L'estiu passat, la mort d'Ana Reyzábal Rural, una noia de 14 anys, en un accident de canoa a Cantàbria va commocionar l'opinió pública. La menor, que estava de colònies, va morir després de bolcar la canoa en en la que anava amb una companya, una activitat organitzada per una empresa de la zona, el que va provocar que la Guàrdia Civil iniciés una investigació.

I la conclusió a la qual han arribat els investigadors és que hi va haver diverses negligències gravíssimes, pel que han detingut l'empresari J.M.D.C., de 48 anys, per un presumpte delicte d'homicidi imprudent.

Ana Canoa

Moment en què els serveis d'emergència recuperen el cadàver d'Ana Reyzábal, quatre hores després de l'accident / cedida

La noia va morir pel tomb de la seva canoa al riu Cares

Els fatídics el fets van passar el 3 de juliol, quan vint adolescents que es trobaven de campament d'estiu a Valdádiga (Cantàbria) es van desplaçar fins al riu Cares per realitzar la pràctica esportiva juntament amb tres monitors. A l'arribar a una zona de roques i ràpids, la canoa en la qual anava Ana va bolcar i la noia va morir ofegada després de quedar atrapada entre les roques.

Ni els tres monitors ni els 20 nois del campament no podien veure el cos de la jove. A més, no hi havia cobertura de telefonia, per la qual cosa es va tardar gairebé una hora a poder avisar els serveis d'emergència.

Dues hores després de l'accident, un dels monitors va veure el cos sense vida de l'Ana, que no va poder ser rescatat fins passades les quatre hores de l'accident, a la mitjanit, per la dificultat de l'orografia.

Els fatídics fets van passar al riu Cares / Google Maps

L'empresa organitzadora va incomplir un munt de requisits

El ràpid del riu Cares on va succeir del fatídic accident està considerat com d'aigües braves, una etiqueta que requereix autorització per a l'activitat de Canoa-Raft (piragüisme en aigües ràpides), que l'empresa encarregada de l'activitat no tenia malgrat publicitar el contrari al seu web.

A més, per dur a terme la funció de monitor d'aquestes activitats és necessari estar en possessió d'una formació específica, en matèria de primers auxilis, seguretat, protocols de prevenció d'accidents i evacuació, de la qual tampoc en disposaven.

L'excursió no complia tampoc la ràtio de guies/monitors qualificats per client que s'estima convenient per a l'activitat, que la Guàrdia Civil creu que va poder ser clau en la demora en el temps de recerca de la noia després de caure al riu.

L'empresa, a més, no disposava de mitjans alternatius de comunicació com emissores i vehicles de suport, la qual cosa va demorar en més d'una hora la comunicació amb els serveis d'assistència.

Torre Picasso Madrid

La torre Picasso, un dels edificis més emblemàtics que posseeix la família Reyzábal, de la qual l'Ana era hereva / Pixabay

Ana Reyzábal, hereva d'una de les famílias més riques d'Espanya

La mort en accident de canoa d'Ana Reyzábal va commocionar la jet set espanyola, ja que la noia de 14 anys era la neta d'Eduardo Reyzábal Larrouy, un dels set fills de Julián Reyzábal Delgado, propietari, entre d'altres, de diversos edificis de Madrid com el Windsor, la Torre Picasso, el cinema Callao o el Palau de la Premsa. A més, la família Reyzábal controla diverses empreses del sector audiovisual, discoteques i empreses immobiliàries.