Aquest dilluns el programa d'èxit de true crime de TV3, Crims, emetrà el segon i darrer capítol del cas de l'assassinat de la psicòloga barcelonina Anna Permanyer. La primera entrega d'aquest crim va explicar la desaparició de la dona l'any 2004, coincidint amb el Fòrum de les Cultures de Barcelona, i l'aparició, a Sitges, del cadàver —amb bosses al cap i cops per tot el cos.
Si bé tot estava obert, hi ha un dels personatges d'aquesta història a qui tothom enfocava. I no anaven errats. La inquilina Carmen Badía, la dona amb qui Permanyer havia quedat el dia que va desaparèixer.
Un contracte d'arres signat a la força
Després de la troballa del cadàver de la psicòloga de Barcelona, la dona amb qui presumptament havia quedat Permanyer, Carmen Badía, es va presentar a la comissaria de la Policia Nacional per explicar que ella havia signat un contracte de compravenda amb la dona. A compte del pis, que s'havia acordat al preu de 600.000 euros, Badía va entregar unes arres de 420.000 euros —molt per sobre del 15% que habitualment es paga en aquest tipus de transaccions.
La dona ja estava sota el focus de la policia, però aquesta informació que va facilitar encara va centrar més la investigació sobre ella.
El contracte estava signat per Anna Permanyer, o això deia Badía. Les proves forenses així ho van confirmar, la signatura que constava al document d'arres era d'ella, de la psicòloga assassinada. Però hi havia una singularitat que va tornar a encendre totes les alarmes.
La signatura de Permanyer era habitualment molt més clara que la que constava en aquest contracte. El cognom de la dona es podia llegir sense problema. En canvi, en la que es va fer en aquest acord de compravenda el cognom no es podia llegir correctament.
Segons els pèrits forenses, la signatura es va fer sota pressió. A la força, Permanyer va signar unes arres que mai va arribar a cobrar. Com és habitual, en l'acord constava que si finalment la part venedora es feia enrere de l'acord, havia de pagar el doble de les arres a la part compradora.
Amb la prova de la signatura a la força, la policia va tenir clar que el mòbil del crim d'Anna Permanyer era econòmic.
Incendi en un pis del mateix bloc
Anna Permanyer va entrar, el 27 de setembre de 2004, a l'edifici Atalaya de la Diagonal, on havia quedat amb Carmen Badía. Ja ningú mai més la va veure amb vida.
El 15 d'octubre del mateix any l'edifici va tornar a ser notícia. Un incendi provocat va calcinar completament un pis de la planta 11. Era el mateix on havia residit Badía fins que s'havia traslladat al pis de la planta 18, on vivia ara. Segons la policia, Badía i un còmplice havien cremat el pis per evitar deixar proves que els poguessin inculpar.
El còmplice de Badía: Joan Sesplugues
Joan Sesplugues era la peça que faltava. Es tracta d'un home que el moment del crim tenia 77 anys i que va ser qui, segons la sentència, va ajudar a donar mort a Permanyer al pis de la planta 11. El que després van cremar per eliminar qualsevol prova.
Però la prova estava en el cadàver de la psicòloga. Un pèl trobat enganxat al cos va permetre relacionar aquest home de Lleida que es dedicava a les subhastes immobiliàries amb el crim. Va participar, juntament amb Badía, en la tortura i assassinat de la dona al pis de la Diagonal.
Els dos, condemnats
No va ser fàcil, però finalment la Policia Nacional va detenir Badía i també Sesplugues per la relació amb el crim, que va tenir un mòbil únicament econòmic. Els dos es volien quedar el pis i un aparcament propietat de Permanyer en aquest bloc del centre de Barcelona.
Carmen Badía va ser seguida durant mesos per agents de paisà esperant que cometés algun error, però no donava el braç a tòrcer. Després de mesos del crim van poder ser detinguts i, finalment, l'any 2008, condemnats a 24 anys de presó per l'assassinat i l'extorsió d'Anna Permanyer. Badía, anys després, va ser condemnada de nou per l'incendi de la planta 11 de l'edifici de Barcelona. Anabel Toyas, també detinguda pel crim, va quedar absolta.
L'any 2012 Joan Sesplugues va morir a la presó de Lleida. Badía segueix, tot i que molt malalta, a la presó de Zuera, a l'Aragó, d'on és filla.