Almenys 114 persones han mort a més de 44 localitats de Birmània aquest dissabte, 76è Dia de les Forces Armades al país asiàtic, per la repressió de les forces de seguretat contra els manifestants que han sortit a protestar una vegada més contra el cop d'Estat militar del mes passat, relata el mitjà local Myanmar Now.
El balanç inclou "morts documentades de nens, estudiants, joves i civils,", però "la xifra real de morts probablement és molt més gran", lamenta l'Associació d'Ajuda als Presos Polítics de Birmània.
114 morts, inclosos nens
Les autoritats militars de Birmània (Myanmar) van desencadenar aquest dissabte una matança de desenes de civils, inclosos tres nens. Es tracta del dia més sagnant des del cop d'Estat del passat 1 de febrer liderat pel cap de l'Exèrcit i de la junta militar, Min Aung Hlaing, que aquest dissabte va presidir la desfilada castrense amb motiu del Dia de les Forces Armades, a la capital, Naipiyidó.
Manifestació Birmània / CNN
Mentre l'Exèrcit desfilava milers de birmans van tornar als carrers per convocar el "dia contra la dictadura militar" imposada. Els policies i soldats van reprimir les protestes amb brutalitat, disparant contra manifestants i també contra altres civils als carrers i dins dels seus habitatges.
Segons el recompte de Myanmar Now, les morts van ocórrer durant manifestacions celebrades en unes quaranta ciutats. Malgrat la repressió amb gasos lacrimògens i munició de goma i real, milers de birmans van tornar a desafiar els militars. La gran major part de les protestes van ser pacífiques.
Alguns manifestants s'han enfrontat a les autoritats / RRSS
Entre les víctimes mortals hi hauria una nena de 13 anys, així com un jove de 21 anys que va rebre un tret de les forces de seguretat quan ajudava a la botiga de la seva família a la localitat d'Insein.
400 víctimes mortals des del cop d'estat
"Fins a les 21.30 d'aquesta nit (dissabte 27), tenim confirmació que han mort 114 civils a 44 localitats de tot Myanmar en mans de les forces armades del règim del cop d'Estat", afirma Myanmar Now.
Aquesta xifra implica que només en les últimes hores hauria mort l'equivalent a una tercera part del total aproximat de 320 morts registrats des de l'inici de les protestes contra el cop de febrer.
Manifestació Birmània / @MilkoSichinolfi
Així doncs, després dels successos d'ahir, en el que la Junta liderada per Min Aung Hlaing commemorava el Dia de les Forces Armades, el total de víctimes mortals en la repressió de les manifestacions anti Junta supera ja les 400.
El "dia del deshonor"
Des de l'oposició democràtica clandestina han qualificat ja la jornada com el dia de la deshonra, terror i vergonya de les Forces Armades. Els soldats i la policia han complert amb l'amenaça que la vigília va emetre la televisió i ràdio estatals: que dispararien els manifestants per l'esquena i al cap.
En efecte, la majoria dels morts en les manifestacions des de principis de febrer són per trets, molts d'ells al cap.
El general colpista Min Aung Hlaing, que va presidir la desfilada a Naypyidaw, ha assegurat que la seva missió és "defensar la democràcia" i va prometre celebrar eleccions sense precisar una data concreta.
Segons el mitjà Àsia Nikkei, Rússia, la Xina, l'Índia, el Pakistan, Bangla Desh, el Vietnam, Laos i Tailàndia van enviar representants a la desfilada castrense.
General Min Aung Hlaing / RRSS
Cop després d'un presumpte frau electoral
Els militars van prendre el poder el passat 1 de febrer amb l'excusa d'un presumpte frau electoral als comicis del novembre passat, en els quals va arrasar el partit de la líder deposada i nòbel de la pau, Aung San Suu Kyi, i que van ser declarats legítims pels observadors internacionals.
Des del cop, la junta militar ha detingut més de 3.000 persones, inclosa Suu Kyi i gran part del seu Govern, que es troben majoritàriament incomunicats.
L'Oficina de les Nacions Unides pels Drets Humans (ONU) ha afirmat que la nova onada de violència "està agreujant la il·legitimitat del cop i la culpabilitat dels seus líders".
Al seu torn, la Delegació de la Unió Europea (UE) a Birmània ha expressat que "la matança de civils desarmats, inclosos nens, és indefensible", i ha demanat el final de la violència i la restauració de la democràcia.