L'Audiència de Girona ha absolt un veí de Figueres de 21 anys, jutjat aquest mes gener i que estava acusat de violar a una jove en els lavabos de la discoteca Millennium de Sils, la matinada del 7 de juliol de 2019, ja que “no ha quedat acreditat que les relacions sexuals fossin sense consentiment”.
La fiscalia demanava deu anys de presó per un delicte d'agressió sexual i un menys greu de lesions, l'acusació particular, representada pel lletrat Benet Salellas, la va elevar al mig any i la defensa, exercida per l'advocat José María Pino, va reclamar l'absolució.
No s'acredita l'abús
La sentència de la secció tercera, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Mora, conclou que "no ha resultat acreditat que les relacions sexuals es fessin sense el consentiment de la víctima, ni utilitzant violència o intimidació per a doblegar la seva voluntat, ni tampoc que l'acusat fes cas omís a una hipotètica petició de cessar en la penetració”.
La resolució recull que la jove i l’acusat es van conèixer aquesta mateixa nit i van estar conversant, ballant i besant-se "de manera voluntària i consentida", i considera provat que, sobre les 6.00 hores, van anar fins als lavabos de la discoteca, on van mantenir relacions sexuals.
També assenyala que “en el curs de la penetració, i per causa d'ella, la denunciant va sofrir lesions en la seva zona genital, que va sagnar", però no veu acreditat que fossin "causades intencionadament per l'acusat ni que siguin el resultat de la violència emprada per a vèncer la hipotètica oposició de la noia”.
Destaca el ponent que, en aquesta mena de delicte, normalment es tracta de la declaració d'un contra l'altre i, per tant, ha de valorar-se com a primer element de prova la declaració de la presumpta víctima enfront de la del imputat.
Abans i després dels fets
En aquest cas, diu la resolució, “els elements de prova existents permeten, bé per la declaració dels testimonis o bé per les càmeres de seguretat, conèixer el que va passar abans dels fets i una cosa de la qual va passar després”.
Sobre el que va succeir al lavabo, les versions de tots dos coincideixen “en tant que van mantenir relacions, discrepen sobre si van ser consentides o no” i, segons la sentència, existeix “contradicció del material probatori existent amb el declarat per la víctima”.
In dubio pro reo
En conseqüència, en virtut del principi de in dubio pro reo –en cas de dubte s'afavoreix al reu-, “no havent-se pogut demostrar més enllà de tot dubte raonable que l'acusat agredís sexualment a la noia, la Sala li absol dels delictes d'agressió sexual i lesions de les quals l'acusaven.