El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de tres anys i mig de presó per al propietari d'un bar situat a Madrid per "l'insofrible soroll" que van haver de suportar dos veïns, que van denunciar problemes d'ansietat, depressió, trastorns del son i cefalees derivats de l'enrenou.

En una sentència del passat 16 de febrer, a què ha tingut accés Europa Press, l'Alt Tribunal desestima el recurs de cassació presentat per Ramón Mesa, que qüestionava la validesa de les proves i afirmava que s'havia incorregut en una vulneració de la seva presumpció d'innocència.

Va ser el juliol de 2019 quan l'Audiència Provincial de Madrid va condemnar al propietari del Bar La Royal, situat als baixos del carrer Sagrats Cors de la capital, a tres anys, sis mesos i un dia de presó per un delicte contra el medi ambient i dos delictes lleus de lesions.

Multa de cinc euros diaris durant 16 mesos

El tribunal també el va imposar 16 mesos de multa a cinc euros diaris per dos delictes de lesions lleus i al pagament de sengles indemnitzacions per als perjudicats en concepte de responsabilitat civil subsidiària. Addicionalment, el va condemnar a dos anys d'inhabilitació per exercir com a restaurador.

En concret, el tribunal va considerar provat que els sorolls generats al bar "soferts de forma constant i al llarg de més d'un any van repercutir en la vida" del matrimoni "en no poder descansar durant la nit i haver d'estar constantment requerint la presència de la policia perquè cessessin".

El mateix Mesa va recórrer la condemna i la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va estimar parcialment les seves reivindicacions en gener de 2020, absolent-lo dels delictes de lesions lleus i deixant sense efecte els pronunciaments indemnitzatoris, tret de l'obligació de rescabalar per danys morals els veïns.

El recurrent afirmava que la sentència no destacava que "només va ser al capdavant del local poc més d'un any, i que, segons la prova documental, de les cinc actes aixecades per la policia només consta una amb sanció per contaminació acústica".

Quan anaven policies abaixaven el volum de la música

El Suprem explica que la sentència d'instància analitza aquesta prova, entre ella el testimoni dels agents d'entre els quals es fa menció als que van tenir contacte directe amb el condemnat. El mateix explicava com li va fer lliurament d'una de les actes i li advertia que, després del mesurament de sorolls realitzat, superaven els decibels establerts.

L'agent també va ressenyar que després de la primera inspecció havien d'anar de paisà, "perquè si anaven d'uniforme els reconeixien i abaixaven el volum, la qual cosa és indicatiu que el mateix encarregat del local era conscient de la molèstia que ocasionaven els sorolls que d'allà sortien."

Altres policies van assegurar que "la música se sentia lluny i que ell no hagués pogut dormir, i un altre que la música era molt alta, que fins i tot no se sentia la seva pròpia veu al local, que provaven de solucionar el problema, però que l'ambient era agressiu i quan marxaven al cotxe tornaven a apujar el volum". "De soroll insuportable parlen altres agents", recorda la sentència.

Per al magistrat, "en resum, s'ha explicat amb una prova testifical prou clara com per a deixar acreditat no només l'insofrible soroll que produïa el condemnat des del seu local, sinó que era conscient de les importants molèsties que ocasionava al veïnat".

En aquesta línia, el magistrat incideix que "es relaten uns sorolls que són una font permanent de pertorbació de la qualitat de vida, i que, encara que no arribessin a posar en concret perill la salut del veïnat, sí generen un greu risc d'atemptat contra el seu dret fonamental a la intimitat personal i familiar en l'àmbit domèstic". El Suprem desestima d'aquesta forma el recurs de cassació presentat per la defensa de Taula i confirma la sentència dictada el gener de 2020 pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, imposant-li el pagament de les costes processals.