Marina Fernanda Aragunde va ser segrestada el 1995 amb tan sols 4 anys per una banda de narcotraficants i ningú no va saber mai més d'ella. Fins ara. Les publicacions constants a Facebook de la seva mare han permès que s'hagi retrobat amb la seva família.

La seva història té un rerefons delictiu. El seu pare i el seu avi van ser detinguts el setembre del 1995, set mesos després que segrestessin Marina, per integrar una banda que robava comerços i que es dedicava, a més, a traficar drogues. "Va ser una ajustament narco entre el meu avi patern i els que em van segrestar i em van vendre. Va ser per fer-li mal al meu avi, però no van veure que només li feien mal a la meva mare amb això", explica la jove.

"El que la policia no va resoldre, ho ha aconseguit tossuderia de la seva mare"

 

A la nena la van buscar en diferents llocs del país, però no hi va haver manera de trobar-la. Marina té records vagues del moment en què la van arrabassar del jardí mentre jugava. Parla d'un "viatge llarg", d'una cosa que va pensar que "era un somni". Aquest record va i ve. Primer va anar a una casa i després la van portar amb la que va ser la seva família "fins fa poc".

"La dona que em va portar i em va vendre va ser una de les dones que va tenir el meu avi patern", explica, relacionant el seu segrest a una traïció d'aquesta exparella al seu avi. Durant anys el seu cas es va treballar sota diferents hipòtesis. Una xarxa dedicada a raptar i vendre nens, maltractaments familiars, la teoria de la revenja. Res no va donar resultats per trobar-la.

Però el que la Justícia, la policia i altres organismes no van aconseguir, ho ha fet la tossuderia de Marina Beatriz Aragunde (46), la mare de la petita desapareguda. El post definitiu, el que va pujar el 27 de febrer passat, té fotos de la petita, de la família, una còpia del seu document d'identitat i fins i tot retalls de diaris.

Durant anys el seu cas es va treballar sota diferents hipòtesis

 

"Hola, filla. Vull que sàpigues que et continuo buscant. Et van arrabassar de la meva vida quan tenies quatre anys. Ara en tens 28. Vas néixer el 4 de gener de 1991 a l'hospital Vélez Sarsfield. Potser et sents identificada amb la foto que posaré. T'assembles molt a mi i als teus oncles. El teu nom vertader és Marina Fernanda Aragunde. Et deien Culi. Aquest era el teu sobrenom. El teu pare es diu Fernando, el teu avi patern Horacio, la teva àvia materna Elsa, però li deies Metxa, i al teu avi matern Jorge. Li demano a Déu que m'estiguis buscant i que tinguis records, perquè és impossible que t'oblidis. Eres molt desperta i tenies molta memòria", escriu Marina Beatriz.

Abans de tancar aquesta carta, agrega l'emoticona en la qual es veuen les mans juntes, com demanant si us plau que la seva filla vegi aquest text. I Marina Fernanda el va veure, a Rosario, on actualment viu. Allà va decidir contactar-la. Amb els seus dubtes, amb les seves pors, amb el cor desbordat per l'emoció.

"La primera vegada que la vaig veure va ser massa fort. Estava asseguda, la veig veure venir caminant i és com que es va completar la meva ànima. Són records que venen. No la recordava. Se'm venien figures de cos, però no les cares. Pero li vaig reconèixer les mans, amb el frec i amb tot. Va ser molt fort", explica la jove en l'entrevista televisiva a Canal 3. Des que es va produir el retrobament van començar a rebre amenaces. "Tinc por. Molta. Però la por no em detindrà", conclou.