Un jutjat ha reconegut que la Comunitat de Madrid no va actuar degudament el 2016 en el cas d'una nena de deu anys afrodescendent que va patir assetjament escolar racista en una escola pública i l'ha condemnat a indemnitzar els pares amb 7.500 euros, han informat fonts jurídiques.

Segons la sentència, contra la qual no hi ha recurs i és ferma, el centre públic Cardenal Ferrera Oria de Madrid "va relativitzar el problema a coses de nens", fins i tot en la vista es va referir a fets "puntuals normals dins de l'escola".

El centre "va relativitzar el problema a coses de nens"

 

La família de la menor va acudir el passat dia 8 a la vista, al Jutjat 34 del Mercantil, afirmant que confiava que es fes justícia amb la seva filla, a la que, segons van denunciar, "l'aïllaven socialment, l'acorralaven als patis, es ficaven amb el seu físic, el seu color, la seva olor, la seva pell," li deien que "ningú no la volia" i "li tiraven pilotes a l'estómac a gimnàstica".

La decisió estima substancialment el recurs interposat pels pares, reconeix el dret a ser indemnitzats (la família va demanar en la vista al voltant de 22.000 euros) amb 7.500 euros i condemna la Comunitat de Madrid a pagar l'esmentada quantitat.

Constants insults i amenaces

"Queda provat la situació d'un conflicte important que va desencadenar en una situació d'assetjament escolar cap a la menor caracteritzada per constants insults, intimidacions, amenaces i aïllament dels seus companys", assegura la sentència, i afegeix que l'esmentada situació va provocar danys psicològics en la menor.

A més, es recalca que l'escola pública, "conscient de la situació, no va fer prou" per evitar-ho, i la víctima "no va obtenir l'adequada resposta" i va haver de canviar de centre. La Inspecció Educativa de la Comunitat de Madrid va tardar gairebé deu mesos a tenir coneixement del cas d'assetjament escolar racista que presumptament patia, segons es va explicar en el judici.

Les amenaces i insults constants van provocar danys psicològics a la menor

 

Petra i Leo, pares de la menor, van recordar durant la vista que van demanar l'obertura d'un protocol d'assetjament al col·legi, però que al cap de pocs dies es "va desestimar" indicant que només havia estat "un conflicte lleu". Tanmateix, en la sentència es comptabilitzen fins a 16 situacions de conflictivitat amb els seus companys.

En l'actualitat, la menor, de 13 anys, es troba "millor" però "està passant pel procés, com tot nen" davant d'un cas similar, va comentar la seva mare a la sortida de la vista.

Els casos d'assetjament, reduïts "a la meitat"

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va dir el 8 d'octubre després de ser preguntada per aquest cas en la roda de premsa posterior al Consell de Govern que el seu Executiu està "compromès" amb l'"erradicació" de l'assetjament escolar i va assegurar que Madrid és una de les comunitats autònomes "que registren menys situacions d'aquest tipus tenint en compte el nombre de places i estudiants".

Ayuso va destacar a més que els casos d'assetjament escolar s'han reduït "a la meitat" des del 2015 -un 54 per cent menys segons han precisat fonts de la conselleria- amb l'aplicació del protocol regional de detecció, mentre va assenyalar que seran "vigilants" perquè no passin situacions d'aquest tipus.

Els casos d'assetjament escolar s'han reduït "a la meitat" des del 2015

 

Per reforçar la lluita contra l'assetjament escolar, el Consell de Govern va aprovar a l'abril un decret sobre convivència escolar en tots els centres públics i concertats de la regió, que entrarà en vigor el pròxim curs, en el qual es recull per primera vegada en la llista de deures de l'alumnat l'obligació d'informar els seus professors dels casos d'assetjament escolar que creguin que estan patint altres companys de classe.

El nou decret estableix, a més, un marc regulador perquè cada centre escolar disposi del seu propi pla de convivència i d'una comissió que garanteixi el seu compliment.