El Govern de transició de Mali ha anunciat aquest dissabte l'alliberament de la religiosa colombiana germana Glòria Cecilia Narváez, que va ser segresta el 7 de febrer de 2017 a la zona fronterera amb Burkina Faso per un grup gihadista aliat d'Al-Qaida.
Segrest el 2017
En un comunicat la presidència de Mali "saluda el coratge i la valentia de la germana" i afirma que el seu alliberament és fruit de 4 anys i 8 mesos d'esforços conjunts de diversos serveis d'intel·ligència.
El president malià, Assimi Goita, que ha rebut avui la religiosa després del seu alliberament, va afirmar que "encara s'estan realitzant esforços per alliberar totes les persones, tant malianes com estrangeres, retingudes al territori de Mali".
"M'alegra immensament la notícia de l'alliberament a Mali de la nostra estimada compatriota, la religiosa Glòria Cecilia Narváez, un objectiu que en el Govern Nacional ens havíem traçat i pel qual amb el president veníem treballant des de fa molts mesos," va manifestar la vicepresidenta i canceller, Marta Lucía Ramírez, en un comunicat del seu despatx.
La monja colombiana va embarcar poc després en un avió rumb a Roma, segons van informar Efe fonts eclesiàstiques.
Glòria Cecilia Narváez
La religiosa, de 57 anys, va ser segrestada el 7 de febrer de 2017 a Karangasso, al sud-oest de Mali, a les zones frontereres amb Costa d'Ivori i Burkina Faso. La monja, de la Congregació Germanes Franciscanes de María Inmaculada, va realitzar la seva tasca humanitària i d'evangelització al continent africà a Benín i posteriorment a Mali.
Al desembre de 2018, el Grup gihadista de suport a l'islam i als musulmans (GAIM), actiu a la regió del Sahel i aliat amb Al-Qaida, va publicar el nom de cinc ostatges que tenia segrestats, entre ells la monja colombiana.
L'octubre del 2020, el GAIM va posar en llibertat a la treballadora humanitària francesa Florence Petronin, segrestada el 2016, després d'un canvi de presos que va acabar amb l'alliberament de les autoritats malianes d'un centenar de reus gihadistes.
A Mali actuen diferents grups gihadistes que tenen entre els seus blancs l'exèrcit regular i les forces de la missió de l'ONU (Minusma), i que recorren a segrestos per obtenir fons o alliberaments dels seus membres empresonats.