L'Hospitalet de Llobregat és la segona ciutat de Catalunya i el creixement que ha viscut els darrers anys, amb un alt contingent d'immigració, n'ha canviat el paisatge si es compara amb l'Hospitalet de fa deu o vint anys. Res és com era. Tot el país ha canviat. Però l'Hospitalet de Llobregat, una de les ciutats més densament poblades de Catalunya i de l'Estat, encara més. Els darrers cinc anys els indicadors de criminalitat s'havien disparat i havien generat una sensació extrema d'inseguretat que calia revertir. La corba s'ha començat a torçar i, per primer cop, les dades, després de l'aplicació del pla Bastió, comencen a mostrar brots verds després d'anys de color vermell.
A principi de l'any 2026 els Mossos d'Esquadra van dir prou. Les dades eren fatals, ningú ho podia amagar més. La cap de la comissaria de l'Hospitalet, la intendenta Sònia Rius -a la foto, amb dos agents-, va rebre l'encàrrec de fer una anàlisi a fons de què fallava, què s'estava fent malament i quines externalitats complicaven aquestes dades i generaven una sensació de descontrol al municipi. En una primera fase, Rius va recollir totes les dades disponibles, no només policials. Per fer aquesta anàlisi calia veure també com havia crescut la ciutat, en quins llocs, les problemàtiques que generen totes les comunitats que viuen a l'Hospitalet i també quins eren els projectes de ciutat que, durant els anys que venen, faran que encara creixin més tots els barris i, per tant, les necessitats també en seguretat. La població de l'Hospitalet de Llobregat ha pujat, sobretot per la immigració, fins a gairebé les 300.000 persones, un creixement inassumible amb les infraestructures pensades per a un país que ja no existeix. A més, més del 40% dels habitants són de nacionalitat estrangera i, d'aquests, al voltant d'un 70% són sud-americans. El pes de la població estrangera resident a l'Hospitalet de Llobregat, segons les dades conegudes, ha crescut més d'un 35% en vint anys.
Però no només això. També les dades objectivables s'havien disparat i pujaven a un ritme més gran que a la resta de Catalunya. Els fets delinqüencials -de robatoris a violència de gènere-, els incidents i les necessitats dels ciutadans, en augment. També fallava, a l'Hospitalet, el nombre d'agents. La ràtio de policies per habitant estava sota mínims. Però, alhora, la comissaria no permetia, a llarg termini, un creixement de personal per capacitat física. Rius va elaborar un document estratègic per posar negre sobre blanc què fer, entre el 2026 i el 2028, per revertir la situació i preparar els Mossos d'Esquadra, a l'Hospitalet, per fer front a aquesta problemàtica. De manera coordinada amb l'Ajuntament de l'Hospitalet i el Departament d'Interior s'han començat a fer passos, més enllà de l'operativitat, com la planificació, a la zona de la Fira, d'una segona comissaria de Mossos, que superaria el coll d'ampolla de l'actual caserna, que s'ha quedat petita pensant en els anys que venen i que s'espera que es faci realitat els anys vinents.
Necessitats metropolitanes per a l'Hospitalet
Un dels altres punts de millora que ha detectat durant aquests mesos la intendenta en cap de l'Hospitalet és la falta de capacitat de la Regió Metropolitana Sud. Els Mossos disposen de serveis regionals segons les necessitats de cada territori. A Barcelona, per exemple, tenen unitats d'agents de paisà a escala regional, que superen els límits dels districtes, que és com està organitzada la regió de la capital del país. Tenen també unitats de seguretat en el transport públic o els polivalents Guilles, una unitat motoritzada molt efectiva, que, en canvi, no tenen a la Regió Metropolitana Sud. Per a Rius cal també que es doti les regions policials fora de Barcelona d'aquestes capacitats, que són molt efectives en el combat contra la "delinqüència persistent", tal com el neollenguatge anomena ara els multireincidents.
Però no només pensar en 2028 permetia doblegar la perillosa corba delinqüencial de la segona ciutat del país. A més del pla estratègic, que va fer sortir a la llum mancances i dades objectives, calia un pla de xoc, a una altra velocitat, per frenar la sensació d'inseguretat que, a diferència d'altres llocs, les dades reals també avalaven, amb, per exemple, els robatoris violents disparats. Aquest tipus d'assalts violents, la meitat perpetrats amb l'ús de patinets, que els autors fan servir per facilitar l'acció o la fugida, generen una gran victimització i són un dels fets que més preocupen la ciutadania.
En aquesta fase, Rius va dissenyar, amb el seu equip de direcció de la comissaria, amb l'inspector Quesada de sotscap, i la complicitat de la regió, un canvi d'enfocament en l'estratègia contra els delinqüents que campen per l'Hospitalet de Llobregat. Des del mes d'abril s'ha desplegat el pla Bastió, que és la part més reactiva d'aquesta anàlisi feta per la intendenta i que, tal com s'ha pogut saber ara, sis mesos després, ha funcionat amb la rebaixa substancial dels fets delictius a la ciutat: han baixat un 16,24% entre el 14 d'abril i el 14 de setembre de 2026 respecte del mateix període de l'any passat, amb una rebaixa important de més del 20% dels robatoris violents. Els furts també han baixat un 20% i els robatoris amb força a l'interior de vehicles, un 43%.
Investigar l'autor, no només el fet
El pla Bastió, com se l'ha batejat, no deixa de ser un nou model de governança operativa que implica diversos serveis amb un objectiu comú: fer la vida impossible als lladres que actuen a l'Hospitalet de Llobregat. Per fer-ho, s'han reforçat les unitats d'investigació amb trenta agents al carrer. Deu investigadors de la Unitat d'Investigació (UI) de la comissaria de l'Hospitalet —reclutats d'altres grups, com Salut Pública, destinats durant aquest pla de xoc a combatre els lladres— i una vintena d'agents de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) de la regió, amb un equip conjunt especialitzat en multireincidents, que, tot i que tenen abast territorial, s'han dedicat especialment a l'Hospitalet. "Més gent i amb un mètode diferent". Rius va encarregar no només investigar els fets. Calia investigar els autors. De l'explotació de les dades feta els darrers mesos s'havia detectat una llista de 50 persones que de manera reincident actuaven a l'Hospitalet de Llobregat.
A la capa d'investigació que aporten els agents de la Unitat d'Investigació de la comissaria de l'Hospitalet i també els agents especialitzats contra multireincidents s'hi suma també la capa més operativa, dels agents de Seguretat Ciutadana, uniformats i de paisà, que també han fet patrullatges concrets per detenir aquests lladres. Un dels èxits d'aquest pla, assegura Rius en una conversa amb ElCaso.cat, és no només aquesta hibridació de recursos i treure al carrer agents investigadors, que permeten arribar als incidents i millorar les investigacions des del minut zero, sinó també la comunicació entre unitats per conèixer la realitat de la ciutat. Tenir identificats els autors per nom i cognom permet ser molt més efectius. Investigar l'autor més que els fets permet als Mossos, en aquest pla Bastió, ser molt més quirúrgics i efectius.
Hi ha una tercera capa, els equips d'ordre públic. Amb equips de l'ARRO s'han fet també patrullatges dirigits després d'analitzar els mapes de punts dels fets delictius denunciats. Rius no és partidària de "saturar" amb agents i ha optat per evolucionar el model de seguretat ciutadana plus que ja s'havia començat a posar en marxa, i s'han fet patrullatges amb trinomis i armes llargues d'agents d'aquestes unitats per zones calentes, que, assegura, no només permeten guanyar visibilitat i, per tant, millorar la percepció de seguretat, sinó que també són efectius en la reducció dels fets.
Més de 40 multireincidents a la presó
I els resultats, més enllà de les dades explicades anteriorment, sembla que són bons. Des de l'inici d'aquest pla 44 persones han ingressat a la presó. Trenta són multireincidents de la llista d'objectius detectats pels Mossos i investigats per l'equip de la DIC. Els altres catorze són lladres amb menys antecedents, que encara no havien entrat en aquest circuit de multireincidència i que han estat investigats i detinguts pels agents de la Unitat d'Investigació. Treure de circulació aquests suposats lladres tan actius, a la força, rebaixa el nombre de fets, permet respirar una mica més tranquils als ciutadans i confirma que l'engranatge, de reforç de la investigació i la prevenció, funciona.
Aquest pla és polièdric, assegura Rius. Sense la complicitat de la Fiscalia, però, aquests resultats haurien estat complicats. Des dels Mossos es va explicar l'estratègia a la judicatura, no només perquè sabessin que creixeria la feina, sinó també per coordinar la resposta. Sense que la Fiscalia peticioni mesures de presó, els jutges tenen les mans lligades. Alhora, també s'ha treballat per esprémer la llei fins a la darrera gota i poder fer atestats amb més força per aprofitar també els canvis legislatius aprovats al Congrés dels Diputats a instàncies de Junts contra la multireincidència. Entre d'altres, ara els Mossos també contemplen els patinets, quan es fan servir directament en l'acció delictiva, com a instrument perillós, un fet que agreuja el delicte i, alhora, permet confiscar-los.
Durant l'aplicació d'aquest pla Bastió, que seguirà, de moment, sense data de finalització, també s'han fet entrades en establiments conflictius que tenen delinqüència associada amb la col·laboració d'agents d'ordre públic de la Brimo. També s'han clausurat, segons les dades a les quals ha tingut accés ElCaso.cat, durant aquests sis mesos, catorze narcopisos, focus de problemes veïnals i pols d'atracció de delinqüència de baixa intensitat. El pla de la intendenta Rius ha rebut l'aval de les dades i també la felicitació per part de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, que hi ha col·laborat amb els agents de la Guàrdia Urbana. També la consellera Parlon, titular d'Interior, ha celebrat les dades aconseguides, de moment, a la segona ciutat del país.
El nou director general de la Policia, Ferran López, que és omnipresent a la comissaria, a les fotos que farceixen les escales, de quan amb el llavors conseller en cap, Artur Mas, es va inaugurar la comissaria, també va ser informat, la setmana passada, en una visita a l'Hospitalet, del pla. López, ara comissari en excedència per dirigir políticament el cos, va ser el primer comandament d'aquesta mai fàcil comissaria de l'àrea metropolitana. Alguns dels problemes que ell va diagnosticar aquell ara llunyà 2003 segueixen, però la ciutat que té al davant la intendenta ja no és la mateixa. L'Hospitalet ha canviat radicalment en poc més de dues dècades i la mateixa caserna que es va projectar per donar resposta a aquella ciutat s'ha convertit ara en una de les mostres més evidents que les estructures policials també s'han d'adaptar al nou paisatge.
I ara què? El futur del Bastió
I ara què? El pla seguirà. Ho confirma la intendenta Rius a ElCaso.cat i ho va anunciar públicament la consellera Núria Parlon a la premsa a inici de setmana. S'anirà modulant segons les necessitats, de manera combinada amb altres plans, com el Daga o el Kampai. Les dades, evidentment, han baixat, però feia anys que estaven desbocades, fet que fa que, tot i el descens, encara no estiguin en llindars òptims, reconeix la cap de la comissaria. I no amaga, la intendenta Rius, que hi ha altres problemàtiques que cal abordar. Haver reforçat els grups d'investigadors per lluitar contra els lladres ha deixat amb menys capacitats unitats que batallen contra el narcotràfic, que ara s'hauran de tornar a dimensionar. També preocupen les bandes llatines —ara, tornem al neollenguatge, "bandes juvenils violentes"— que actuen amb certa impunitat al municipi pivotant entre tres potes criminals: les drogues, els robatoris violents i les estafes telefòniques. La comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, va anunciar al Parlament de Catalunya que s'estava preparant un pla per combatre precisament aquest fenomen, que, tot i que afecta sobretot l'àrea metropolitana, també s'està estenent en altres punts del país.