El tràfic d’éssers humans no sempre té darrere l’explotació sexual. Cada cop hi ha més investigacions que destapen persones captades amb falses ofertes de feina i obligades després a treballar en plantacions de marihuana, comerços o altres negocis, sense llibertat de moviments i sota el control, violent, de les xarxes que les exploten. Una mena d’esclavitud del segle XXI que, en molts casos, queda amagada darrere d’altres activitats delictives i que fins i tot pot provocar que les víctimes acabin entre reixes pels delictes que els seus captors els han obligat a cometre. Jardiners contra la seva voluntat.
És un dels casos que ha conegut ElCaso.cat, justament avui, 23 de setembre, Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Persones: el d’una parella, un matrimoni de nacionalitat vietnamita, que després d’aterrar a Barcelona, amb una mà al davant i una altra al darrere, van ser captats per una màfia que controla, suposadament, diverses plantacions de marihuana. Durant diverses setmanes van estar tancats en una nau d’Igualada, a l'Anoia, fins que la Guàrdia Civil, el 22 de novembre de 2024, va entrar-hi i va desmuntar la plantació. Van acabar tots dos entre reixes, sense poder pagar la fiança que els va imposar el jutge. Quan un familiar hi va poder fer front i van sortir, van denunciar els fets a la Guàrdia Civil, que, juntament amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, està investigant la xarxa, també formada per persones de nacionalitat vietnamita, que els va reclutar i mantenir segrestats a la plantació. El cas, com a acusació particular, el porta l’advocada barcelonina Cristina Serra Viu, del despatx Maluenda, que a través de la seva branca Maluenda Social assumeix casos pro bono. El cas va arribar al despatx per mitjà de la Fundación de Solidaridad Amaranta, entitat especialitzada en l’acompanyament de persones víctimes d’explotació i tràfic d’éssers humans.
Una oferta de feina aparentment normal
Segons consta en la documentació de la causa a la qual ha tingut accés ElCaso.cat, una de les víctimes és una dona vietnamita que vivia a Barcelona en una situació d’especial vulnerabilitat, amb pocs recursos econòmics i sense una xarxa familiar o social consolidada a l’Estat. Necessitava treballar i va començar a buscar feina en grups de Facebook utilitzats per membres de la comunitat vietnamita a Catalunya; va ser l'inici del seu malson. A través d’aquest canal va contactar amb una persona que li va oferir una feina aparentment convencional, en un saló de bellesa a Barcelona. Les condicions, segons el seu relat, ja eren extremament precàries: treballava a canvi de menjar i allotjament, però sense rebre un salari. D’aquesta manera, assegura, es va generar una situació de dependència de les mateixes persones que li proporcionaven un lloc on dormir i els recursos bàsics per sobreviure.
El cas va fer un tomb quan la dona va patir un problema de salut. Després de rebre assistència mèdica, segons la seva declaració, va acabar traslladada fins a una nau de la zona d’Igualada. Allà, sempre segons el relat que ara investiguen la Guàrdia Civil i el jutjat 13 de Barcelona, li van retirar el passaport i el telèfon mòbil i no podia abandonar lliurement l’edifici. Les portes es tancaven des de fora i hi havia càmeres de videovigilància. En aquesta nau de l’Anoia va descobrir que es trobava en una plantació interior de marihuana. També hi havia altres persones vietnamites, entre elles el seu marit, de qui s’havia separat en arribar a Barcelona després que a ell li haguessin ofert una altra suposada feina.
Viure i treballar tancats dins de la plantació
La dona va narrar a la policia el malson que va viure en aquella nau. L’obligaven a ocupar-se del manteniment del cultiu: regar i cuidar les plantes, controlar la il·luminació, manipular terra i materials, tallar branques i participar en les tasques necessàries per mantenir la plantació en funcionament. No es tractava, segons el seu relat, d’una jornada laboral normal, i que després pogués marxar a casa. Vivia dins de la mateixa nau i no tenia cap mena de possibilitat de sortir-ne. Tampoc tenia cap horitzó a la vista de quan s'acabaria aquell malson.
La dependència de l’exterior era gairebé absoluta. Segons la víctima, els responsables portaven menjar aproximadament cada deu dies. La documentació incorporada a la investigació també recull episodis de violència i intimidació i assenyala que les persones que es negaven a treballar eren agredides. Aquest és, precisament, un dels elements que permet als investigadors plantejar ara una hipòtesi molt diferent de la inicial: que aquelles persones que aparentment treballaven en una plantació de marihuana, i que van ser detingudes, no hi eren voluntàriament i a canvi de diners del negoci, sinó que havien estat captades i sotmeses a explotació amb la finalitat de fer-les participar en activitats delictives.
Detinguda quan era la víctima
El 22 d’octubre de 2024, la Guàrdia Civil va entrar a la nau en el marc d’una investigació relacionada amb el tràfic de drogues. En aquell moment, els agents no investigaven un possible cas de tràfic d’éssers humans. A l’interior van localitzar 1.343 plantes de cànnabis, altra droga i, entre altres efectes, un fusell AK-47 i munició. La parella, home i dona, eren també dins de la plantació fent tasques relacionades amb el cultiu, segons l’atestat de la Guàrdia Civil.
En aquell moment, la dona no va ser detectada com a possible víctima. Va ser detinguda com a suposada participant en l’activitat delictiva, va passar a disposició judicial i va ingressar, juntament amb el seu marit, en presó provisional durant aproximadament 28 dies. La barrera idiomàtica també va complicar que es poguessin explicar. Mesos després, la investigació va començar a mirar el cas des d’una perspectiva diferent: no només què feia aquella dona dins d’una plantació, sinó com havia arribat fins allà.
El canvi es va produir quan va entrar en contacte amb la Fundación de Solidaridad Amaranta i, amb l’acompanyament de l’entitat, va explicar a les autoritats la situació que, segons assegura, havia viscut abans que la Guàrdia Civil entrés a la nau. La denúncia va activar una investigació específica de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil, a través de l’àrea especialitzada en persones, amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana de Barcelona. El marit també va declarar davant de la policia, explicant el seu cas i com havia estat, com a mínim, en dues plantacions més, i també forma part de la causa, també com a testimoni protegit, per la perillositat de l'entramat criminal que, suposadament, està darrere dels fets que s'investiguen.
La Guàrdia Civil va remetre un atestat específic al jutjat el maig de 2025 i es va obrir la causa que continua ara en fase d’instrucció, a l’espera que es puguin acabar les diligències i el cas pugui arribar a judici, contra la màfia vietnamita que, suposadament, va reclutar i explotar aquest matrimoni. Per protegir les víctimes, el jutjat va acordar que fossin identificades en les actuacions mitjançant codis alfanumèrics i va establir mesures per impedir que se’n pogués revelar la identitat, la qual no coneixen tampoc les parts. La Guàrdia Civil ha aconseguit identificar les persones que, suposadament, formen part d’aquest entramat, que controlen no només les plantacions de marihuana, sinó també botigues, restaurants i establiments al centre de Barcelona, on també, segons sospiten els investigadors especialistes en tràfic d'éssers humans, hi tenen persones contra la seva voluntat.
Un fenomen que preocupa cada cop més
El cas d’Igualada encaixa en una modalitat de tràfic d’éssers humans que els cossos policials detecten cada vegada més: l’explotació per obligar les víctimes a participar en activitats delictives. Els Mossos d’Esquadra expliquen a ElCaso.cat que en els darrers anys han localitzat persones de diverses nacionalitats en plantacions de marihuana obligades a fer tasques de manteniment, vigilància o cura dels cultius, sovint aïllades, sense llibertat de moviments i sense possibilitat d’abandonar les instal·lacions durant períodes llargs.
La policia catalana també ha detectat un augment de casos d’explotació laboral vinculats al comerç detallista, supermercats i establiments semblants, on les víctimes poden quedar atrapades per jornades interminables, salaris molt baixos, dependència econòmica i barreres lingüístiques. Al mateix temps, l’explotació sexual continua sent la finalitat més habitual detectada pels investigadors, però la laboral o per cometre delictes augmenta.
Les xifres dels Mossos permeten dimensionar el fenomen. Durant el 2025 es van obrir 27 investigacions per tràfic d’éssers humans i, fins al mes de juliol de 2026, se n’havien iniciat nou més. En aquest període es van identificar 24 víctimes: 14 d’explotació sexual, cinc d’explotació laboral, dues de matrimoni forçat i tres obligades a dur a terme activitats delictives. Cal sumar-hi també les víctimes que consten en investigacions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola.
Les xarxes criminals, a més, adapten els mètodes de captació a la realitat actual. Els Mossos alerten de l’ús creixent de xarxes socials, aplicacions de missatgeria i plataformes digitals per acostar-se a persones vulnerables, generar confiança i oferir-los falses oportunitats laborals abans de sotmetre-les a situacions d’explotació, com en el cas d’aquest matrimoni, que va ser captat per un grup de Facebook de la comunitat vietnamita a Barcelona. Aquesta relació entre persones del mateix país genera, en un primer moment, un espai de confiança, tot i que finalment acaben sent víctimes dels seus compatriotes.
Un canal directe per alertar els Mossos
Precisament per intentar detectar casos que sovint queden amagats, els Mossos d’Esquadra van posar en marxa aquest estiu nous canals de col·laboració ciutadana contra el tràfic d’éssers humans. La policia disposa del correu (stopexplotacio@mossos.cat) i d’un formulari accessible per internet, disponible en català, castellà i anglès, perquè qualsevol persona pugui comunicar indicis d’una possible situació d’explotació.
La policia recorda que moltes víctimes viuen aïllades, desconeixen els recursos que tenen al seu abast, no dominen l’idioma o estan sotmeses a amenaces i coaccions. Per això, la informació facilitada per veïns, clients, treballadors, professionals sanitaris o socials pot permetre descobrir què s’amaga darrere d’una situació aparentment normal. Una realitat que aquest 23 de setembre, Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Persones, torna a posar el focus sobre formes d’esclavitud que, malgrat ser menys visibles, continuen existint en ple segle XXI. També sobre la feina que fa la Solidaridad Amaranta, d’ajuda a persones que acaben sota les urpes de màfies que s’aprofiten dels més desvalguts per guanyar diners i fer moure els engranatges dels seus negocis criminals.
L’advocada Serra Viu, especialista en dret penal de família a Maluenda Advocats, assegura que el canvi de perspectiva en les investigacions per narcotràfic pot ajudar a entendre no només qui mou els fils de les plantacions, sinó també com hi han arribat les persones que la policia hi troba a l’interior. No parar-hi atenció, en investigacions com aquestes, on es troben persones en règim de clausura en plantacions o altres negocis clandestins, pot convertir en invisible un altre delicte, fins i tot més lesiu, com és el tràfic de persones. No és un fet aïllat i, com altres coses que no acostumem a pensar que passen, també es registra al nostre país.