El jove que ha confessat haver mentit en la seva denúncia per agressió homòfoba s'ha posicionat en el centre de l'opinió pública. Una mentida per encobrir una infidelitat sembla haver estat el mòbil d'aquesta falsa denúncia que ara està en boca de tothom.
A part de la pèrdua de credibilitat que suposa per a les agressions reals contra el col·lectiu LGTBI+, el noi, de 20 anys, podria haver incorregut en un delicte de simulació de delicte o, fins i tot, de denúncia falsa.
Però, Quin tipus de penes es contemplen en aquests casos? Com de greus són els delictes?
A què s'enfronta la falsa víctima d'homofòbia?
La falsedat del testimoni de la presumpta víctima de l'agressió homòfoba més sonada d'aquesta setmana, i segurament de les pròximes, han donat la volta al cas, convertint el jove denunciant en culpable de possibles delictes.
Bandera LGTBI / Pixabay
I és que mentir davant d'agents de la Policia Nacional no suposa només una temeritat i un desaprofitament de recursos, sinó un delicte que el Codi Penal espanyol castiga amb penes econòmiques i fins i tot de presó.
Després de la confessió, el jove va retirar pels seus propis mitjans la denúncia, però això no significa el final del procés judicial que ara s'ha girat en contra seva.
Denúncia falsa o simulació de delicte
Encara que quan va rectificar i va confessar ja s'havia iniciat una investigació, el cas encara no ha passat a disposició del titular del jutjat instructor, que serà qui decideixi quin tipus de delicte incorre la falsa agressió denunciada.
Segons l'advocat penalista Juan Gonzalo Ospina, que ha declarat al mitjà Madrid Diario, "en aquest cas encaixa pitjor atribuir una denúncia falsa".
Imatge d'arxiu d'un llibre de dret i una maça de jutge / PxFuel
El lletrat argumenta que perquè s'imputés clarament un delicte de denúncia falsa, el culpable -abans víctima- hauria d’haver acusat directament algú.
Encara que el noi va assenyalar a vuit d'encaputxats, no revelar dades de la seva identitat ni elements que servissin per a la seva identificació, seria difícil acusar-lo d'aquest delicte.
Casos poc habituals
El que sí que sembla encaixar més és la simulació de delicte, que suposa una infracció de l'article 457 del Codi Penal i es refereix als casos en els quals "davant d'algun dels funcionaris judicials o administratius, se simulés ser responsable o víctima d'una infracció penal o se'n denunciés una d'inexistent, provocant actuacions processals."
Codi Penal / Open Product Facts
Ospina explica que "afortunadament la figura de la simulació de delicte és poc habitual en casos tan escandalosos com aquest, encara que sí que és més freqüent en delictes per estafa a assegurances de mòbils d'alta gamma amb l'objectiu d'aconseguir indemnitzacions, igual com no és estrany es donin en altres sectors com l'automobilístic o el domiciliari, on es denuncien inexistents robatoris de cotxes o assalts a habitatges que mai no s'han produït".
Multes d'un any i penes de presó
Pel que fa a la part estrictament legal, el delicte de simulació de delicte, encara que soni redundant, està contemplat a l'article 457 del Codi Penal espanyol amb penes de multa d'entre sis i dotze mesos.
El delicte de denúncia falsa contempla penes de presó / Pixabay
Per la seva part, el delicte de denúncia falsa suposa una circumstància més greu, que es recull a l'article de 456 del mateix codi i pot ser castigat amb penes de presó d'entre sis mesos i dos anys, a més de multes entre dotze i vint-i-quatre mesos, si s'imputés el delicte com a greu; una multa de dotze a vint-i-quatre mesos si fos un delicte menys greu; i la pena d'una multa de tres a sis mesos si es considerés delicte lleu.
El jutge decidirà la imputació del delicte
Tanmateix, l'advocat insisteix que "la diferència més rellevant entre ambdós delictes és que quan se simula un delicte no s'imputa a una persona concreta la comissió del delicte, mentre que la denúncia falsa s'interposa contra una persona concreta acusant-lo de la comissió d'un delicte, sabent que no ho és."
En plena polèmica per aquest fals cas d'agressió homòfoba, l'atestat està de camí a les mans del jutge o jutgessa que determinarà el final d'aquesta esperpèntica història que ha omplert de sorpresa i indignació les xarxes socials, els mitjans i les converses corrents.