos van abandonar la guerra contra les bandes van mantenir els referents policials en aquest àmbit i ara poden oferir, sobre el terreny i en els districtes més complicats, informació i intel·ligència sobre les bandes a la capital del país.
La comissària en cap Catà ha assenyalat la gran violència d’aquests grups i la presència de menors com dos dels principals motius de preocupació entre els comandaments de la policia catalana. La voluntat dels Mossos és desactivar les organitzacions existents i impedir que en neixin de noves. La comissària en cap també ha remarcat que no tots els joves que delinqueixen formen part d’una banda. El repte és identificar els que sí que hi estan vinculats i intervenir abans que les estructures es consolidin i la violència continuï escalant. Abans que sigui massa tard. Si s’hi pot arribar a temps.