La justícia australiana ha anul·lat les condemnes imposades a Kathleen Folbigg, que va passar 20 anys a la presó acusada de l'assassinat dels seus quatre fills i va ser indultada el mes de juny després i va quedar en llibertat per "dubtes raonables" sobre la seva culpabilitat. El Tribunal d'Apel·lació de Nova Gal·les del Sud ha dictat la sentència amb la presència de Folbigg, la seva advocada, Rhanee Rego, i centenars de seguidors, que han celebrat la decisió. "Existeix un dubte raonable sobre la culpabilitat de la senyora Folbigg, la qual cosa justifica que cadascuna de les condemnes—per tres càrrecs d'assassinat i un d'homicidi involuntari— siguin anul·lades i que es dictin sentències absolutòries", apunta la Cort. Ara el govern de Nova Gal·les del Sud té la possibilitat de fer un pagament 'ex gratia' com a indemnització.
20 anys a la presó
Folbigg, de 56 anys, va ser condemnada l'any 2003 a 40 anys de presó—rebaixada a 30 anys el 2005— per l'assassinat dels seus fills, Caleb, Patrick, Sarah i Laura, entre 1989 i 1999, quan tenien entre 19 dies i 18 mesos. L'acusada sempre ha mantingut la seva innocència, assegurant que tots els seus fills van morir per causes naturals. El cas es va reobrir el 2021 arran d'una investigació coordinada per una científica espanyola que vinculava la mort dels infants amb fallides genètiques. El jutge Tom Bathurst va revisar el cas i va arribar a la conclusió que hi havia "dubtes raonables" sobre la culpabilitat de Folbigg, el que va portar a atorgar l'indult, i va ser posada el llibertat. Bathurst va transferir el cas al Tribunal d'Apel·lació perquè anul·lés les condemnes o ordenés un altre procés.
Finalment, el Tribunal d'Apel·lació ha coincidit amb les dades sobre les noves proves científiques, així com en la conclusió que les entrades del diari de Folbigg, que es van usar per a incriminar-la, "no eren admissions fiables de culpabilitat". En declaracions a la premsa, la mare ha afirmat que "esperava i resava perquè algun dia pogués ser aquí amb el meu nom net. (...) Espero que ningú més hagi de patir el que he patit. Estic agraïda que la ciència i la genètica m'hagin donat respostes sobre com van morir els meus fills. No obstant això, fins i tot en 1999 teníem respostes legals per demostrar la meva innocència que van ser ignorats". Per la seva banda, l'advocada Rhanee Rego en declaracions als mitjans ha avançat que demanarà una indemnització "substancial" per a Folbigg.
El paper de la ciència en la resolució del cas
El cas es va reobrir gràcies a una carta enviada el 2021 a les autoritats australianes per part d'un centenar de científics—entre ells 2 Premis Nobel—per sol·licitar l'indult i l'alliberament immediat de Folbigg. El detonant van ser les conclusions a les quals van arribar el 2020 un equip de científics, coordinats per la immunòloga espanyola Carola García de Vinuesa i liderat pel danès Michael Toft Overgaard, els qui van apuntar que les morts dels bebès de Folbigg podrien deure's a causes genètiques.
L'estudi estava conformat per un equip internacional de 27 científics, que va constatar que els infants tenien variants estranyes d'un gen que mata a rosegadors per atacs epilèptics. "És una boníssima notícia i un recordatori que el sistema judicial necessita escoltar més la ciència, i valorar més l'aportació de la medicina genòmica per a entendre la causa de mort sobtada i malalties rares, abans de culpar a les mares", ha afirmat la científica espanyola.