El ciberestafador més buscat per les forces de seguretat va estar dos anys vivint a la clandestinitat, d'hotel en hotel i amb una vida en solitari allunyada de grans luxes i ostentacions, malgrat tenir sicaris al seu càrrec i presumir d'haver tingut accés a 300.000 euros al mes gràcies al benefici generat per la xarxa de pàgines web amb què duia a terme els seus fraus oferint productes tecnològics amb descomptes que mai no arribaven als clients.

El líder de la considerada com l'organització més important dedicada a les ciberestafes a Espanya és Jordi A.F., un jove espanyol de 23 anys procedent d'una família de Lleó molt humil de la qual es va distanciar per complet quan va anar perfeccionant i incrementant les seves estafes online.

No tenia grans coneixements informàtics ni estudis, encara que sí que és "entabanador, intuïtiu i calculador". Quan li van posar les manilles en un hotel cèntric de Madrid no va dubtar en elogiar el treball en equip dut a terme per la Guàrdia Civil. Sospitava que algú del seu entorn l'havia 'venut' perquè tenia una alta consideració cap a si mateix i va arribar a creure que era impune, per la qual cosa fins i tot es va burlar d'algunes de les persones estafades.

Ell i dues maletes

"La seva vida es resumia a les dues maletes amb què es movia sempre", assenyalen els investigadors, que posen de relleu la detenció tant de l'esmunyedís Jordi A.F. com del seu nucli d'afins: un informàtic al qual va conèixer per Internet i que va col·locar al capdavant del disseny de les web 'mirall' de pàgines online fiables i del posicionament en cercadors d'Internet i un tercer encarregat de les "mules", les persones que obrien els comptes bancaris al seu nom des de la que es canalitzaven les transferències bancàries.

Els tres han ingressat a presó sense fiança per ordre del Jutjat de Primera Instància i instrucció número 4 de Requena (València). Li seguien la pista tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil, així com policies autonòmiques en virtut a les 26 requisitòries de detenció i ingrés a la presó. No tenia DNI en vigor i utilitzava identitats falses, segons expliquen fonts de la investigació.

Els agents coordinats pel Grup de Delictes Telemàtics de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que van emmanillar a Jordi A. F. en un cèntric hotel de Madrid no li van posar cara fins als últims tres mesos, quan es va intensificar la seva recerca davant de la constatació que preparava el seu pròxim cop: volia guanyar un milió d'euros amb la campanya comercial de descomptes del BlackFriday del proper mes de novembre. I després retirar-se a viure dels diners generats durant aquest temps. Una de les línies d'investigació obertes afecta el possible blanqueig de diners fora d'Espanya.

Ordenava pallisses a col·laboradors

Els policies han intervingut vídeos en els quals s'aprecia com ordenava pallisses a col·laboradors que no mantenien la disciplina dins de l'organització criminal desarticulada en l''operació Lupin', com van batejar els agents a Jordi A.F. en honor a Arsenio Lupin, el lladre de guant blanc de les novel·les de l'escriptor francès Maurice Leblanc convertit també en uns dibuixos animats.

Tampoc no va dubtar en fer-se passar per la pròpia UCO i l'Audiència Nacional -el Jutjat Central 6 va arribar a preguntar als investigadors, alertat per la usurpació- per acovardir algun col·laborador del que sospitava que s'havia quedat amb diners d'una estafa.

En un dels àudios intervinguts, s'escolta el Jordi dirigir-se a una de les seves "mules" retraient-li que li hagués robat part dels diners sostrets a les víctimes de les estafes online. "No perdré més temps amb tu, ja tinc una persona treballant per donar-te un escarment. No et preocupis que tot arribarà", li diu.

"Jo tinc contactes en la Policia i enviaré un ofici per saber qui és el titular d'aquest compte bancari. Tinc molts recursos, sóc una persona poderosa. Campió, no et preocupis que això no quedarà impune. Hi ha només un 0,01% de què surtis amb la teva", adverteix el seu col·laborador en un missatge d'àudio.

S'aprofitava de persones de zones marginals

En altres ocasions captava col·laboradors de zones marginals, arribant a pagar 50 o 100 euros a persones en risc d'exclusió social, preferentment d'entre 19 i 21 anys, que accedien a obrir-se comptes bancaris per cedir-les després a l'organització criminal. Al seu informàtic li pagava uns 25.000 euros i a l'encarregat de les "mules", 7.000 euros. "En aquest sentit era generós", assenyalen les fonts.

En ser detingut, es van intervenir uns 80 cupons de loteria: Jordi havia convençut una venedora de loteria perquè, a canvi de comprar-li tots els cupons del dia, aquesta s'obrís un compte bancari per cedir-la. En un dels vídeos s'aprecia que se servia de tecnologia 'contactless' per extreure directament els diners a diversos caixers automàtics alhora, dins de rutes realitzades per tot Madrid en les quals adoptava fortes mesures de seguretat.

La gran quantitat de diners en efectiu que manipulava el ciberestafador més buscat d'Espanya procedia de compres fallides de productes electrònics com telèfons mòbils i videoconsoles, encara que a l'estiu s'ofertaven aires condicionats i a l'hivern gasoil de calefacció. Com en altres ocasions, l'hotel on va ser arrestat a Madrid el tenia reservat durant un mes complet, pagat per endavant, encara que això no impedia que, si ho creia oportú, pogués abandonar l'establiment sense donar cap avís.

El frau el duia a terme a través de webs que utilitzaven el logo d'altres pàgines fiables. L'UCO ha activat una pàgina web per canalitzar totes les denúncies dels afectats i la Policia Nacional va xifrar en 2.400 el nombre de víctimes quan va informar de l'arrest de 45 "mules" relacionades amb l''operació Lupin'. Segons els seus càlculs, els diners estafats s'acostarien als 900.000 euros.